Catalunya Diari

La Caixa mou 141 milions dels lleidatans cada any sense contracte públic que ho reguli, segons el Comú

La Caixa mou 141 milions dels lleidatans cada any sense contracte públic que ho reguli, segons el Comú| Redacció - Fotografia: Miki de Santiago

El Comú de Lleida ha denunciat aquest dimarts que l'equip de govern que encapçala Àngel Ros permet que passin per mans de La Caixa més de 141 milions d'euros cada any sense que hi hagi cap contracte que reguli la col·laboració entre la Paeria i aquest banc. Una relació que se sustenta únicament en un conveni formalitzat al 2005, que després s'ha renovat com a mínim 3 cops i que, malgrat l'enorme volum de negoci que representa, no ha passat ni pel Ple de la Corporació, ni per cap Junta de Govern ni per cap Comissió Informativa durant aquests 10 anys de vigència.

"El fet que no s'hagi fet un concurs públic en un servei on hi ha contraprestacions importants, atempta contra principis com els d’igualtat, no-discriminació, proporcionalitat, objectivitat i transparència en no donar opcions a que altres bancs presentin les seves propostes, alhora que comporta una càrrega afegida als maltrets comptes de l'ajuntament, ja que barra el pas a qualsevol opció de millorar les condicions que estableix La Caixa", apunten. El Comú denuncia aquest tracte de favor impropi d'un ajuntament democràtic, i evidencia que Ros va votar en acords del ple on hi havia un evident conflicte d'interessos amb La Caixa quan era membre de la comissió de control. "Considerem que no és legítim que, essent alcalde de Lleida hagi percebut 207.000 euros d'aquest banc i lamentem que hagi faltat a la veritat ometent aquests ingressos en la seva declaració d'activitats per aquesta legislatura", afegeixen.

94,4 milions d'euros en tributs i sancions de trànsit. Més de 47 milions en nòmines dels més de 1.500 treballadors contractats per la Paeria i els diferents organismes (dada a 30 novembre 2014). A ningú se li escapa que tenir el control de tantes nòmines representa per a un banc un tresor d'informació preferent sobre la qual fer la seva activitat comercial. Pel cap baix, doncs, cada any passen més de 141 milions d'euros per mans de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, receptora final del procés de cobrament. L'entitat gestiona, recapta i liquida per gràcia i obra d'un simple conveni que ni tan sols ha aprovat el Ple de la Paeria.

Acabat de proclamar alcalde, posa els dos peus a la Caixa
Dos mesos després de ser nomenat alcalde, Àngel Ros oficialitzava la seva designació com a 'conseller general de la Caixa' en el ple de març de 2004. Antoni Siurana havia hagut de renunciar al càrrec perquè no era compatible amb la seva condició de conseller del Govern de la Generalitat. L'acta d'aquell dia diu “Atès que tradicionalment ha estat designada l'Alcaldia pel desenvolupament d'aquesta tasca de conselleria general en l'Assemblea General de 'la Caixa', per unanimitat s'acorda: Designar a l'Il·lm. Sr. Àngel Ros i Domingo com a membre de l'Assemblea de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, en qualitat de conseller general, en representació de l'Excm. Ajuntament de Lleida”. No hi va haver debat sobre la qüestió ni tampoc cap pregunta, prec ni comentari per part de cap dels 27 regidors (PSC, CIU, PP, ERC i ICV).

En les respostes que va donar el passat novembre en el tram final del Ple a les preguntes de la CUP i l'Ocell Negre, Ros defensava la compatibilitat del seu càrrec d'alcalde amb el de membre de la Comissió de Control i de l'Assemblea General de la Caixa: “Òbviament la meva designació pel propi ajuntament implicava la compatibilitat amb les obligacions d'aquest càrrec”, considerava l'alcalde, que va reconèixer uns ingressos nets de 121.772,18 euros al llarg dels 9 anys (2004-2012) en que va ser membre de la comissió de control de La Caixa. En xifres brutes, que és com aquesta informació se sol donar, la retribució per assistir a reunions va ser de 173.000 euros més 34.000 euros més en concepte de primes d'assegurança, un altre privilegi del qual va gaudir Ros malgrat no fer-ne ús perquè la salut el va respectar. Ros, doncs, va rebre de La Caixa contraprestacions per un valor de 207.000 euros bruts.

A més, Ros va percebre 1.383 euros nets de mitjana per reunió i va assegurar que només havia anat a aquestes reunions en cotxe oficial quan tenia gestions municipals a fer, afirmant que en qualsevol altre cas es desplaçava amb mitjans propis.

Els informes corporatius de La Caixa evidencien un tracte preferent d'aquesta entitat cap als polítics que en formen part, que poden accedir a crèdits quantiosos i amb unes condicions del tot avantatjoses. Entre 2006 i 2011 Ros va gaudir d'un crèdit hipotecari de 300.000 euros de l'entitat d'Isidre Fainé, un total de 280.000 euros en compte de crèdit, targetes de crèdit pròpies i per a familiars per un import total de 26.000 euros i dos crèdits oberts al 2007 per valor de 30.000 euros cadascun. Resulta curiós que l'any en que va gaudir de més crèdit, amb 100.000 euros entre compte de crèdit i crèdit obert, fos precisament l'any en què Ros va adquirir més de 5.000 accions de La Caixa: l'any 2007. Entre les contraprestacions, sorprèn l'autorització perquè un familiar de l'alcalde gaudeixi d'un límit de crèdit en descobert per 25.000 euros. En total, durant els 6 anys dels quals tenim dades, Ros, alcalde de Lleida, va gaudir via La Caixa de 708.000 euros entre crèdits, targetes, límits de descobert i avals.

Ros tomba la moció de la PAH i n'impulsa una d'inútil
Desenes de membres de la PAH van donar l'esquena al PSC en el ple de gener de 2014 com a mostra de disconformitat amb el fet que Ros, a diferència del que havia passat en altres localitats, no donés suport a la moció que impulsaven per multar bancs amb pisos buits, extrem que contempla la Llei de Dret a l'Habitatge que permet a l'administració aplicar mesures fiscals per “incentivar l'ocupació dels habitatges i penalitzar-ne la desocupació injustificada”.

Ros va menysprear la protesta i va fer valdre la majoria absoluta per impulsar una moció pròpia aprovada a l'abril de 2014 que es limitaria a “reclamar” a través d'una ordenança fiscal, una taxa de 822,25 euros a les entitats financeres amb més de 10 habitatges buits que els posessin al mercat de lloguer a preus socials. 10 mesos després l'equip de govern de Ros no ha obert encara cap expedient per cobrar la taxa als bancs amb pisos buits i s'ha limitat a fer un gest cap a la galeria enviant a data 2 de gener una carta als bancs on els recorda que hi ha una nova taxa i els demana que facilitin les dades del seu parc immobiliari. Com era d'esperar, transcorregut el mes de marge que donava la Paeria als bancs per respondre, cap entitat ha dit res.


Comentaris

envia el comentari