Catalunya Diari

La Paeria encarrega l'inventari dels primers 25 vestigis de la Guerra Civil a Lleida per catalogar-los i difondre'ls

La selecció l'està fent un grup d'experts de la Universitat de Lleida i l'Ajuntament preveu tenir-lo a la tardor

El president del Centre Excursionista de Lleida, Joan Ramon Segura, que assenyala a un altre soci les espitlleres del búnquer més gran del turó de la Seu Vella | LleidaDiari.cat

La Paeria ha encarregat l'inventari dels primers 25 elements de patrimoni bèl·lic de la Guerra Civil a Lleida per conservar-los i difondre'ls. La selecció l'està fent un grup d'experts de la Universitat de Lleida i l'Ajuntament preveu tenir-lo a la tardor. L'encàrrec s'ha fet arran d'una moció promoguda pel Centre Excursionista de Lleida que es va aprovar per unanimitat l'1 d'abril del 2016. El text instava la Paeria a fer el cens dels vestigis, arranjar-los i protegir-los, i també dissenyar rutes turístiques per donar-los a conèixer a la ciutadania. L'entitat en té localitzats una cinquantena i reclama al consistori que els dignifiqui. Des de l'Ajuntament asseguren que aquest és només l'inici i que l'objectiu és continuar catalogant tot allò que es conserva però també el que va desaparèixer a la ciutat per culpa de conflictes bèl·lics, tant de la Guerra Civil com d'altres d'anteriors com la Guerra de Successió.

El tinent d'alcalde i regidor d'Hàbitat Urbà, Fèlix Larrosa, ha explicat que iniciar el procés «no ens ha estat fàcil perquè primer havíem de detectar el grup d'estudi que podia fer la feina, però finalment ens hem posat d'acord amb un equip que surt de la Universitat de Lleida perquè seleccioni i certifiqui els primers 25 punts i, a partir d'aquest inventari, fer el posterior relat de recuperació de memòria al voltant de la Guerra Civil a la ciutat». El tinent d'alcalde confia disposar del recull primer documentat aquesta tardor i puntualitza que «a feina no acaba aquí sinó que tindrà continuïtat i cada any podrem anar afegint informació a aquest cens de punts de la ciutat on quedarà acreditat que van ser escenaris de conflictes bèl·lics».

Larrosa insisteix que el treball d'inventari d'elements tangibles i intangibles es vol estendre a altres períodes històrics anteriors, per exemple, per documentar la desaparició de l'antic barri gòtic de la falda del turó de la Seu Vella arran de l'ocupació de les tropes de Felip V el 1707 o deixar constància del lloc on hi va haver la primera facultat de medicina de la corona d'Aragó. Un cop es disposi d'aquest cens, afirma, el següent pas serà dissenyar un producte que ajudi a interpretar els fets històrics i entendre la transformació de la ciutat, molt castigada i damnificada per processos bèl·lics al llarg dels segles. Segons el tinent d'alcalde, seran espais que mereixen un relat específic, ja sigui perquè conserven algun element patrimonial, perquè hi va passar algun succés especial o perquè acollien un equipament que va desaparèixer arran d'una guerra.

 

Aquest és el cas de l'antic Liceu Escolar bombardejat el 2 de novembre del 1937 i on van morir una cinquantena d'alumnes i diversos professors. Al lloc on s'erigia l'escola ara una escultura recorda les víctimes. No gaire lluny, a l'Arc del Pont, s'hi poden veure les restes d'una trentena d'impactes de bala que corresponen als mesos que es va establir el front al riu Segre. Impactes de bala i d'obusos que també són ben visibles en altres edificis del centre històric o a la muralla del turó de Gardeny, mentre que el turó de la Seu Vella amaga un refugi antiaeri i uns quants búnquers i nius de metralladora.

Precisament l'abril passat el Centre Excursionista de Lleida -que té un grup específic de recuperació de la Memòria Històrica- va desenterrar una d'aquestes estructures defensives en un acte reivindicatiu per demanar la restauració i dignificació del patrimoni bèl·lic oblidat a la ciutat. Va ser un any després de l'aprovació de la moció i es va fer com a crit d'alerta perquè l'Ajuntament aleshores encara no havia fet cap pas per acomplir al text aprovat per unanimitat, segons l'explica el president de l'entitat, Joan Ramon Segura.

 


Comentaris

envia el comentari