I que passarà?

I que passarà?| Josep Maria Castells

 

Els avantatges que Catalunya sigui un Estat són molts i s’han exposat  des de l’àmbit acadèmic i professional. Amb Estat, Catalunya acabarà amb l’espoli fiscal de 3.000 euros per persona i any i podrem sortir abans de la crisi. Disposarem de tots els nostres recursos i podrem fer polítiques que ens permetran incrementar les pensions de la gent gran, millorar la sanitat i tenir un ensenyament de millor qualitat. Els treballadors tindran millors salaris i les empreses amb seu a Catalunya pagaran menys impostos, tindran més beneficis i obtindran més ajuts per a la innovació, la recerca i el desenvolupament.
 
Amb un Estat Català disposarem d’infraestructures de primer nivell, apostarem per l’arc mediterrani que permetrà als nostres ports ser la porta d’Àsia a Europa, podrem gaudir d’un sistema aeroportuari i una xarxa ferroviària que connecti Catalunya amb el món i una xarxa viària sense peatges. Quan Catalunya sigui un Estat serà un dels més rics d’Europa.
 
La dura sentència del TC contra l’Estatut ha comportat que les altres propostes per fer avançar Catalunya que no són la declaració d’independència (el concert econòmic, l’Estat federal o més autonomisme) estiguin condemnades al més absolut fracàs perquè necessiten la reforma de la Constitució i l’acord del PSOE i el PP. Si PP i PSOE no han permès un Estatut d’autonomia retallat, com promouran una reforma de la Constitució per satisfer els catalans amb més diners i més poder?. Només declarar la independència està al nostre abast perquè és la única cosa que només depèn de nosaltres.
 
Pel que es veu Convergència i Unió ha fet un pas gegant, però si al final es fa enrere, en sortirà ben escaldada. No s'ha de jugar amb els sentiments dels catalans. I si des de Madrid ho prohibeixen i envien Policies Nacionals o l'exèrcit, el que hauria de fer el President Mas és declarar la independència en un balcó. Així de clar us ho dic.
 
El dret a l'autodeterminació està recollit actualment en alguns dels documents internacionals més importants com la Carta de les Nacions Unides. També nombroses resolucions de l'Assemblea general de la ONU fan referencia a aquest principi i el desenvolupen. Però a pesar de totes les referencies en el dret internacional, la qüestió no està ni molt menys resolta. Aquest dret no està encara inclòs en el principal document com és la Declaració Universal dels Drets Humans, que a més no és vinculant, no és d'obligat compliment, i a més el dret d'autodeterminació es limita a l'ambigu concepte de poble. És imprescindible desenvolupar la Declaració Universal dels Drets Humans per completar-la i evitar en la mesura de lo possible ambigüitats, però a més, tal declaració ha de considerar-se d'obligat compliment per que no es quedi en paper mullat.
 
Una declaració en aquest sentit ajudaria a pobles amb aspiracions nacionalistes a desenvolupar  la seva idea de país si el poble la recolza. Limitaria l'opressió, i la manca de llibertats amb una democràcia més forta. S'oferiria una via alternativa, pacifica, democràtica als moviments d'alliberament nacional, de manera que s'evitarien conflictes tan sagnants com el dels Balcans. S'evitarien moltes morts també dins de l'Estat espanyol. Els interessos estatals, empresarials o estratègics, poden no estar a favor d'aquest dret, poden tenir por, però és un dret dels pobles que puguin decidir el seu futur de forma democràtica i tenim que insistir per que així sigui. 
 
Visca Catalunya lliure!
 
Josep Maria Castells, director del portal digital de Balaguer Elmercadal.info