|
Si quelcom té de surrealista la situació que estem vivint avui en dia és llegir a la premsa més reaccionària de Madrid com de bo és per a la democràcia el fet que el poble català no voti el 9N. En quin cap cap la perversitat que no votar és bo per a una democràcia? Tot plegat parla molt del tipus de 'transició' que vam fer, i de la democràcia de baixa intensitat que avui en dia vivim. I per a mostra un botó: El vespre que tot va trontollar i la unitat dels partits estava a punt de trencar-se, molta de la gent del PP, de C’s i bona part del PSOE s’alegrava profundament i de forma pública que nosaltres, la ciutadania catalana, no poguéssim exercir lliurement el dret a escollir nostre futur. Molts d’ells, amb grans i contundents paraules, exclamaven que el Procés, havia mort.
Doncs tinc una molt mala notícia per a tots ells: el Procés està més viu que mai. Està viu perquè no depèn d’un sol home, ni dels partits polítics ni de cap lideratge significatiu. És el Procés del poble, de la base, de la gent que ha sortit al carrer de forma massiva durant molts anys, per reclamar el seu dret a viure en un país normal on les catalanes i els catalans puguem votar el nostre futur. Volem fer igual com ja han fet els quebequesos i els escocesos.
Estic d’acord amb una crítica: a diferència del Quebec i Escòcia, el disseny del nou 9N fa que estigui mancat de moltes garanties democràtiques per donar-li validesa a nivell internacional. Però no és això el que busquem. El que cerquem es un acte revolucionari en si mateix, demostrar que tot i les prohibicions dels lliberticides, i els atacs furibunds al nostre dret a decidir, el poble català votarà igualment. Cada papereta a l’urna serà una victòria contra aquells a qui els fa por que puguem decidir, i serà, sobretot un pas de gegant en la lluita per a conquerir el nostre futur. Encoratjo a tothom a votar aquest 9N, i que entre totes i tots emplenem les urnes!
Però el 10 de novembre el procés continua. No gràcies a Mas, que crec que ha fracassat, perquè el que tocava era desobeir, i no treure-li pes a la consulta, sinó per la voluntat de les persones que el recolzen. Cap a quina direcció hem d’anar? S’ha parlat molt de fer unes eleccions Plebiscitàries o una DUI. Us seré clar, no crec en cap opció d’aquestes, perquè segueixo creient en que el millor camí és seguir treballant per un referèndum. Per què? Doncs perquè enmig de tots aquests anys de mobilització hem fet molt bé moltes coses, i entre elles, la pedagogia. La força del Procés rau en la quantitat ingent de gent que gràcies a aquesta tasca de gota a gota ha anat donant recolzament al dret a decidir. Molta gent demòcrata que votarà Sí-No o No, però que creu que el nostre futur l’hem d’elegir col·lectivament. No sé quin paper jugarà aquesta gent en una DUI, i crec fermament que el procés perdrà força si perdem gent pel camí, i no ens ho podem permetre.
Ens cal tornar a asseure a tots els partits polítics pel dret a decidir, mantenir la unitat (que ens fa forts i imparables) i establir noves estratègies per a nous escenaris (més comunicació a l’exterior, més intensitat en les mesures, més valentia i desobediència quan calgui) que ens porti a la convocatòria d’un referèndum. I sobretot, ens cal no perdre l’esperança a cap dels sectors socials que defensem àmpliament el dret a decidir.
I què votaré? Jo votaré Sí-Sí. La República que no va poder mantenir la generació del meu avi, la veurem de nou la nostra generació. És una oportunitat única per construir un nou país on la democràcia real, la justícia social i l’estat del benestar siguin el pal de paller que ens vertebri com a un nou estat. En aquests moments crucials per a la nostra història, tenim una oportunitat per canviar radicalment les coses, i per això ens cal ser decididament valents. El 9N, omplim les urnes!
Eduard Baches, alcaldable per ICV a Lleida
Doncs tinc una molt mala notícia per a tots ells: el Procés està més viu que mai. Està viu perquè no depèn d’un sol home, ni dels partits polítics ni de cap lideratge significatiu. És el Procés del poble, de la base, de la gent que ha sortit al carrer de forma massiva durant molts anys, per reclamar el seu dret a viure en un país normal on les catalanes i els catalans puguem votar el nostre futur. Volem fer igual com ja han fet els quebequesos i els escocesos.
Estic d’acord amb una crítica: a diferència del Quebec i Escòcia, el disseny del nou 9N fa que estigui mancat de moltes garanties democràtiques per donar-li validesa a nivell internacional. Però no és això el que busquem. El que cerquem es un acte revolucionari en si mateix, demostrar que tot i les prohibicions dels lliberticides, i els atacs furibunds al nostre dret a decidir, el poble català votarà igualment. Cada papereta a l’urna serà una victòria contra aquells a qui els fa por que puguem decidir, i serà, sobretot un pas de gegant en la lluita per a conquerir el nostre futur. Encoratjo a tothom a votar aquest 9N, i que entre totes i tots emplenem les urnes!
Però el 10 de novembre el procés continua. No gràcies a Mas, que crec que ha fracassat, perquè el que tocava era desobeir, i no treure-li pes a la consulta, sinó per la voluntat de les persones que el recolzen. Cap a quina direcció hem d’anar? S’ha parlat molt de fer unes eleccions Plebiscitàries o una DUI. Us seré clar, no crec en cap opció d’aquestes, perquè segueixo creient en que el millor camí és seguir treballant per un referèndum. Per què? Doncs perquè enmig de tots aquests anys de mobilització hem fet molt bé moltes coses, i entre elles, la pedagogia. La força del Procés rau en la quantitat ingent de gent que gràcies a aquesta tasca de gota a gota ha anat donant recolzament al dret a decidir. Molta gent demòcrata que votarà Sí-No o No, però que creu que el nostre futur l’hem d’elegir col·lectivament. No sé quin paper jugarà aquesta gent en una DUI, i crec fermament que el procés perdrà força si perdem gent pel camí, i no ens ho podem permetre.
Ens cal tornar a asseure a tots els partits polítics pel dret a decidir, mantenir la unitat (que ens fa forts i imparables) i establir noves estratègies per a nous escenaris (més comunicació a l’exterior, més intensitat en les mesures, més valentia i desobediència quan calgui) que ens porti a la convocatòria d’un referèndum. I sobretot, ens cal no perdre l’esperança a cap dels sectors socials que defensem àmpliament el dret a decidir.
I què votaré? Jo votaré Sí-Sí. La República que no va poder mantenir la generació del meu avi, la veurem de nou la nostra generació. És una oportunitat única per construir un nou país on la democràcia real, la justícia social i l’estat del benestar siguin el pal de paller que ens vertebri com a un nou estat. En aquests moments crucials per a la nostra història, tenim una oportunitat per canviar radicalment les coses, i per això ens cal ser decididament valents. El 9N, omplim les urnes!
Eduard Baches, alcaldable per ICV a Lleida
