Els sindicats CC.OO i UGT es mostren en contra de la unificació de centres sanitaris a Lleida

Els sindicats CC.OO i UGT es mostren en contra de la unificació de centres sanitaris a Lleida| Redacció – Fotografia: Laura Biela

 

El Govern de la Generalitat ha aprovat aquest dimarts la unificació en un sol ens de la gestió sanitària pública de Lleida, una mesura que els sindicats UGT i CC.OO. consideren que “obre la porta a privatitzar” i que només servirà per augmentar estructures administratives.

El sindicat UGT-Terres de Lleida ha “rebutjat totalment l'acord” per reunir en un sol organisme els centres de l'institut Català de la Salut (ICS), la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (Xhup) i serveis socials. De fet, apunta que aquest projecte “deixa petit” el que el PP plantejava a la Comunitat de Madrid, ja que entén que el Govern podria permetre l'entrada de capital privat per gestionar els serveis més rendibles mentre que quedaria a mans de la pública l'activitat amb un cost més elevat.

 

Alhora, lamenta que el procés s'ha iniciat “sense cap tipus de debat parlamentari ni transparència”, fins i tot saltant-se la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (Losc) del 1990, el que també comportarà la desregulació de la negociació col·lectiva i l'equiparació a la baixa dels salaris. “L'únic objectiu d'aquest procés és abaratir els costos de la sanitat”, que arriba després de que l'ICS hagi renunciat a la seva fragmentació territorial en una vintena d'entitats i que, precisament, havia d'iniciar-se a Lleida i Girona.

 

Per la seva banda, CC.OO. de Lleida considera que aquest acord només servirà per augmentar les estructures administratives. És per això que està d’acord a integrar sota un únic ens gestor tots els serveis sanitaris públics de Lleida i evitar situacions absurdes com que una Gerència Territorial de l’ICS hagi de fer acords estratègics amb una altra Gerència Territorial de l’ICS. “Creiem que aquest ens gestor que hauria d’unificar tots els serveis sanitaris públics hauria de ser la Gerència Territorial de l’ICS. Per a això, només caldria integrar la resta de serveis sanitaris públics a l’ICS, la qual cosa permetria assolir els objectius que, segons el Govern, té aquesta reforma”, expliquen des del sindicat.

 

“Si els objectius són els que explica el Govern, no hi ha dubte que integrar a l’ICS tots els serveis sanitaris públics és la solució òptima: l’ens gestor ja existeix, es redueix l’estructura del sector públic, se suprimeixen empreses públiques i està avalada per un informe tècnic”, afirmen. No obstant, creuen que rere les bones intencions s’amaga la intenció del conseller Boi Ruiz d’iniciar el tantes vegades anunciat procés de desballestament de l’ICS, com a pas previ per introduir capital privat i posteriorment privatitzar-lo totalment. Per això, en lloc de fer servir un informe fet per la mateixa Administració sense costos addicionals, se n’aplicarà un altre d’encarregat a una consultora privada, quan Josep Prat era president del Consell d’Administració de l’ICS. Aquest informe explicava quins passos s’havien de seguir per convertir l’ICS en un holding d’empreses en què podria entrar capital privat.

 

“Per aconseguir un sistema sanitari públic, equitatiu i de qualitat que doni resposta a les necessitats de la ciutadania no cal inventar contínuament noves estructures que només serveixen per dificultar el control de la despesa pública. Seria molt més efectiu professionalitzar la gestió dels centres sanitaris i que la selecció dels càrrecs directius es fes en funció de les seves capacitats i no de la seva adscripció política”, apunten des de CC.OO.

 

4.000 treballadors

El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ha anunciat aquest dimarts a Lleida que la unificació permetria a la ciutat guanyar alguna especialitat quirúrgica, si bé el Servei Català de la Salut (CatSalut) té un termini de sis mesos per definir com ha de ser el nou ens. Ruiz sí que ha precisat que el nou ens gestionarà 280 milions d'euros i la feina de 4.000 professionals de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, l'Hospital de Santa Maria, l'Hospital de Tremp. l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida i l'atenció primària de l'àrea bàsica de Lleida, el que deixa fora l'atenció primària de l'àrea de l'Alt Pirineu i l'Hospital de Vielha.

 

Alhora, ha assegurat que la incorporació de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBL), acreditat fa unes quantes setmanes per l'Institut Carlos III com a institut d'investigació sanitària a Espanya, persegueix ampliar la capacitat d'investigació i donar major projecció internacional.