Catalunya Diari

La tardor que ha començat

La tardor que ha començat| Núria Solé

 



Acabat el període estival i tot just encetada la tardor, després de l’eufòria desfermada del govern central i el seu seguici d’incondicionals en relació amb la situació econòmica, de cop i volta els darrers informes i dades tornen a posar les coses al seu lloc, malgrat els intents de maquillatge exprés a què assistim periòdicament: l’atur registrat ha tornat a augmentar aquest mes de setembre, i remarco, el registrat, perquè tots sabem que aquestes dades només reflecteixen una part de la realitat que es viu a les nostres terres i a tot el país. I constatem que és una certesa allò que denunciem des de fa temps: la temporalitat i l’estacionalitat a les nostres terres juntament amb la precarietat, la desregulació i els salaris baixos, conformen el nostre model productiu.
 
L’Organització Internacional del Treball (OIT), en les dades publicades amb motiu del Dia Internacional del Treball Digne, assenyala que Espanya és el país d’Europa on més ha crescut la desigualtat salarial els darrers anys, i que ha augmentat el percentatge dels treballadors que guanyen menys del 60% de la renda mitjana nacional, que actualment se situa en un 22%, quan fa quatre anys era del 18%, un augment que triplica el creixement europeu d’aquest col·lectiu.
 
I continuant en la mateixa línia, el darrer informe de la UGT i de la Fundació Maria Aurèlia Campmany sobre la bretxa salarial reflecteix quina és la situació actual: la desigualtat salarial ha augmentat també durant la crisi i les dones actualment han de treballar 80 dies més a l’any per guanyar el mateix que els homes.
 
I, no em cansaré de dir-ho, l’impacte de la reforma laboral del febrer de 2012 en tot el que s’ha assenyalat és evident, per tot el que ha suposat de minva de la protecció i de limitació, no d’eliminació, de la capacitat negociadora en les empreses.
 
I tot això quan encara estem paint els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya, expectants per saber com es resoldrà la situació actual, i alhora ens preparem per, un cop més, davant la propera cita electoral a les Corts Espanyoles, escoltar els cants de sirena a què ens tenen acostumats. Molt em temo que entre el “post” d’una banda i el “pre” de l’altra, la situació actual continuarà cronificant-se per manca d’una actuació contundent per part dels qui ens representen que pugui donar resposta al que avui TAMBÉ preocupa i pateix la majoria de la gent.
 
De coses a fer n’hi ha moltes. Vull recordar, a grans trets, en una carta oberta als futurs diputats i diputades del Parlament de Catalunya, les mesures que la UGT de Catalunya reclamava, conscients que la realitat actual és susceptible de canvi i que cal posar fil a l’agulla per aconseguir-ho: una Catalunya antiausteritat i un rescat social i urgent. També, el Parlament ha d’estar al servei del rescat dels drets laborals i socials.
 
Reclamem una fiscalitat justa i progressiva i una ocupació pública i de qualitat; els pilars de l’estat del benestar han d’esdevenir l’element estructural de Catalunya, un país que tingui com a prioritat la lluita contra l’atur, apostar per la contractació pública, que s’estableixi un marc català de relacions laborals i diàleg social, que es treballi pel canvi de model productiu, transparència i lluita contra la corrupció.
 
Com es diu molts cops, hi ha molta feina per fer, i de com es faci dependrà que aquesta tardor que ja ha començat sigui una vegada més un període de rutina o bé el començament d’un veritable canvi en les maneres de pensar i fer.
 
Núria Solé, secretària general de la UGT-Terres de Lleida


Comentaris

envia el comentari