Catalunya Diari

Ja n'hi ha prou!

Ja n'hi ha prou!| Joan Miquel Ballesté

 



Tot just acabo de llegir que l’Ajuntament de Lleida subvencionarà o millor dit injectarà 135.000 euros al club de bàsquet Força Lleida (club del qual, per cert, sóc soci) a canvi d’una proposta tan difusa com la promoció de la ciutat i foment de l’esport base. Hi podem sumar una quantitat similar al Lleida Esportiu de futbol i una altra menor però també important al club d’hoquei Llista Blava. Com ho justifica l’Ajuntament quan, en aquests moments especialment durs per a moltes famílies lleidatanes, s’estan retallant i retardant pagaments en serveis socials, ONG’s, es rebaixa la qualitat de les nostres escoles bressol augmentant la ratio de nens a les aules, la disminució de treballadors de suport i el fort augment en les mensualitats i matrícules que han d’abonar els pares i mares? El prestigi de les escoles bressol lleidatanes era gran a tot el país, i encara sort dels i les grans professionals que hi treballen que han mitigat amb el seu esforç la magnitud de les retallades.
 
De veritat creieu que hem d’ajudar a clubs esportius privats, encara que portin el nom de la ciutat? No som els propis socis els que hem de decidir què volem fer en els nostres clubs?
 
En un moment en que s’ha reduït al mínim a la nostra ciutat l’activitat cultural, en què iniciatives com la Mostra de Cinema Llatinoamericà, que també porta el nom de Lleida a tot el món, s’està deixant morir, reduint dràsticament els ajuts fins a la mínima expressió (compareu-ho si us plau, amb els ajuts als clubs esportius).
 
Parlem de l’activitat musical de la ciutat? Han desaparegut molts festivals (Senglar Rock, Festinoval) curiosament dirigits majoritàriament a un públic jove, col·lectiu que dóna la sensació des de l’equip de Govern que se l’ignora absolutament, quan no se’l persegueix directament acusant-los de fer ‘botellón’ o de fumar ‘porros’ a l’interior dels cotxes. Algú dirà que l’activitat cultural s’ha centrat en la Llotja, però, a qui va dirigit aquest temple? La majoria d’activitats que s’hi realitzen interessen solament a un públic molt concret, i pel que fa referència als preus, qui els pot pagar? Un bon exemple el tenim en el grup de teatre lleidatà La Baldufa, en que el preu de l’entrada a pagar en el seu últim espectacle a Lleida és superior al del Liceu de Barcelona. Si per alguna cosa també ha servit la programació musical del santuari de la Llotja ha estat per gairebé buidar de contingut la programació de l’Auditori Municipal (confronteu sinó l’oferta musical pública de fa uns 10 anys a l’actual).
 
Crec que l’equip de Govern ha de començar a reduir les altes despeses en equips d’assessors, en gerències, en comunicació, en seguretat personal (6 ½ guàrdies urbans i 1 caporal al servei exclusiu d’alcaldia), en cotxes oficials amb els seus corresponents xofers, etc. També es pot estalviar bastant reduint despeses d’imatge i propaganda de l’actual alcalde. No és normal que, en aquests moments, tots paguem un dinar a més de 60 comensals per celebrar les festes de Nadal, com es va fer a la premsa, encara que sigui a un preu reduït. Ha d’anunciar-se l’alcalde, tot felicitant-nos l’Any Nou, a pàgina sencera als diaris de paper, al menys 4 dies? Ha d’afegir-hi a més un altra pàgina sencera amb el discurs de Cap d’Any 2 dies als mateixos diaris?
 
El poble no entén res del que està passant, doncs mentre s’augmenta la jornada laboral als treballadors públics municipals i als ciutadans se’ns demana tot tipus de sacrificis, ells prediquen tot el contrari donant-nos un pèssim exemple a seguir.
 
De motius per sortir tots al carrer ens en sobren, també aquestes polítiques municipals injustes i insolidàries ens hi porten. El 23 de febrer és el dia!
 
Joan Miquel Ballesté, president ICV Terres de Lleida



Comentaris

envia el comentari