Catalunya Diari

La sanitat ni tocar-la

La sanitat ni tocar-la| Rubèn Cobo

 



En la sanitat, així com en l'educació i en altres àmbits públics, es dóna un fenomen que, al meu entendre, desmitifica la percepció general que interessadament s'ha difós entre la ciutadania sobre els treballadors públics. Quan et reuneixes amb ells i hi enraones al voltant de la seva problemàtica, rarament et parlen de l'empitjorament de les seves condicions laborals malgrat que han patit rebaixes en el sou, augment de la jornada laboral, pèrdua de dies festius i disminució de personal (i per tant, augment de càrrega de treball) entre molts altres atacs. Ben al contrari, allò que més els preocupa és la privatització del seu sector i, sobretot, la conseqüent pèrdua de qualitat del servei. 
 
Però privatitzar la sanitat pública és una fita que, a més de ser tremendament lucrativa per uns pocs, és d'una magnitud tal que no es pot fer d'un dia per l'altre. D'aquí l'interès en esquarterar l'Institut Català de la Salut en 22 empreses públiques que, ara sí, per la seva mida més reduïda permetrà consolidar un canvi de paradigma, el del servei a les persones pel del benefici privat. I fer això és més senzill quan fiques al president de la patronal sanitària catalana al capdavant de la conselleria de sanitat o a personatges tèrbols com Josep Prat, dimitit arran del cas INNOVA destapat per la CUP de Reus, dirigint l'ICS. És ben bé com ficar els llops a vigilar les ovelles.
 
D'altra banda, de cara a l'opinió pública és molt difícil privatitzar un servei que funciona i que a més a més és d'una importància tan vital com és el cas de la sanitat, així que per aconseguir aquest objectiu primer s'ha de fer que el sistema trontolli i a Lleida és ben bé que s'hi han ficat amb ganes per tal d'aconseguir-ho. De 450 llits que té l'Arnau, aquest estiu estaran fora de servei un mínim de 120, sense comptar la Unitat de Curta Estada. Com que les persones no fan vacances de les respectives malalties i la població no pateix descensos tan bruscos, cal pensar que aquests tancaments responen a qüestions que van molt més enllà de les estrictes necessitats del servei. Òbviament si l'hospital no disposa de llits es veurà obligat a fer només les intervencions urgents, la qual cosa allargarà encara més les llistes d'espera. Potser és per això que durant l'estiu tanquen pràcticament tots els quiròfans tret del d'urgències, empenyent-nos als usuaris a triar entre dues opcions: anar-nos-en a la privada a operar-nos o, en cas que no ens ho puguem permetre, serrar fort les dents i creuar els dits per tal que no vagi a pitjor mentre esperem pacientment el nostre torn. I si cal escurçar les llistes d'espera el govern té alternatives creatives, com tancar durant l'estiu entre el 50 i el 70% de les consultes externes o reduir l'horari d'atenció primària: Menys diagnòstics, menys intervencions en espera. La tempesta perfecta, una sanitat pública infrautilitzada i en degradació i una sanitat privada sempre amb les portes obertes de bat a bat. Per aquells que s'ho puguin pagar, és clar. 
 
A Ponent tenim el més que dubtós privilegi de ser els conillets d'índies en aquesta decidida aposta cap al desmantellament  i posterior privatització de la sanitat pública, el darrer pas d'un camí que es va iniciar ja fa una colla d'anys i que està corcant lentament el sistema públic des de dins, amb cada cop més serveis privats, que vol dir cada cop més empreses interessades en augmentar els seus beneficis mentre mercadegen amb la salut de les persones. 
 
No podem permetre que es desposseeixi d'una xarxa sanitària pública i de qualitat a una societat ja prou empobrida per les retallades i per la pèrdua de sou o directament de feina. Utilitzar l'excusa de la crisi per privatitzar el sector públic és un discurs interessat que tans sols pretén aprofitar-se d'una situació difícil per justificar l'injustificable. No podem tolerar que ens enganyin amb el discurs fals i trampós d'una suposada millor gestió privada enfront d'una administració pública corrupta i ineficient amb uns treballadors ganduls i consentits. No oblidem que si la gestió pública és corrupta i ineficient és per la pèssima gestió del govern i el nul interès en millorar-la. Cal no oblidar també que si el sistema no s'enfonsa és perquè al darrera hi ha autèntics professionals que han posat la nostra sanitat durant molts anys al capdavant dels sistemes sanitaris mundials i que avui com ahir fiquen l'atenció a les persones per davant dels seus interessos particulars. No permetem aquest espoli que representa la privatització de la sanitat i que pretén establir les bases per una societat més injusta, individualista i cruel.
 
Rubèn Cobo, candidatura d’Unitat Popular



Comentaris

envia el comentari