Catalunya Diari

El que no són les ordenances

El que no són les ordenances| Carles Vega

 



Costa pagar impostos quan s’està insatisfet amb els serveis públics municipals. Quan la xarxa d’autobusos continua generant queixes, quan la ciutat no acaba d’estar neta, quan es té la sensació que s’ha passat de malbaratar la llum a tenir carrers a fosques, quan sembla que més que regular el trànsit es vol recaptar més diners, quan mentre els serveis socials no donen a l’abast continuen les despeses injustificables, quan... Quan, en definitiva, no perceps que l’ajuntament gasti els diners de forma adequada.
 
D’altra banda, molesta que els governants et prenguin per carallot. Que, sis mesos abans d’unes municipals, presentin unes ordenances fiscals que tothom entén com a flagrantment electoralistes: teleassistència gratuïta, hores de pàrquing gratuïtes, busos gratuïts, rebaixes en el valor cadastral... Festival de colors. Com els balls i celebracions amb què Ros gasta diners pressupostats per a serveis per a la gent gran.
 
Aleshores és quan es fa palès que, per al PSC d’Àngel Ros, el que compta són els vots per mantenir-se a govern. Si no, perquè no s'han aplicat fins ara mesures com aquestes? A part que es vol fer passar coses pel que no són. Perquè, per exemple, quanta gent major de 65 és usuària en potència del servei de teleassistència? Poca! Fer-la gratuïta en aquest tram d’edat és la xocolata del lloro.
 
Quant a la zona blava, està molt bé poder aparcar gratuïtament al centre de Lleida. Ara: quina mesura per millorar la mobilitat! Incentivar l’ús de la zona blava mentre es predica que s’ha de treure cotxes del centre de la ciutat. Gran promoció dels aparcament dissuassius, per cert, gestionats pèssimament. No seria més útil fer campanyes específiques per promocionar la zona blava de rotació en zones comercials? I no seria més just facilitar l’aparcament a tota la gent que el necessita per treballar? Autònoms, operaris, serveis tècnics, manteniments, etcétera.
 
Més dubtes, encara, pel que acaba sent el –de moment– darrer episodi d’una altra pèssima gestió: el servei d’autobusos, amb la reforma de les línies, la pèrdua d'usuaris i el descontentament que tot plegat genera entre la gent. Aquesta proposta electoralista serà una nova operació de maquillatge? Què passarà amb el dèficit d’aquest servei urbà, que en els darrers 10 anys s'ha duplicat (superant el 2013 els cinc milions d'euros)? Ja veurem com es pressuposta per al 2015. No seria més justa una proposta que contemplés la progressivitat (gratuït pels qui menys tenen i que els altres contribueixin segons les seues possibilitats)? Molt socialista no és tractar igual les pensions de 630 euros i, posem per cas, les de 2200.
 
Pel que fa a l'IBI, no fa gaire l'alcalde deia que el que pagàvem era just relacionat amb el nivell de vida de la ciutat... Ara, a corre-cuita a tocar l’impost. No ha canviat pas tant en un any, el nivell de vida! Posats a fer, alcalde, sigueu més ambiciós en la revisió dels valors cadastrals: hi ha municipis veïns que han arribat a rebaixes del 29%, mentre a Lleida ens quedem en el 17. I no digueu més que congeleu l’IBI quan, en realitat, per calcular-lo per al proper any, passeu del 0,6% d’enguany al 0,7% per al que ve.
Senyor Ros, no enredeu més la gent. No intenteu fer passar bou per bèstia grossa. No vulgueu vendre tant de fum, que el fum contamina i intoxica!
 
Carles Vega, candidat d’ERC a l’alcaldia de Lleida


Comentaris

envia el comentari