Catalunya Diari

ICV demana un transport públic de qualitat a Lleida

ICV demana un transport públic de qualitat a Lleida| Redacció - Fotografia: ICV Lleida

La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura comença el proper dia 22 de setembre. Per aquest motiu, des de el grup municipal de ICV-EuiA han volgut valorar un dels actors més importants per la mobilitat sostenible, la xarxa de busos de Lleida, reformada diferents vegades en els darrers temps.

Des d'ICV Lleida han volgut exposar aquests cinc punts importants pels quals creuen que no hi ha una aposta veritable per aquest tipus de transport a la ciutat. A les portes d'una setmana així, "reivindiquem un autèntic canvi a favor del transport públic a la nostra ciutat, sense oblidar altres mitjans de transport sostenible, com la bicicleta, que en els darrers anys s’ha configurat com un model en creixement, i amb el que obrirem un nou debat properament".

1- El model de l'ajuntament no és el transport públic. S'ha creat una xarxa de transport dissenyada per un govern municipal que creu en vehicle privat però no creu en un model de transport públic. Noves formes de finançament de l'ajuntament basades en l'expansió massiva de la zona blava, la imposició de diferents tipus de radars o la construcció de garatges per a vehicles privats en espais públics (com el de Ricard Viñes) ens demostren per quin model treballen i com, per aquest govern, és primordial seguir recolzant el vehicle privat. Si almenys, els diners recaptats entre radars, concessions de garatges i zones blaves anessin a parar al foment del transport públic, es podria relativitzar el tema, però aquest no és el cas. Hi ha una dada que és força significativa en aquest aspecte, i és el fet que amb la nova reforma, no s'han creat més carrils bus, bàsics per donar prioritat al transport públic de la ciutat per damunt del de vehicles privats, ni s'ha configurat gairebé preferència semafòrica pels busos, per tal de donar-los-hi tota la prioritat.

2- Apostem pels Híbrids! Apostar pel transport públic és bàsic en una societat moderna del segle XXI per molts motius. Un d'ells la sostenibilitat mediambiental. La reforma de la línia d'autobusos era una gran oportunitat per descarregar d'emissions de CO2 de vehicles fomentant el transport públic de la ciutat, i sobretot apostant per un transport net, invertint en autobusos híbrids. A Lleida passen massa cotxes i la circulació no és sostenible. Altres ciutats europees, com Barcelona, ja estan treballat en aquesta línia. A Lleida, el nostre ajuntament segueix treballant amb els obsolets combustibles fòssils, hipotecant el medi ambient local. Estem arribant tard com a ciutat, perquè el futur és elèctric, i els híbrids són el primer pas. Com diuen molts experts, el futur del transport públic passa per l'electricitat.

3- Si tens pressa a Lleida, vés a peu, però no agafis el bus. Aquesta és la frase més escoltada aquest darrer any a la nostra ciutat. Les freqüències encara són insuficients, i l'espera en els transbords és desesperant. Agafar un tren pel matí (AVE o AVANT) ja és missió impossible mitjançant el bus. És necessari ampliar veritablement la coordinació amb el tren i les freqüències. Cal garantir l'accés de la ciutadania als espais que més necessita. Segons el Pla de Mobilitat Urbana que es va realitzar al 2011, un 46% de la població agafa el vehicle privat. Què passaria si tinguéssim una bona oferta de mobilitat urbana? Segons el mateix document, sol un 9% utilitza el transport públic. Hi ha molt espai per créixer en l'ús dels transport públic encara! en canvi, en el darrer any hi ha hagut una reducció de 900.000 viatgers que l'han utilitzat...

4- És car i difícil de comprendre. Els preus de l'autobús de Lleida encara són excessivament cars, i els abonaments no arriben a totes les classes socials, ni cobreixen totes les necessitats. Fa pocs mesos, per exemple, demanàvem a l'ajuntament que l'autobús fos gratuït pels familiars que l'utilitzen per anar a buscar els seus fills o filles a l'escola (amb els embussos de vehicles privats que es creen davant de qualsevol escola com a conseqüència de no tenir una xarxa de transport públic adient). Tot plegat desincentiva a la ciutadania a agafar-lo. A la Paeria li manca una sensibilitat social per una ciutat que pateix la crisi. Un altre motiu és la complexitat per entendre les noves línies. Línies duplicades (Ronda), massa llargues (Mariola, o Secà) o canvis de parades fan que la senzillesa que requereix una línia de busos, o el fet necessari en tot transport públic de poder elegir un destí un cop estàs dins del vehicle (com passa a moltes ciutats europees) no existeixi a Lleida, i allunyi el transport públic de la ciutadania.

5- Cal cercar el benefici públic, no el privat. El fet que la gestió del transport públic a Lleida estigui privatitzada fa que l'empresa cerqui el seu benefici privat i no el bé comú de la ciutadania lleidatana. Com aconseguir tot allò necessari per a la ciutadania, encara que no sigui rendible econòmicament? Cal recuperar municipalment la concessió, i organitzar una nova xarxa de busos amb la participació de tota la ciutadania, i escoltant les seves necessitats. El transport públic és una eina de cohesió social i de sostenibilitat mediambiental.

En ple segle XXI qualsevol persona sap que el futur passa pel transport públic i no pel vehicle privat. Per desgràcia, a les hores de màxima afluència de trànsit a Lleida, es seguiran formant colls d'ampolla perquè no hi ha una alternativa veritable que respongui a les necessitats de la gent. Ens cal un govern municipal que realitzi una aposta decidida pel transport públic, posant a Lleida a l'alçada de moltes altres ciutats europees. Ens cal un govern polític valent que s'atreveixi a apostar per una xarxa ràpida de busos, i això vol dir treure espai al cotxe per donar-li velocitat al transport públic. Uns autobusos més barats (i fins i tot podríem obrir el debat de la gratuïtat) senzills, sostenibles, públics i participatius, són possibles!


Comentaris

envia el comentari