Catalunya Diari

En defensa d'un sector clau a les Terres de Lleida

En defensa d'un sector clau a les Terres de Lleida| Miquel Serra

 



La imatge que darrerament està agafant el sector ramader arran d’algunes notícies (anunci de l’OMS sobre la carn processada, gestió de les dejeccions ramaderes…) és del tot injusta. Sembla com, si de la nit al dia, el sector fes les coses malament per voluntat pròpia. En aquest sentit, voldria sortir en defensa de la professionalitat i l’aposta per la qualitat i la innovació que, des de fa anys, caracteritzen aquest sector a les nostres terres, però també a tot el país. A Alcarràs, un dels municipis d’Europa amb més densitat ramadera per quilòmetre quadrat, som molt conscients d’aquesta alta professionalitat dels ramaders i també de la seva preocupació constant per fer bé la feina.
 
La retirada, per part del govern de l’Estat, de les ajudes a la cogeneració ha estat, sens dubte, un cop fort per al sector. El Ministeri d’Indústria va tirar pel dret sense valorar el servei mediambiental que aquestes plantes feien al lloc on estaven instal·lades. Ara bé, el sector no es va quedar quiet, de braços plegats i des de llavors que ja busca solucions. Jo, com a alcalde d’Alcarràs, he estat partícip en primera persona d’aquesta mobilització per trobar solucions a un problema que ja teníem resolt. I això ho està fent un sector, el del porcí, que no obté cap ajuda ni subvenció, la qual cosa encara diu més de l’empenta d’aquests ramaders i de la seva aposta per la feina ben feta. 
 
En el cas d’Alcarràs, les agrupacions ramaderes, amb el suport de l’Ajuntament, han contactat amb empreses per trobar solucions: propostes que passen per produir biodièsel, biomassa o compost de les dejeccions. De fet, i com la premsa ja ha recollit aquests dies, hi ha la possibilitat que la planta de tractament de purins d’Alcarràs reobri. 
 
A més a més, els ramaders —a títol particular— ja estan aplicant mitjans mecànics i químics per reduir considerablement els nitrats. També en l’alimentació dels animals ja s’han disminuït al voltant d’un 25%. Els fets objectius són els que són i no podem permetre que es culpabilitzi els ramaders de danys que no han comès. Sembla com si els nitrats només els produïssin els purins, quan no hem d’oblidar que també hi ha els adobs químics que aporten grans empreses químiques. Caldria que les autoritats competents esbrinessin d’on provenen els nitrats, ara que es pot saber si el seu origen es químic o orgànic. D’aquesta manera, cadascú assumiria la seva gestió. I tot això ho està fent el sector, perquè és el primer interessat a seguir complint el que marca la normativa europea. Fins i tot remant contra corrent després de la decisió del Ministeri d’Indústria, el sector se n’està sortint i se’n sortirà, d’això no hi ha cap dubte. 
 
Crec que la ciutadania hauria de rebre tota la informació necessària per tenir una opinió tan ajustada a la realitat com sigui possible. El sector ramader és una part molt important en la cura de la terra, de l’entorn, perquè els camps estiguin ben cuidats. És un sector que pensa en el futur, ja que pensa en el relleu generacional. Per tant, la clau està en la cura de l’entorn. També és un sector que dóna un volum de feina molt elevat i que genera una cadena econòmica a les nostres terres de gran valor. 
 
Miquel Serra, alcalde d’Alcarràs 



Comentaris

envia el comentari