Catalunya Diari

Fins on pensen arribar?



(Aquest escrit ha estat elaborat abans de conèixer les intencions del govern en funcions en el sentit de que els propers pressupostos hauran de contemplar una retallada de 4.000 milions d’euros, és a dir, la suma de les retallades implementades els anys 2011 i 2012)
 
Emparant-se en la majoria relativa aconseguida a les urnes la tardor del 2010, el sr. Mas iniciava, sense avís previ durant la campanya electoral, un rosari de retallades en la despesa pública que no ha tingut aturador fins a la finalització anticipada de la legislatura. Aquestes mesures afectaven greument les condicions laborals i salarials dels empleats i empleades de l’Administració així com les polítiques de foment de la participació de les famílies i també aquelles que tenien per objectiu afavorir l’èxit escolar. Pel que fa a les famílies, es van reduir de manera substancial els ajuts per a l’organització d’activitats extraescolars i per a l’acollida matinal, entre altres. El govern entrant també va decidir la reconversió de la sisena hora en el SEP (suport escolar personalitzat), fet que va provocar l’eliminació d’aquesta mesura en la majoria dels centres educatius públics de Primària. D’altra banda, és obvi que la no consecució de cap dels grans objectius plantejats pel seu partit, a saber: reducció a la meitat de l’índex d’atur, recuperació de l’economia i pacte fiscal amb l’Estat, és a dir, zero de tres, han propiciat l’avançament electoral aprofitant l’embranzida sobiranista de la societat catalana concretada de manera rotunda, democràtica i cívica en la manifestació de l’11 de setembre. 
 
Avui, davant dels resultats dels comicis celebrats el passat dia 25 de novembre, li preguntem al sr. Mas què pensa fer amb l’educació pública d’aquest país. Pensa seguir afeblint-la, precaritzant-la de manera que el seu progressiu desprestigi la converteixi en poc temps en assistencial i faci atractiva la seva gestió a la iniciativa privada? És d’aquesta manera com es construeixen les estructures d’Estat de què ens ha parlat darrerament?
 
Avui som nosaltres que li diem al president en funcions que hem tocat fons –ell deia que havíem tocat os- però en sentit contrari al que ell expressava: s’han traspassat les línies vermelles que mai no s’haurien d’haver travessat. Cal canviar de polítiques, tal com li han dit els ciutadans a les urnes fa ben pocs dies. Aquestes que ha vingut aplicant no porten enlloc; bé, enlloc sí: al desmantellament dels serveis públics, a la precarietat laboral, a l’augment de l’atur, a l’emigració dels i les joves, a l’exclusió social i a la pobresa, a les vagues de fam com a conseqüència de l’aplicació de la reforma laboral a la qual va donar suport, a la desesperació de les persones que són desnonades pels mateixos causants d’aquesta colossal estafa que en diuen crisi… Les seves polítiques i les practicades pels governs primer des PSOE i ara del PP ens han abocat a aquesta situació injusta, dramàtica i insostenible: sap vostè –ho diu el Síndic de Greuges- que un de cada quatre infants de casa nostra és pobre? S’imagina en quines condicions afronten aquests nens i nenes els aprenentatges quan no tenen cobertes les necessitats més elementals? Com podrem compensar des de l’escola pública aquestes creixents desigualtats si ens retalla mitjans, professorat, si augmenta les ratios, si no se substitueixen els i les docents fins després de dues setmanes –almenys- d’estar de baixa?
 
La Comunitat Educativa i la immensa majoria de la societat està radicalment en contra d’aquesta política de retallades, sense precedents d’ençà de la restauració de la democràcia. Sàpiga, per tant, senyor Mas, que si la seva intenció fos la de perseverar en la desconstrucció de l’Estat social a mig escriure de què gaudíem, ens hi trobarà enfront: perquè l’educació és massa important perquè sigui retallada a cop de decret, molt més important que el pagament del deute a què es van comprometre reformant a corre-cuita la Constitució els dos grans partits de l’Estat l’estiu de 2011. Un deute injust, en gran mesura contret per l’empresa privada que no reconeixem ni els treballadors i treballadores públics, ni els assalariats i assalariades, ni els i les pensionistes, ni l’estudiantat ni les classes populars d’aquest país. Retallar en educació és retallar la igualtat d’oportunitats, la justícia i la cohesió social, l’equitat, la compensació de les desigualtats que creixen a cada dia que passa. No, no volem un país socialment injust i que no fa de l’educació dels seus ciutadans una prioritat, la prioritat.
 
És per tot això que li exigim que faci marxa enrere, que rectifiqui. Li hem sentit a dir que no és del seu gust retallar. Demostri-ho, doncs, perquè siguin creïbles les seves paraules. Perquè hi ha alternatives. Cal ser valent i tenir coratge per enfrontar-se als qui més tenen i als qui imposen, segons vostès, les polítiques que tan disciplinadament implementen. En aquest sentit, de plantar cara als poderosos, recuperi l’impost de successions, l’única promesa electoral que aviat es va afanyar en complir. Deixi de votar al Congrés espanyol a favor de totes aquelles iniciatives que el dogma neoliberal imperant, i que representa el PP, imposa descaradament i que atempten contra els drets socials i laborals de la majoria de ciutadans i ciutadanes. Només per posar un exemple, la reforma tributària de l’any 2006, avalada amb els seus vots, suposà una pèrdua d’ingressos a l’Estat de 19600M d’€; aquesta baixada d’impostos ha beneficiat les rendes del capital i les rendes superiors. N’hi ha, i tant que sí, d’alternatives. És qüestió d’això que en diuen tenir voluntat política. 
 
L’Assemblea Groga de la Comunitat Educativa de Lleida li exigeix la fi de les retallades i la restitució d’aquells elements indispensables per a poder dur a terme correctament la tasca d’educar i perquè les condicions d’aprenentatge de tot l’alumnat siguin prou dignes, i la igualtat d’oportunitats, real. És per això que fem una crida a la mobilització de tota la Comunitat Educativa i de la societat lleidatana en general: ens trobarem el proper dimarts, dia 11 de desembre, a les 6 de la tarda, a la plaça Paeria, per “Encendre un llum per l’Educació Pública en català”. Hem de respondre amb contundència a aquesta política de retallades i també a l’agressió sense precedents al model lingüístic de l’escola catalana que suposa l’esborrany de la nova llei educativa del ministre Wert.
 
Jaume Añé, en representació de l'Assemblea Groga de la Comunitat Educativa de Lleida


Comentaris

envia el comentari