Catalunya Diari

El preu dels convenis al camp

El preu dels convenis al camp| David Borda

 



Ara fa uns dies, des d'Afrucat i des de la sectorial agroalimentària de CCOO, es va anunciar com si fos una gran victòria la signatura de l'acord salarial per als propers tres anys a les centrals hortofructícoles catalanes. L'entesa suposa un increment del 3% al final del període.
 
Des de la sectorial de la fruita dolça de JARC-COAG voldria dir que  hi estem totalment en contra però no per l'increment en si que pensem que potser hauria de ser superior, si realment l'assumissin les centrals hortofructícoles, però el que ens fa més por és que això no suposi un descens en el preu que es liquidarà finalment als fructicultors per la seva producció, és a dir, que es traslladi el cost sobre les esquenes dels des sempre.
 
I és que aquest és el resultat de l'actual sistema de venda a resultes per part de centrals (privades i cooperatives) ja que dóna la impressió que cada dia es barallen més per veure qui ven la fruita més barata. Ara bé, quan arriba el final de la campanya, tant uns com altres apliquin i descompten fil per randa totes les despeses i costos, i no se'n descuiden mai cap.  El més patètic és que entre tots plegats siguem incapaços de marcar un preu mínim per a vendre la nostra fruita com ho fa qualsevol altre sector: una ferreteria, el petroli, l'or, l'aigua o fins i tot l'electricitat que ara ens cobrarà el que no hem pagat aquest any. I davant aquests sectors, la Comissió de Defensa de la Competència mai no ha dictaminat cap sentència en contra. Per tant, ens preocupa molt que el conveni ens obligui a liquidar la fruita a menor preu per als productors.
 
Ja han passat força dies i ningú no s'ha pronunciat en contra (ni tan sols els propis fructicultors que certa part de responsabilitat tenim en la venda a resultes). Enguany, també toca renovar el conveni del camp, però des de JARC-COAG ens hem negat a signar cap increment salarial. Considerem que ja fem prou garantint els preus actuals de 6 euros/hora. En certa manera, i amb la llei a la mà el que hauríem de fer és retallar-lo, i si no ho veieu així, mireu les declaracions del president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Dragui, quan diu que en els països en crisi, hem d'adaptar els sous dels productes que es fan al seu preu de venda real per a poder ser més competitius. Amb aquestes recomanacions el senyor Dragui val més no entrar a mirar quin hauria de ser el preu dels sous al conveni del camp.
 
Els representants dels treballadors el que haurien de deixar de fer és criticar contínuament i evitar fer més demagògia, ja que si el que persegueixen és ajudar haurien de donar exemple creant empreses, ensenyant-nos com s'ha de treballar i arriscar amb les seves propietats particulars, contractant gent i no  dedicar-se a  col·leccionar rellotges o a fer creuers de luxe.
 
Enrere han quedat aquells temps en els que entrar a Alfarràs per la carretera de Balaguer permetia veure com cada dia es feia el mercat de fruita al costat del riu. Allà hi havia realment compradors que pagaven al comptat i no i havia mermes! Mentre no puguem conscienciar els consumidors i gerents de les grans cadenes que la fruita bona hauria de vendre's als lineals a una mitjana de 2,50€/kg no hi ha res a fer. Seguirem caminant Afrucat per la seva banda, els productors per l'altra i a veure qui pot produir més volum de quilos per guanyar-se la vida amb menor marge comercial. De petits productors ja no en queden, i de seguir així, aviat veurem caure els més grossos. I ja en sabem d'algun.
 
David Borda, responsable de la sectorial de fruita dolça de JARC-COAG



Comentaris

envia el comentari