Catalunya Diari

I si ens seiem a parlar?

I si ens seiem a parlar?| Joan Miquel Ballesté

 



Si fem cas a gairebé totes les previsions, ens espera un any complicat. Amb previsiblement tres convocatòries electorals a celebrar en les que com a comú denominador de totes elles hi ha la possibilitat de provocar els canvis més importants en la nostra societat des de la instauració de la democràcia.
 
Necessitem canvis tant en el nostre país i en la nostra ciutat, com també en el govern de l'estat, la qual cosa ens hauria de fer meditar per tal de poder aprofitar totes les nostres oportunitats. La nostra societat exigeix reinventar-se, aprofundir en la democràcia i fer-la més neta, més justa i més lliure, molt més transparent i participativa. La ciutadania ha de tenir el dret i el deure d'opinar, de participar i de canviar les regles del joc sempre que vulgui.
 
Com podrem explicar a la gent que ens envolta, la gent que participa amb nosaltres de tots els moviments, protestes, marees o lluites per defensar els llocs de treball que, tot i el molt que ens uneix, no siguem capaços d'acostar-nos, d'acordar i pactar uns mínims per anar tots junts, partits, moviments, sindicats, associacions i tota la ciutadania que lluita dia a dia per tal de revertir aquesta situació? És necessari que tots junts puguem defensar i ampliar l'Estat del Benestar, enfront aquells que busquen reduir-lo contínuament fins fer-lo desaparèixer. Un Estat del Benestar que actualment està sent víctima dels interessos dels Mercats i d'una classe política sotmesa a aquests interessos. Una classe política que ha perdut de vista la massa social per tal de tenir contents a uns pocs. El poble i en concret les classes populars ens ho demanen contínuament i no s'entendria que això tant senzill no fos possible. Anar junts no vol dir dissoldre’ns, ens el contrari. Personalment crec que el que ens pot fer més forts és que tots, partits i moviments, puguem mantenir els nostres trets característics, per tal de no solament poder sumar, sino que tal vegada ens servís per multiplicar-ne l'efecte.
 
No podem separar la política que es fa als carrers i places, de la que també hem de fer en totes i cadascuna de les institucions. Cal anar plegats amb una sola veu molt forta i amb tots els matisos necessaris. És necessari defensar les classes mitjanes i baixes de l'espoli continuat al qual estan sent sotmeses. Fa falta tornar la sensibilitat, la comprensió i l'afecte a la política i per la política. Cal pensar en la gent que pateix injustament les decisions d'aquests mals governs (i pitjors governants) a que estem sotmesos. Necessitem una política i uns polítics de rostre humà, que estimin la ciutadania i es preocupin pel benestar de tota ella. No és temps de polítics que només mirin la població cada quatre anys, i que la resta de temps passin per alt el patiment i les desgracies quotidianes. És necessari, en definitiva, tornar la política a les mans de la gent.
 
En el meu cas, no puc ni he pogut mai destriar ni separar les lluites socials de la lluita nacional. Per mi són parts de la mateixa lluita i crec que mai podrem aconseguir millorar i canviar la vida dels col·lectius que pateixen, sense un clar pas endavant dels drets nacionals. D'una vegada per totes l'esquerra transformadora ha de caminar ferma i unida. Tant els que per tradició es defineixen federalistes com els que clarament plantegen la independència. No tinguem por a les paraules, solament des d'un estat propi i d'una veu pròpia, els catalans podrem decidir el nostre futur i la relació que vulguem tenir pel futur amb els altres països. La solució és a les nostres mans i el futur és nostre.
 
M'agradaria que, entre els qui llegiu aquest article, puguem encetar un debat constructiu sobre que cal fer, com ho fem i què hem de canviar per facilitar-ho. Tot menys la indiferència que massa vegades sol acompanyar les intencions tantes vegades expressades.
 
Joan Miquel Ballesté, president ICV Terres de Lleida


Comentaris
sergi valles rosello
EN AQUEST PAIS HI HA MOLTA IGNORANCIA, I MENTRE AIXÒ NO S'ARREGLI NO CANVIARA RES, TORNARA A GUANYAR EL pp (NO PER MAJORIA) FARAN COALICIÓ AMB EL psoe I TOT CONTINUARA IGUAL.\r\nUNA BONA EDUCACIÓ I L'ENSENYAMENT ES LA BASE DE L'ESTAT DEL BENESTAR. EL MEU PARE SEMPRE DEIA,- MENTRES HAGI RUCS, N'HI HAURA QUE ANIRAN MONTATS A CAVALL, O COM DEIA CERVANTES,- CADA DIA QUE AMANECE EL MUNDO DE LOS TONTOS CRECE, REFERINT-SE A L'ESTAT ESPANYOL.

envia el comentari