Catalunya Diari

La desmemòria històrica de l’alcalde Ros

La desmemòria històrica de l’alcalde Ros| David Sancho

 



El pas del temps fa que la Història ens mostri coincidències que serien únicament casualitats sinó fos perquè sovint commemoren fets del passat que mai haurien d’haver ocorregut. Just quan recordàvem el 77è aniversari de la massacre que l’aviació feixista ocasionava a Lleida el 2 de novembre de 1937, l’alcalde de la ciutat glossava en un article d’opinió les bondats de l’ex-alcalde franquista Victor Hellín Torres, mostrant-lo com un home bo, amic dels seus amics, entranyable i familiar, que sembla que per circumstàncies del moment, va afiliar-se a un partit feixista i va acabar essent un alt càrrec d’una de les pitjors dictadures que ha viscut Europa al segle XX.
 
Ros ens presenta a una “bona persona que va treballar pel benestar dels ciutadans”. Sembla que l’alcalde Hellín no tenia en compte que el benestar dels ciutadans es veia limitat per un sever racionament que els dirigents franquistes –com ell- no patien. Segurament estava més enfeinat en manipular la ciutadania amb la campanya “Lérida contra la intervención estrangera”, de la qual en va ser un dels màxims impulsors a la ciutat, quan l’any 1946 Espanya es trobava aïllada del món a causa d’un nefast règim polític que obligava els seus ciutadans a patir misèria i restriccions.
 
Una altra de les medalles que l’alcalde Ros penja a l’exalcalde Hellín és la de “l’estima per Lleida” quan parla de l’Hellín fundador i president del Caliu Ilerdenc, associació “cultural” (dubto molt que es mereixi aquest nom) que va propulsar una imatge folklòrica i provinciana de la ciutat de Lleida, quan no va intentar descatalanitzar-la, amb l’impuls del “leridanismo” com a pseudo-teoria històrica que situava les terres de Ponent en un entremig Catalunya-Aragó (i evidentment espanyolíssimes). A més, el Caliu fou un autèntic lobby de poder on es coïen els nomenaments dels paers en cap, presidents de la Diputació o governadors civils ja que una gran part d’aquests càrrecs en van ser socis.
 
La part de l’escrit de Ros en que relata l’anècdota del xat, no sé si fa més riure o plorar. Sembla que quan Hellín va veure el “xat de l’alcalde”, li va comentar a Ros que “era més fàcil ser alcalde a la seva època”. En això té tota la raó. Els governs totalitaris són molt efectius, sobretot perquè no necessiten l’opinió dels ciutadans i si convé se’ls tanca a la presó o se’ls afusella, que és exactament el que feia el règim de Franco, del qual Hellín va manifestar en una visita del Caudillo a Lleida, que va ser “el que nos liberó de la esclavitud”.
 
És totalment lamentable i vergonyós que el màxim representant de la nostra ciutat, ja que l’article el signa com a tal, manifesti la seva estima a un sinistre personatge que va formar part d’un encara més sinistre règim. Què en deuen pensar totes aquelles persones que van ser reprimides, castigades o empresonades durant aquells anys? I les que van haver de marxar de la ciutat que –segons Ros- “Hellín, excel·lent persona” tant estimava?
 
Un cop més l’alcalde Ros ens tracta als lleidatans com si fóssim imbècils, venent-nos un conte de fades ensucrat basat en el “todo el mundo es bueno” i la manca de crítica històrica i política, un discurs que empitjora si pensem que llença les seves lloances pel fet que Hellín va ser “només un alcalde de Lleida”. Ho va ser, sí, però passarà a la Història no per alcalde, sinó per feixista i còmplice del franquisme.
 
David Sancho, militant de la CUP de Lleida


Comentaris

envia el comentari