Catalunya Diari

Fins a l’11è dia



No, no és el títol de cap pel·lícula. És el nombre de dies lectius que l’alumnat de l’escola pública –i el seu professorat- ha de restar a l’espera de que el Departament d’Ensenyament es digni nomenar el professorat substitut que cobreixi les eventuals baixes que es van produint al llarg del curs escolar en els centres educatius. Dues setmanes de classes, en el millor dels casos, durant les quals els nois i noies, les nenes i els nens, hauran de ser atesos pel conjunt de mestres i professors de les escoles i els instituts que hi restin. Tant és que fruit d’això s’hagin de desmuntar durant aquests dies grups de reforç, desdoblaments, diferents mesures d’atenció a la diversitat –ja de per sí prou precàries degut a les contínues retallades implementades. Tant se val que el professorat, escàs i maltractat per les diferents administracions educatives en els darrers anys, vegi augmentada encara més la seva tasca habitual.
 
Res no hi fa que alumnes de tres, quatre o cinc anys no tinguin durant aquests almenys 10 dies un mestre o mestra de referència. Tot això no importa perquè el gran objectiu és d’una altura moral molt superior: "La prioritat absoluta és el pagament del deute”, segons que diu ara la Constitució arran del canvi aprovat pel PSOE i el PP l’estiu de 2011, amb nocturnitat i alevosia, durant una sobretaula i en plena canícula estival obeint els dictats de la troica. Això sí que és important –l’engreix amb els diners de tots dels beneficis de la banca- i no pas que l’alumnat d’aquest país estigui no només atès sinó escolaritzat en les millors condicions possibles.
 
S’esgoten els adjectius per qualificar aquesta ridícula i inexplicable mesura implementada pel perillós tàndem Wert-Rigau. No és pas estrany ,doncs, que creixi a cada dia que passa la indignació de la comunitat educativa palesada en la manifestació del passat 27 d’octubre a Barcelona. Fa pocs dies, i a  preguntes d’un periodista, el president Mas responia que en cas de que Catalunya esdevingués un nou estat d’Europa l’edat de la jubilació continuaria essent els 67 anys, es continuaria pagant per l’ús de les autopistes, potser no tindríem exèrcit però n’hauríem de pagar els serveis d’algun més o menys proper.
 
Nosaltres, avui, arribades les primeres fredorades que és de preveure que com sempre faran augmentar el nombre de baixes en els centres educatius, li preguntem: un cop assolides les estructures d’Estat també caldrà esperar fins l’11è dia a rebre el professorat substitut nomenat per atendre com es mereix la població escolar d’aquest país?
 
Jaume Añé, portaveu del sindicat USTEC-STEs de les Terres de Lleida


Comentaris

envia el comentari