La rendibilitat econòmica no pot anar per davant de tot

La rendibilitat econòmica no pot anar per davant de tot| Susana Fernandez

 

SOS Bressol Lleida és un moviment ciutadà que pretén aglutinar les comunitats educatives de 0-3 anys, i que neix en contraposició a les polítiques d’austeritat i retallades que afecten les Escoles Bressol de la ciutat.
 
Hem patit un augment de les taxes mensuals en els dos últims anys, passant de pagar 84 a 125,50 euros, a més dels 50 euros de matrícula. S'ha produït un augment de ràtios i d’horari lectiu, sense que les famílies sàpiguen com ha afectat o pot afectar als projectes educatius. A més, les polítiques de bonificacions cada cop més restrictives que no tenen en compte la situació d’inestabilitat social que pateixen moltes famílies.
 
En un context socioeconòmic com l’actual, deixar d’apostar per les Escoles Bressol entenem que va en la direcció contrària a la recerca del bé comú. Malgrat no ser una edat d’escolarització obligatòria, entenem que l’administració sí que té l’obligació de cobrir aquesta necessitat de les famílies treballadores.
 
L’Ajuntament ens les mostra com un referent pedagògic en el món de l’educació infantil, però en aquests moments sembla prioritzar la rendibilitat econòmica per davant dels projectes educatius i les necessitats de les famílies.
 
Què es pretén fer: polítiques d’inclusió afavorint l’accés als recursos públics o bé polítiques excloents que deixen fora ciutadans? A més, si és cert que l’Ajuntament vetlla per oferir aquest servei, com s’ho faran les Escoles Bressol per sobreviure sense infants tenint en compte que moltes famílies no en poden assumir el cost?
 
Les explicacions de l’Ajuntament davant aquestes mesures restrictives sempre han consistit en tirar pilotes fora i donar tota la responsabilitat a la Generalitat (que també la té), i es justifica dient que és la única manera d’evitar la privatització del servei, de prescindir d’algunes bressol o de fer fora part de les plantilles. Però, quin és l'objectiu real que persegueix l’Ajuntament? Anivellar els preus amb les privades com està passant en casos concrets? Buscar rendibilitat econòmica en un servei públic?
 
Les Escoles Bressol ja disposen d’alguns recursos privatitzats, com és el cas del servei de menjador, que és de gestió privada. Intuïm que, a curt termini, correm el risc d’anar externalitzant recursos fins privatitzar-les del tot.
 
Hem preguntat a l’Ajuntament si es pot comprometre a no privatitzar en cap cas les Escoles Bressol de la ciutat i a dotar-les econòmicament per fer-les accessibles. Prenem nota que a l’Audiència Pública celebrada el 14 de gener a Lleida, l’alcalde Àngel Ros s’hi va comprometre, i vetllarem perquè aquest compromís es faci del tot efectiu.
 
Susanna Fernandez, integrant de Marea Groga Lleida, en representació de SOS Bressol Lleida