L'Ajuntament de Lleida rebutja elaborar un informe sobre els fets que van tenir lloc a la ciutat durant l'1-O

El Ple de la Paeria insta el Govern a «restablir el diàleg i continuar el procés de restauració de la legalitat constitucional i estatutària a Catalunya»

El Ple de l'Ajuntament de Lleida ha tombat una moció presentada conjuntament pel PDeCAT, ERC-Avancem i la Crida-CUP en què les tres formacions instaven la Paeria a recollir testimonis, material gràfic i audiovisual i a redactar un informe per explicar «la veritat» dels fets que es van tenir lloc a Lleida durant la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. La proposta, promoguda a iniciativa de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), ha estat rebutjada pels vots en contra del PSC, Cs, PP i la regidora no adscrita Rosa Mari Salmerón.

Pla mig de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, amb els tinents d'alcalde Montse Mínguez i Félix Larrosa
Pla mig de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, amb els tinents d'alcalde Montse Mínguez i Félix Larrosa | LleidaDiari.cat

En canvi, sí que ha prosperat la moció del grup popular que insta el Govern a «restablir el diàleg i continuar el procés de restauració de la legalitat constitucional i estatutària a Catalunya». Així mateix, el Ple ha expressat el rebuig de la Paeria a la campanya de «criminalització» i a les acusacions d'adoctrinament que estan patint alguns docents en els darrers mesos arran de debat a les aules sobre els fets de l'1-O.


  

El Ple, corresponent al mes de maig, ha rebutjat en un tens debat una moció en què el PDeCAT, ERC-Avancem i la Crida-CUP instaven l'Ajuntament de Lleida a elaborar un informe, a partir de recollir testimonis, material gràfic i audiovisual sobre els fets que van tenir lloc a la capital del Segrià durant la celebració de l'1-O. El text pretenia que la Paeria facilités a l'ACM tot el material de què disposi de l'actuació policial, incorporant-hi també tot aquell que aportessin testimonis i ciutadans, amb l'objectiu «d'explicar la veritat» i «recuperar el bon nom, la dignitat i el prestigi de la ciutat de Lleida» i poder-ho contrastar així «amb el relat policial i amb les falsedats que es descriuen a la querella de la Fiscalia General de l'Estat», segons sostenia la moció.


El lleidatà que va patir una aturada cardiorespiratòria l'1-O, Enric Sirvent, exposant el seu testimoni al Ple de la Paeria de Lleida
El lleidatà que va patir una aturada cardiorespiratòria l'1-O, Enric Sirvent, exposant el seu testimoni al Ple de la Paeria de Lleida | LleidaDiari.cat

 

Enric Sirvent, un dels lleidatans ferits davant del Casal Cívic de la Mariola aquell dia, ha explicat la seva experiència i ha manifestat que no va patir un infart com es va dir en un primer moment sinó una aturada cardiorespiratòria i ha assegurat que li va provocar el cop que li va donar als testicles un dels agents de la policia de l'Estat. Així mateix, Sirvent ha remarcat que si no va morir, va ser per la ràpida actuació de personal sanitari, abans que fos traslladat a la Vall d'Hebron. En canvi, la querella del Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza, recull que a Lleida van resultar ferides cinc persones, totes elles policies, segons ha exposat la regidora del PDeCAT, Cristina Simó. «Només s'escolta una part» i, per això «tenim l'obligació i el deure d'explicar què va passar davant una imatge tergiversada de la violència que res té a veure amb la realitat», ha sentenciat.

 


ERC, la Crida-CUP, el PDeCAT i el Comú, que també ha donat suport a la moció, han tornat a denunciar l'actuació i la «total impunitat» dels cossos policials de l'Estat durant l'1-O. Tot i les 111 persones que van resultar ferides a la demarcació segons el Departament de Salut –la majoria a Lleida ciutat-, «va ser un dia de dignitat i de valentia col·lectiva en què centenars de lleidatans van sortir al carrer malgrat la violència extrema desfermada per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per impedir que anessin a votar», ha expressat Francesc Gabarrell, de la Crida-CUP. «L'1-O es va fer perquè la gent va defensar les urnes», ha sentenciat Sergi Talamonte, del Comú. En el mateix sentit s'ha pronunciat Núria Marín, d'ERC-Avancem.

 

Per la seva banda, el portaveu del PP ha insistit que va ser un referèndum «il·legal» i ha qualificat «d'estèril» el debat al Ple, el qual «busca generar tensió al consistori i seguir amb la dèria rupturista», segons Joan Vilella. Des de Cs han posat l'èmfasi en què va ser un referèndum finançat «il·legalment» i «l'únic que busca la moció és buscar arguments contra la querella del Fiscal General de l'Estat a través de l'ACM», tal com ha afirmat Ángeles Ribes. La tinenta d'alcalde Montse Mínguez ha tornat a qualificar de desproporcionada l'actuació policial l'1-O però ha dit que «no correspon als ajuntaments construir el relat de què va passar», ja que «va ser la Generalitat la institució impulsora d'aquella jornada». 


 

Així mateix, ha remarcat que un informe redactat per la Comissió de la Salvaguarda dels Drets de la Ciutadania de Lleida -que segons plantejava la moció hauria d'haver estat l'encarregada de recollir la informació i de redactar el document- «no tindria fonament jurídic en cap instància judicial», segons Mínguez.




Comentaris

envia el comentari