Investigadors lleidatans creen un programa pioner en salut cardiovascular

Aquest sistema evita la variabilitat de la lectura manual feta per professionals amb una formació especialitzada
Imatge del programa | IRBLleida

Els vasos dels vasos (vasa vasorum) són vasos sanguinis petits que irriguen els vasos sanguinis de gran calibre, com són les artèries. Aquests vasos petits s’incrementen quan l’artèria presenta una càrrega d’ateroma (placa de greix). La col·laboració entre el Grup de Biologia de Sistemes i Mètodes Estadístics per a la Recerca i el Grup de Computació Distribuïda, ambdós de la Universitat de Lleida (UdL), i el Servei Cientificotècnic UDETMA de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) ha permès crear el primer programa automàtic per mesurar els vasos dels vasos.

 

Aquesta eina obre les portes a implantar un sistema de diagnòstic molt precoç de la malaltia ateromatosa futura (és a dir, de la presència de greix a les artèries) i d'episodis cardiovasculars futurs. Determinar la densitat d’aquests vasos sanguinis petits és el pas previ per valorar la inflamació i posterior formació de plaques de greix (plaques d’ateroma) a les artèries. Ara, aquesta tècnica es fa de manera manual, però suposa dependre dels professionals formats de manera especialitzada i de la seva subjectivitat.

 

El nou mètode automàtic, que s’ha publicat a la revista Ultrasound in Medicine & Biology, ha estat validat en un grup de població de 186 persones ―homes i dones de 20 a 70 anys de Lleida―, en un estudi comparatiu entre el sistema manual i l’automàtic. L’estudi mostra la validesa del nou programa automàtic. Article de referència: Pereira, T. et al. Automatic Methods for Carotid Contrast-Enhanced Ultrasound Imaging Quantification of Adventitial Vasa Vasorum (2018), doi: 10.1016/j.ultrasmedbio.2018.07.027

 

Altres investigacions recents de l'IRBLleida

La investigació del Grup de Recerca en Obesitat, Diabetis i Metabolisme (ODIM) de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) està centrada a analitzar l’associació entre la diabetis mellitus tipus 2 i la funció respiratòria durant el son, una relació que no ha estat abordada per cap altre grup de recerca de l’Estat espanyol ni «A part de preocupar-nos per la presència de certes malalties associades a la diabetis, com la retinopatia, també hem de preguntar-nos com respiren les persones amb diabetis» explica el cap del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova i investigador principal del Grup ODIM de l’IRBLleida, Albert Lecube.

 

«El pulmó ha de ser considerat com un més dels òrgans diana de les complicacions produïdes per la diabetis», manifesta el també professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida. La recerca actual ha mostrat que la diabetis afecta de forma negativa la respiració durant el son, confirmant-la com un factor de risc independent de presentar hipòxia nocturna greu. Aquesta investigació es porta a terme amb el Grup d’Investigació Translacional en Medicina Respiratòria que lidera Ferran Barbé. «Els pacients amb diabetis presenten una arquitectura del son alterada, amb diferències característiques en comparació amb la població sense diabetis,  en funció de si es tracta de la fase REM (moment en el qual es produeix l'increment de la hipòxia nocturna) o de la fase noREM (en la qual es produeix una major fragmentació del son)», explica Lecube.



Comentaris

envia el comentari