Catalunya Diari

Exigim explicacions

Exigim explicacions| Carles Vega

 



La destitució de la tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme de la Paeria ha sigut explicada com a resultat d’una pèrdua de confiança i, al capdavall, d’una qüestió personal entre Camps i Ros. L’alcalde i la seua guàrdia pretoriana s’han aplicat en la tasca de criminalitzar la regidora i presentar el paer en cap com una víctima. Una víctima que, com a mesura reparadora, trosseja en tres parts una àrea essencial com la d’Urbanisme i dissol l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU), l’empresa municipal lleidatana envoltada de més polèmica després de l’Empresa Municipal de Serveis Comunitaris i el “cas SEINSA”.
 
Doncs bé: la veritable víctima és la Paeria i, en darrera instància, la ciutat de Lleida. Perquè aquesta decisió, presa precipitadament i a pocs mesos de les eleccions, tindrà conseqüències encara ara de difícil càlcul, tant en l’àmbit de la gestió política com en el laboral i, sobretot, en l’econòmic, ja que el deute que l’Ajuntament de Lleida ha contret de cop i volta i amb això deixa seriosament compromesa la capacitat futura de la nostra corporació municipal.
 
Les conseqüències de tot plegat són tan greus que em nego a creure que Ros s’hagi deixat endur per un rampell d’enuig. A part que seria massa irresponsable per la seua part. Perquè, havent iniciat la revisió de l’urbanisme de la ciutat del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), deixa molt tocada una àrea essencial a poques setmanes de les eleccions. Així que, feta la suma de tot plegat, la conclusió a què hem arribat no té gens a veure amb les qüestions personals que ens han estat venent Ros i el seu seguici aquest dies: potser la destitució de Camps, i  posterior desmembrament de l’àrea, amaga interessos urbanístics?
 
No queda altra cosa sinó pensar que, per a Ros, Marta Camps era un obstacle per poder aprovar l’execució de determinats compromisos urbanístics contrets. I no m’invento res: en la presentació pública de l’avanç del POUM, es parlava obertament d’agents econòmics que han pres posicions. Si els interessos d’aquests agents econòmics tenen pressa perquè determinades modificacions del planejament urbanístic es facin abans de l’aprovació del nou POUM i, fins i tot, abans de la constitució d’un futur ajuntament en què molt probablement hi hagi canvi a l’alcaldia... Si aquestes modificacions no es poden fer perquè hi ha resistència a la cúpula d’Urbanisme...
 
Un exemple. Fa setmanes que se sent a la ciutat un rum-rum que preocupa el nostre teixit social, sobretot el sector del comerç. S’està convençut que es desencallarà el projecte de construir una gran àrea comercial a l’entrada la ciutat, vora l’antiga N-II, promoguda per una important cadena francesa de distribució (un projecte que deixaria el comerç local molt “tocat”). Fa anys que es podria haver fet. Per què no es va fer? Potser el negoci no provindrà de l’explotació comercial de la superfície? Les plusvàlues generades i els lloguers a franquícies, totes alienes a la ciutat de Lleida, arribarien a ser enormes. 
 
Operacions especulatives com aquesta, per a ser realment rendibles, requereixen una gran quantitat de terreny. Més de la que ara es té. Per tant, requeriria una requalificació de terrenys adjacents. En què els propietaris d’aquests terrenys, que han pres posicions, també hi sortirien guanyant.
 
Vet aquí el model de ciutat d’Àngel Ros. Un model especulatiu en què prevalen els interessos d’uns quants poderosos, que han pres posicions, per damunt de l’interès general de la gent. Un model diametralment oposat al d’Esquerra, per cert: el nostre projecte de ciutat reivindica el caràcter social de l’urbanisme propi de ciutats del segle XXI i trenca amb el model urbanístic especulatiu de Ros.
 
Així, doncs, les acusacions mútues entre Ros i Camps poden tapar allò que realment és important. En el fons, el desmantellament de tota la regidoria d’Urbanisme i de l’EMU en aquestes alçades només s’explica per raons profundes i greus. Hi ha la sensació que alguna cosa amaga Ros. I no es pot permetre que la ciutadania de Lleida tingui dubtes sobre l’actuació del seu alcalde i la Paeria mateixa.
 
A tres mesos vista de les eleccions, no ens podem permetre la pèrdua de confiança de la gent envers el seu ajuntament. A part del fet que la primera i la segona instància del govern municipal hagin estat enfrontats mitja legislatura provoca una visió de gestió ineficaç. Això explica les polèmiques entorn de les concessions (radars, aigua, enllumenat) o el caos en la gestió d’autobusos.
 
Reclamem a Àngel Ros que deixi d’amagar-se darrere de suposats greuges personals, que deixi d’alimentar nebuloses i que doni explicacions satisfactòries. Que expliqui, per exemple, si té intenció de fer requalificacions per a superfícies comercials o per a nous desenvolupaments urbanístics en els propers mesos.
 
Exigim a Àngel Ros que passi comptes amb la ciutadania. En aquest temps fins a les eleccions, en lloc de posar-se a reconvertir precipitadament empreses municipals i a reorganitzar l’àrea d’Urbanisme de la Paeria (coses que pertocarien al nou Ajuntament, sorgit del 24 de maig), que es dediqui a explicar, a explicar-se. A ser transparent.
 
Carles Vega, candidat a l’alcaldia de Lleida per ERC


Comentaris

envia el comentari