Informe pediàtric a P3

En la roda de premsa de presentació de l’oferta de places escolars per al curs 2015/2016 la consellera Rigau ha explicat també un seguit de mesures “qualitatives” a implementar a favor de l’èxit escolar. Entre aquestes noves mesures per “poder lluitar contra la desigualtat” la consellera s’ha referit a la implementació d’un instrument adreçat als centres de màxima complexitat: es tractaria d’un informe mèdic per facilitar la detecció i la intervenció dels docents a l’entrada   en el sistema educatiu a P3 del nou alumnat. L’objectiu, segons la titular del Departament d’Ensenyament, seria el de poder donar resposta precoç a aquestes necessitats i evitar futurs trastorns. 
 
L’elaboració d’aquest informe que la família hauria de presentar en el moment de fer la matrícula es coordinaria amb el Departament de Salut i la Societat Catalana de Pediatria i afectaria uns 7.000 alumnes. D’entrada, resulta incomprensible si més no la discriminació que fa el Departament en el moment en què només pretén la implementació d’aquesta mesura en aquells centres l’alumnat dels quals prové d’entorns socioeconòmics desfavorits. Cal estigmatitzar més encara aquestes famílies? És que els suposats dèficits a detectar només poden afectar l’alumnat que es matricula en els centres educatius que el Departament qualifica de màxima complexitat?
 
D’altra banda, resulta clarament incoherent l’anunci d’implementació d’aquesta mesura amb el fet que en els pressupostos per al 2015 hagi desaparegut la partida destinada a les escoles bressol. Les mancances que es derivaran d’aquesta pèrdua de recursos per a l’educació primerenca se supliran amb els anunciats i prescriptius informes mèdics? Denota precipitació i molt poc rigor, a més, el fet que a corre-cuita la consellera hagi anunciat poques hores més tard de l’esmentada roda de premsa que la mesura també afectarà l’alumnat de l’escola rural. Finalment, davant les critiques rebudes des de tots els sectors, el Parlament ha aprovat, esmenant la consellera, la possibilitat que totes les famílies que vulguin puguin presentar aquest informe pediàtric, tot i que el seu contingut encara no s’ha definit.
 
Les retallades que ha patit el sistema educatiu català els darrers cinc anys no han estat en va. Les seves conseqüències segueixen ben vives en els centres educatius. L’augment d’horari lectiu dels mestres, per exemple, ha afectat la qualitat de l’atenció a la diversitat i tot allò que té a veure amb la flexibilització de grups, amb el suport específic, els desdoblaments o les coordinacions. Aquest increment horari ha suposat la reducció de la plantilla en més de 3.000 docents respecte el 2010 mentre el nombre d’alumnes ha augmentat en 40.000 nous estudiants. Un altre pas enrere en aquesta atenció a l’alumnat amb més dificultats per a l’aprenentatge ha estat la disminució dels EAP, l’assessorament psicopedagògic. Aquests professionals de suport a la docència han disminuït i, per tant, la freqüència de la seva presència a les escoles i instituts. Amb quines dades s’ha basat la Conselleria per reduir aquest servei indispensable? S’han detectat menys necessitats?
 
Així mateix cal denunciar la retallada que ha suposat el fet que les Auxiliars d’Educació Especial han passat de ser professionals contractats pel Departament a jornada sencera en un centre educatiu a ser contractacions externalitzades i per hores en diferents centres. Podríem parlar encara del no cobriment de les baixes des del primer dia sinó fins al cap de 10 jornades lectives o de l’augment de ràtios fins a un màxim de 30 alumnes per grup a Primària i 36 a Secundària. I encara, de les contractacions a principi de curs que no es fan efectives fins el mateix dia d’inici de les classes. Sembla, doncs, a la vista d’aquesta sèrie de mesures que atempten contra la qualitat de l’educació, l’equitat i la igualtat que la nova ocurrència de la Consellera sigui més aviat una cortina de fum que cerca d’emmascarar la realitat d’unes polítiques educatives nefastes per a l’ensenyament públic i, especialment, per a l’alumnat més desafavorit. Un intent de voler reparar amb un simple embenat una hemorràgia que està dessagnant el sistema.
 
 
Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs (IAC)