Catalunya Diari

Els Mossos van identificar l'any passat a Lleida 83 empremtes anònimes de presumptes delinqüents

El cap de l'Àrea d'Investigació Criminal assegura que el més difícil és trobar proves que demostrin que el detingut és culpable
Dos investigadors de la policia científica busquen restes de sang en un pantaló | LleidaDiari.cat

«La nostra principal dificultat no és detenir algú sinó demostrar que és culpable», assegura en una entrevista l'inspector Jordi Salvia. Ell és el cap de l'Àrea d'Investigació Criminal de la Regió Policial de Ponent, una àrea que es divideix en dues seccions, la Unitat Territorial d'Investigació, que s'encarrega de la investigació de fets delictius, i la Unitat Territorial de Policia Científica, que s'encarrega d'analitzar les proves i els escenaris dels casos que porta la Unitat d'Investigació. Aquestes unitats són «clau», explica Salvia, perquè un tribunal acabi condemnant un detingut. En un judici fan falta elements de prova per demostrar «que aquella persona estava allí quan es van cometre els fets» i aquests poden ser empremtes dactilars, petjades o restes biològiques, entre d'altres. A la Unitat Territorial de la Policia Científica de la Regió Policial de Ponent, l'any 2016 es van entrar al sistema 700 empremtes de detinguts, es van recollir 415 empremtes en inspeccions en escenaris on s'havia comès un delicte i es van aconseguir identificar 83 empremtes anònimes de presumptes delinqüents gràcies a un sistema de registre unitari dels cossos policials.

Es tracta del Sistema Automàtic d'Identificació Dactiloscòpic (SAID), del qual formen part els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil, la policia espanyola i la guàrdia Foral (Navarra). Aquest registre permet comparar milers d'empremtes, explica l'investigador responsable, «però no és tan fàcil com a la televisió», reconeix. «Normalment es fa de manera automàtica però a vegades cal fer-ho manualment i una per una», afegeix ja que cal un mínim de dotze crestes (punts) de coincidència perquè l'empremta sigui vàlida.

 

I és que cal fer-ho bé perquè, tal com explica Salvia, les empremtes són proves de càrrec irrefutables per exemple en robatoris en interior de domicilis, tot i que reconeix que cada vegada se'n troben menys perquè els lladres acostumen a posar-se guants. «Quan recollim una empremta d'un lloc, l'analitzem per poder-la comparar amb empremtes que ja tenim i la introduïm al sistema. Tenim una base de dades de totes les persones que han estat detingudes per fets delictius a tot l'estat espanyol i es poden comparar amb bases de dades de totes les policies de l'Estat excepte l'Ertzaintza», explica. Però les empremtes no són l'únic element de prova en què es basen els investigadors dels Mossos. En fets greus com un homicidi o una agressió sexual, per exemple, les proves més irrefutable són els elements biològics de l'autor trobats al cos de la víctima. I aquesta és la principal dificultat dels investigadors. «Hem d'aconseguir les proves suficients perquè aquestes persones paguin pel que han fet». «A vegades podem saber qui és l'autor però si no tenim prou elements que ho demostrin, el dia del judici es lliuraran», explica Salvia, i «cal que la judicatura pugui condemnar-los». «També tenim casos en què sabem que una persona n'és l'autora, presentem proves, però al judici se la declara innocent», lamenta el cap de l'àrea a Lleida.

Detall d'un investigador de la policia científica buscant empremtes dactilars | LleidaDiari.cat

 

En una investigació, també ajuden els testimonis, que «són molt rellevants perquè ens ajuden a configurar què ha passat i a buscar més proves». Per exemple, en un homicidi, «no n'hi ha prou amb detenir l'autor, hem de poder demostrar el dia del judici que només aquella persona ha pogut fer allò i que no hi havia ningú més. I generalment aquella persona mai diu que ho ha fet ella, dirà que passava per allà», explica Salvia. A més de les proves físiques i els testimonis, les noves tecnologies «ens han facilitat la feina», reconeix l'investigador. «Sempre amb una ordre judicial, podem fer el seguiment d'una persona a través del seu telèfon mòbil».

 

«Les càmeres en comerços, entitats bancàries, autopistes o habitatges també ajuden per poder identificar una persona i situar-la al lloc dels fets», afegeix, i destaca que les xarxes socials també ajuden a conduir la investigació. Per exemple, en el cas d'un doble robatori a Tàrrega i Agramunt en què els autors van lligar i emmordassar una de les víctimes, els denunciants van reconèixer els autors a través de fotos en una xarxa social, la qual cosa va ajudar els investigadors a dirigir l'actuació.

 

La Unitat Territorial de Policia Científica també analitza documentació: DNI, passaports, sol·licituds d'asil o carnets de conduir d'altres països, per exemple. També bitllets falsos o roba falsificada. La major part de documents analitzats són carnets de conduir i passaports estrangers. S'analitza el color, la textura o la grafologia del document en qüestió. L'encarregat d'aquesta secció reconeix que hi ha falsificadors documentals cada vegada més experts, però que la tècnica dels investigadors també evoluciona i que les autoritats modifiquen els documents cada cert temps per evitar aquests fraus. També hi ha persones, expliquen, que falsifiquen tiquets de parquímetre o cartells de minusvàlids per aparcar gratuïtament en llocs reservats per a aquest col·lectiu. «La picaresca no té límits», asseguren els investigadors.

Detall d'una lupa que amplia les imatges de les empremtes dactilars | LleidaDiari.cat

 



Comentaris

envia el comentari