Catalunya Diari

La concessionària Arnó-Sice exigeix dos milions d'euros a la Paeria pels radars, segons ha denunciat el Comú de Lleida

La concessionà ria Arnó-Sice exigeix dos milions d'euros a la Paeria pels radars, segons ha denunciat el Comú de Lleida| Redacció - Fotografia: L.Biela / Comú de Lleida

La concessionària Arnó-Sice reclama més de 2 milions d'euros a la Paeria després que l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, pugés el llindar de sancions a 65 km/h i ajornés més de quatre mesos la posada en funcionament dels radars, segons ha informat aquest dissabte el Comú de Lleida.

En 5 mesos de radars i 10 de semàfors en vermell, els ciutadans de Lleida han rebut multes que superen de llarg el milió d'euros. Com és sabut, la concessionària del servei, Arnó-Sice, s'emporta el 31,5% de l'import de cadascuna de les més de 20.000 multes que s'han imposat en aquest curt període de temps, més el 5% de la recaptació en via executiva. Al setembre, aquesta UTE ja tenia garantits ingressos per valor de 444.325 euros, una quantitat que cobria sobradament la previsió de despeses de l'empresa per a tot l'any, amb encara tres mesos de coll per fer més calaix a cop de multa. Però ni aquesta astronòmica quantitat de multes, ni la “generositat” de l'equip de govern cedint gairebé un terç de l'import de cada sanció sembla haver saciat la concessionària, que el passat 8 de gener va presentar un “informe de reclamacions” que, en cas de prosperar, podria multiplicar per 5 els ingressos d'aquesta empresa i, de retruc, convertir els radars en una operació absolutament deficitària per a la Paeria. Només fins al setembre, la UTE reclama més de 2 milions d'euros.

Segons el Comú,"una nova evidència que fa grinyolar la 'col·laboració público-privada' a la qual l'alcalde Ros al·ludeix tan sovint com a ideal de funcionament de l'administració local. Malgrat l'opacitat que manté en la gestió dels radars l'equip de Govern, hem conegut moltes dades que evidencien una gestió nefasta per part de la Paeria, unes exigències d'Arnó-Sice, que té contracte per 4 anys prorrogable a 2 més, desproporcionades i del tot inassumibles i un grapat d'incompliments tant per part de l'empresa com de l'ajuntament. Amb el camí aplanat per una 'oposició' que no fa oposició, Ros havia aconseguit amagar el que hi ha darrera els radars fins avui. També seguirem amb lupa tot el que passi a partir d'ara".

Durant la presentació dels radars, la Paeria va fer públic que multaria a partir dels 55 quilòmetres per hora, atenent a la tolerància que estableix la normativa de trànsit vigent, d'entre el 4 i el 7%. Un missatge que no s'ajustava en absolut a la realitat, ja que el propi alcalde de Lleida va donar ordres expresses que els radars només multessin aquells vehicles que superessin els 65 quilòmetres per hora. Com era de preveure, la concessionària no es va quedar de braços creuats davant la permissivitat de Ros, i va fer ús del mecanisme de compensació que estableix el contracte quan, per causes imputables a l'ajuntament, no es validen sancions. En aquests casos s'estableix que Arnó-Sice percebrà 9 euros per cada expedient no validat. La concessionària, doncs, reclama 9 euros per cada foto d'excés de velocitat d'entre 55 i 64 km/h. Malgrat que l'empresa reconeix que el Plec del Contracte dóna potestat a la Paeria per establir el llindar dels 65 km/h, en les seues propostes de certificació (recull mensual amb l'import de les multes) de maig a agost la UTE reclama 981.871 euros per les sancions que s'haurien d'haver imposat als que anaven a menys de 65 km/h.

Ros ajorna l'estrena dels radars davant la denúncia de CIU
Si l'activació dels radars es va fer pública el 19 d'agost, com pot ser que la concessionària reclami multes de radar ja al maig? Perquè l'empresa entén que ha de cobrar la seua part de les multes des del moment en què va posar en funcionament els radars, que va ser la segona quinzena d'abril. Àngel Ros, però, va aturar màquines davant l'evidència que la senyalització dels radars era deficient fet que, com va remarcar CIU el 5 de maig, convidava a pensar que hi havia un evident afany recaptatori. Un altra sapastrada fruit de la improvisació que, si s'atén la petició de la UTE, costaria gairebé un milió d'euros. És el principal concepte d'una llarga llista de reclamacions, que desgranem tot seguit.

Al garatge de la Guàrdia Urbana hi ha, des del passat 6 de maig, un vehicle aparcat que no fa res més que agafar pols. Es tracta del flamant radar mòbil. Com establia el Plec de condicions, Arnó- Sice va subministrar aquest vehicle i ara reclama que se li pagui 9 euros “per cada infracció que no s'ha generat amb l'equip de radar embarcat, pel fet de no utilitzar-lo”. Com es pot pagar per multes inexistents? Ben senzill, fent una estimació de les sancions que podria haver imposat el radar mòbil prenent com a referència “la mesura mensual de les infraccions captades pels radars fixes”. Resultat: entre maig i setembre, un total de 319.891 euros per compensar les sancions que ha deixat de cobrar l'empresa per la inactivitat del radar mòbil. Un altre concepte destacat dins el sac de les reclamacions són els 580.148 euros que, segons la UTE, corresponen a les sancions (estimades) que el sistema no va registrar als conductors que anaven a menys de 65 km/h al maig, ja que durant el primer més el sistema no registrava res per sota d'aquesta velocitat. Amb quantitats així, sembla una minúcia la reclamació de 53.210 euros per sancions de semàfor en vermell que la Guàrdia Urbana va descartar per defectes en la fotografia i que la concessionària argumenta que han de ser correctes. La suma total de la certificació reclamada per la UTE fins al més de setembre és de 2.305.510 euros.

La Paeria, un cop descomptat el que paga a l'empresa, percep la resta, el 68,5% de cada sanció. L'estimació d'ingressos per a l'ajuntament, al setembre de 2014, superava els 650.000 euros. Per a què han de servir aquests diners? El Plec del Contracte estableix que els ingressos de les sancions obtingudes per infraccions de la Llei de Trànsit s'han d'aplicar al finançament de la seguretat vial, prevenció d'accidents de trànsit i ajuda a les víctimes. Pot documentar Ros que els diners generats pels radars s'estan destinant i es destinaran a aquesta finalitat? Pot explicar per què a 30 de novembre de 2014, dels 350.000 euros pressupostats en “gestió de seguretat vial” només n'hi ha 37.114,61 de “despesa autoritzada”, tot just el 10% del previst?



Comentaris

envia el comentari