Catalunya Diari

Els estudis superiors de música a Lleida

Els estudis superiors de música a Lleida| Teresa Ibars i Francesc Gabarrell

 



El 17 d’abril de l’any 2013 el nostre paer en cap, Àngel Ros, anunciava amb grans titulars a la premsa local que Lleida tindria el primer Conservatori Superior de Catalunya fora de Barcelona. O, el que és el mateix, que la ciutat comptaria amb els estudis de grau superior de música que, avui per avui, només ofereix a Barcelona l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Segons les seves paraules, (…) apostava per l’educació com a clau de futur. Una aposta que, dies més tard, en el Ple de l’Ajuntament del 26 d’abril, reafirmava a partir d’una pregunta de la sempre ben intencionada —digueu-ne oposició, digueu-ne bons amics— Convergència i Unió. D’aquesta manera s’adquiria un compromís, semblava que ferm, perquè Lleida tingués el primer conservatori amb el grau superior de música lluny de l’àrea d’influència de la ciutat comtal, amb tot el que això comportaria a l’hora de diversificar els estudis de música al Principat i donar un protagonisme absolut al Ponent català. Una fantàstica notícia, que ens situaria forçosament dins el mapa formatiu de Catalunya, ja que l’ESMUC és l'únic centre oficial d'iniciativa pública que, en el marc de l’ordenació dels ensenyaments artístics i la seva inserció en l'Espai Europeu de l’Educació Superior, atorga a Catalunya el títol superior de música.
 
En la mateixa línia —i sembla que amb la intenció de garantir que s’estava treballant seriosament per tal de dotar a la ciutat d’aquesta important infraestructura educativa— el 2 de juliol de 2013 sortia publicada una notícia en què s’anunciava que el Conservatori de Lleida triplicava la seva oferta d’instruments a partir dels quals s’impartiria la tasca docent al llarg del curs 2013-2014. I, a l’hora, en diferents cartes al director del regidor d’educació, Jesús Castillo i declaracions de l’alcalde en el seu xat, es va fer públic que l’Ajuntament de Lleida estava treballant en qüestions acadèmiques i administratives perquè la Generalitat autoritzés la titulació del Grau Superior del Conservatori de Música. El projecte semblava molt avançat i, fins i tot, Amadeu Urrea, en aquells moments director del Conservatori, explicitava la realització d’un estudi de mercat per tal d’establir la seva viabilitat i l’alcalde reiterava, cap a finals del 2013, que el tema del Conservatori Superior tirava endavant.
 
Aviat farà dos anys de tot aquest tema, i la notícia, el projecte i els estudis superiors de música a Lleida semblen haver-se esvaït. Avui, les lleidatanes i els lleidatans no solament no en saben res més de l’escola superior de música, sinó que els aprenentatges que es duen a terme al Conservatori no responen ni tan sols als titulars que, en el seu moment, anunciaven —en boca del propi alcalde i a través del web del centre— un increment en l’oferta d’instruments. S’ofereix guitarra elèctrica, baix elèctric, tenora i tible, però no hi ha ni els instruments ni l’equip docent per dur a terme els estudis. 
 
Com tantes i tantes vegades ha succeït i succeeix en matèria d’equipaments culturals en la nostra ciutat, manca de transparència i desinformació total vers les ciutadanes i ciutadans. Des de Crida per Lleida creiem que el Conservatori Superior de Música de Lleida no és un somni impossible. Només el tràmit d’aconseguir els corresponents permisos de la Conselleria d’Ensenyament separa la realitat de la ficció. I tot plegat passa perquè l’Ajuntament faci la seva feina i presenti el projecte, o bé, que ens expliqui perquè no ho ha fet encara. 
 
Des de la profunda convicció social, la gent de Crida per Lleida pensem que, sigui en l’àmbit que sigui, l’educació pública i de qualitat és la base del nostre futur, i aquesta és la aposta en ferm que fem, i per la qual lluitem. La formació musical, entesa com una eina per al creixement de la recreació artística de l’ànima, i allunyada de qualsevol consideració mercantilista, necessita d’un intens procés de reflexió i un acurat pla d’actuació. En aquesta tasca, i en moltes d’altres, hi dedicarem tots els nostres esforços. 
 
Teresa Ibars i Francesc Gabarrell, membres de Crida per Lleida


Comentaris
Ramon
Benvolguts,\r\n\r\nfeu bé en treure a la llum aquest tema, però no us enganyeu... el que va vendre l'alcalde Ros al 2013 és FUM, com tantes i tantes vegades. En aquests moments pretendre un Conservatori Superior a Lleida, amb les retallades pressupostàries que hi ha hagut al Departament d'Ensenyament de la Generalitat, i sobretot en ensenyaments artístics, és il·lusori. De fet podríem anar més enllà, i malgrat que la idea dels estudis superiors de música descentralitzats de BCN és positiva (com qualsevulla descentralització), dubto que a Lleida tinguessin viabilitat aquests estudis, ara mateix, malgrat l'àmplia oferta d'estudis musicals a la ciutat (oferta per altra banda, absolutament mercantilista i mercantilitzada, a vegades d'una manera fastigosament enganyosa, com en el cas de l'Escola de Música de l'Orfeó Lleidatà, amb uns equipaments àmpliament finançats amb diners públics, especialment de la Paeria, es digui el que es digui...).\r\n\r\nAquí hi podria haver un debat anàleg al plantejat amb el Museu d'Història de la ciutat: és necessari o bé aquest paper l'hauria de complir del Museu Diocesà i Comarcal? Així mateix, és necessària una "ESMUC" lleidatana, o per a la vida musical de la ciutat ja estem prou ben posicionats formativament, i el que cal en tot cas és millorar i potenciar el que ja tenim i no crear nous projectes de gran envergadura?\r\n\r\nEndavant amb la Crida!, i aquí us deixo la meva reflexió. Gràcies per deixar-me-la plasmar.

envia el comentari