Catalunya Diari

I ara, rescatem els salaris

I ara, rescatem els salaris| Núria Solé

 



“És impossible sortir de la crisi sense salaris dignes i ocupació de qualitat”. Amb aquesta frase, que no podria ser més encertada, acaba l’informe de la UGT de Catalunya presentat en el marc de la campanya 'Rescatem els salaris, mínim mil'. Les dades de l’informe són demolidores: en 5 anys s’ha perdut un 10% de poder adquisitiu i la reforma laboral ha propiciat una retallada de salaris generalitzada a la classe treballadora, amb una mitjana del 12%. Si ens centrem en la funció pública i hi sumem la congelació sistemàtica de l’IPC, soferta els darrers anys, la retallada es situa al voltant del 25%.
 
S’ha escrit molt i es constata en diferents estudis publicats sobre el tema que, després d’uns anys de crisi, ha augmentat la bretxa salarial de manera escandalosa, cada vegada hi ha més distància entre els que més guanyen i els que menys: Espanya encapçala els rànquings de diferència salarial entre els màxims dirigents d’una empresa i els seus empleats. I segons les dades d’estructura salarial de l’INE del 2012, ha augmentat el grup de les persones que cobren el salari mínim interprofessional que al 2008 eren un 8%,i al 2012 ha pujat fins al 12%, disminuint el pes de la resta de grups, efecte de les retallades ja sigui per la inaplicació dels augments pactats en els convenis col·lectius com per l’aplicació de la reforma laboral que ha prioritzat els salaris baixos i la precarietat com a model laboral: a Lleida el 92,24% dels contractes (dades del mes de setembre) són temporals i segons les dades de la UGT, la diferència de sou entre un contracte temporal i un d’indefinit es situa al voltant dels 10.000 Euros anuals.
 
Vivim uns temps on les diferències entre rics i pobres s’han accentuat i on gairebé ha desaparegut la classe mitjana. Temps en què cal un compromís, dia a dia, en la defensa dels drets que ens han robat, compromís que contrasta amb les actituds i comportaments de determinades persones, algunes d’elles vinculades al nostre sindicat, que s’aprofiten per desvirtuar i desprestigiar el treball diari de la gran majoria de les persones que conformen la nostra organització i la tasca dels nostres delegats i de les nostres delegades en el si de les empreses. És temps en què cal actuar també amb contundència, com en el cas de les denominades targetes opaques de Caja Madrid i d’altres casos que van sorgint. Aprofito aquest article per mostrar el meu rebuig total a aquestes actituds i/o maneres de fer, vinguin d’on vinguin i, en qualsevol cas, que la justícia actuï amb la major celeritat possible per resoldre-ho definitivament. I posar les coses al seu lloc. Queda clar, però, que aquest no és el nostre tarannà i que aquests comportaments no han de tenir cabuda en la nostra organització.
 
I si encapçalem els rànquings pel que fa a diferències salarials, també dir que ens trobem a la banda baixa, quasi podríem dir a la cua d’Europa quant al salari mínim interprofessional i el salari mitjà. Però aquesta retallada en salaris i en serveis, que han justificat d'acord amb la crisi econòmica, ha estat acompanyada d’una pujada generalitzada dels preus en tot allò que considerem bàsic, amb la qual cosa la realitat és que cada cop més persones tenen dificultats per arribar a final de mes, i que la pretesa recuperació econòmica de la qual ara toca parlar (pot ser per què l’any vinent hi ha eleccions generals?) no es nota en la majoria de les llars.
 
Per això aquesta campanya, per això des de la UGT ens comprometem a treballar per la recuperació dels salaris que ens han robat, i ho hem de fer tant des de la negociació col·lectiva, en l’empresa, en el sector, com en l'àmbit polític, per aconseguir que en el SMI i en el salari mitjà siguem també europeus, no només en les retallades de drets laborals i socials perpetrades en base a l’austeritat que ens “ordenen” i que el gruix dels nostres representants tan dòcilment acaten, a canvi d’un copet a l’esquena i d’alguna que altra cadira... Oh Europa!
 
 
Núria Solé, secretària General de la UGT-Terres de Lleida


Comentaris
rosa maria
Estic completament d'acord, es esperpentit el que està passant

envia el comentari