|
Prop de 40 centres de les comarques de Lleida ja han expressat la seva oposició a la LOMCE a través de les mocions aprovades pel seu consell escolar, que és l’òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern del centre, i on hi ha representats tots els col·lectius que intervenen en la comunitat educativa. Aquestes mocions es fan arribar posteriorment al Consell Escolar de Catalunya.
La iniciativa, coordinada de forma conjunta per la FAPAC Lleida i Acampada Escolar, es manté oberta per als nous centres que s’hi vulguin sumar. Els interessats poden enviar la moció emplenada a administració@fapac.cat.
A través d’aquesta moció conjunta (veure document) els consells escolars han mostrat el rebuig massiu de la comunitat educativa a una Llei que no obeeix a necessitats del sistema educatiu. “No podem acceptar que la majoria absoluta del PP (Partit Popular) pretengui imposar a la societat una nova llei orgànica d’educació sense cap voluntat de consens polític i social. El govern del PP torna a fer el mateix que va fer amb la LOCE el 2002. El resultat, aleshores, va ser una llei que va durar el que va durar el govern del PP. Finalment, cal dir prou a que l’educació sigui una moneda d’intercanvi polític entre partits que únicament defensen interessos particulars i no una voluntat real d’aconseguir una educació pública, de qualitat i gratuïta per als nostres fills i filles”, assenyalen des de l’Acampada Escolar.
De la Llei, ja aprovada, destaquen que:
– Ataca el model d’immersió escolar vigent a Catalunya des de l’inici de la democràcia. Qualifica el català com una “especialitat” i li atorga un paper marginal i inferior a l’altra llengua oficial.
– Atempta al dret de participació democràtica de famílies, alumnes i professorat en el govern del centre. Converteix el consell escolar en un òrgan consultiu sense cap capacitat decisòria. Si volem mantenir i impulsar la participació de les famílies cal que el consell escolar continuï amb les competències que tenia fins ara.
– Recupera l’obligació de què les famílies hagin de triar entre l’assignatura de religió catòlica i una altra assignatura que s’anomenarà ‘Valores Culturales y Sociales’. Això suposa una greu vulneració del què el Tribunal Suprem ha establert reconeixent el dret dels alumnes a no haver de fer una alternativa concreta a l’assignatura de religió. Les famílies han de poder triar els valors religiosos que vulguin per als seus fills però aquesta opció no ha de ser sufragada amb fons públics.
– Canvia de manera radical els criteris per a la concertació de centres educatius. A partir del que s’estableix en aquesta proposta de llei del PP l’administració deixa de poder decidir la concessió de concerts en funció de les necessitats d’escolarització i, en canvi, passa a sotmetre aquest criteri a la voluntat de les patronals de l’escola concertada de demanar-los.
– El govern central rescabala més competències sobre el currículum. Ara vol regular el 65% dels continguts de les assignatures troncals davant del 55% actual. A més a més, nega a la Generalitat la potestat per avaluar el seu propi sistema educatiu establint proves centralitzades. Aquesta voluntat recentralitzadora suposa una regressió important en l’autonomia dels centres. Els models educatius que són més eficients són aquells que són més descentralizats.
A través d’aquesta moció conjunta (veure document) els consells escolars han mostrat el rebuig massiu de la comunitat educativa a una Llei que no obeeix a necessitats del sistema educatiu. “No podem acceptar que la majoria absoluta del PP (Partit Popular) pretengui imposar a la societat una nova llei orgànica d’educació sense cap voluntat de consens polític i social. El govern del PP torna a fer el mateix que va fer amb la LOCE el 2002. El resultat, aleshores, va ser una llei que va durar el que va durar el govern del PP. Finalment, cal dir prou a que l’educació sigui una moneda d’intercanvi polític entre partits que únicament defensen interessos particulars i no una voluntat real d’aconseguir una educació pública, de qualitat i gratuïta per als nostres fills i filles”, assenyalen des de l’Acampada Escolar.
De la Llei, ja aprovada, destaquen que:
– Ataca el model d’immersió escolar vigent a Catalunya des de l’inici de la democràcia. Qualifica el català com una “especialitat” i li atorga un paper marginal i inferior a l’altra llengua oficial.
– Atempta al dret de participació democràtica de famílies, alumnes i professorat en el govern del centre. Converteix el consell escolar en un òrgan consultiu sense cap capacitat decisòria. Si volem mantenir i impulsar la participació de les famílies cal que el consell escolar continuï amb les competències que tenia fins ara.
– Recupera l’obligació de què les famílies hagin de triar entre l’assignatura de religió catòlica i una altra assignatura que s’anomenarà ‘Valores Culturales y Sociales’. Això suposa una greu vulneració del què el Tribunal Suprem ha establert reconeixent el dret dels alumnes a no haver de fer una alternativa concreta a l’assignatura de religió. Les famílies han de poder triar els valors religiosos que vulguin per als seus fills però aquesta opció no ha de ser sufragada amb fons públics.
– Canvia de manera radical els criteris per a la concertació de centres educatius. A partir del que s’estableix en aquesta proposta de llei del PP l’administració deixa de poder decidir la concessió de concerts en funció de les necessitats d’escolarització i, en canvi, passa a sotmetre aquest criteri a la voluntat de les patronals de l’escola concertada de demanar-los.
– El govern central rescabala més competències sobre el currículum. Ara vol regular el 65% dels continguts de les assignatures troncals davant del 55% actual. A més a més, nega a la Generalitat la potestat per avaluar el seu propi sistema educatiu establint proves centralitzades. Aquesta voluntat recentralitzadora suposa una regressió important en l’autonomia dels centres. Els models educatius que són més eficients són aquells que són més descentralizats.
rn
