Larrosa decideix canviar 4 noms dels carrers franquistes de Lleida

El paer en cap anuncia que se substituiran pels noms de quatre dones i espera que amb aquesta mesura ''s'acabi el debat''
Pla curt de l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa | LleidaDiari.cat

L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha fet pública aquest dijous la seva decisió de retirar els noms franquistes dels carrers Alcalde Areny, Joan Recasens, Germans Recasens i Sangenís Bertran. Segons ha afirmat Larrosa en la trobada anual amb el Col·legi de Periodistes de Lleida, per contra, es mantindran els noms dels carrers Alcalde Montanya, Sangenís, Joan Manel Nadal i Gaya i Carmel Fenech, per haver-se concedit en època democràtica. Paral·lelament, en relació al nom de Lluís Besa, l'únic concedit en època franquista, Larrosa ha assegurat que no ha quedat acreditat que participés en uns fets de l'any 1936 pels quals se l'acusa.

 

En relació al manteniment del nom en certs carrers, Larrosa ha dit que la seva aprovació es va dur a terme en època democràtica amb la unanimitat de partits com el PSC, el PP, CiU, Iniciativa per Catalunya i Aliança Popular. Amb aquesta decisió, el paer en cap s'espera que s'acabi el debat en relació als noms dels carrers franquistes, tot i que assumeix que «sempre hi haurà algú que no tindrà prou, però aquesta és una decisió que tinc avalada». «No em fa por prendre decisions i les continuaré prenent», ha sentenciat. La retirada dels noms es farà efectiva de manera «imminent» quan s'aprovin els decrets que ho permetin i se supliran pels de quatre dones que encara estan per acabar-de definir.

 

Larrosa es va reunir amb el Memorial Democràtic

Cal recordar, que la setmana passada l'alcalde de Lleida es va reunir amb representants del Memorial Democràtic per acabar de prendre una decisió en relació als carrers franquistes. A més, Larrosa ha manifestat haver tingut accés a documents que acrediten que, per exemple, l'alcalde Areny «perseguir lleidatans», o que el Tribunal Popular de l'any 36 «va ser el més sanguinari de Catalunya». Amb aquesta decisió, Larrosa ha volgut sentenciar avui la polèmica després que l'entitat Lleida Lliure de Franquisme i alguns grups polítics de la Paeria demanessin la retirada del nomenclàtor franquista de fins a nou carrers de la ciutat. En aquest sentit, el passat 5 d'octubre el ple de la Paeria va rebutjar una moció d'aquesta entitat amb els vots en contra del PSC, Ciutadans, PP i de la regidora no adscrita. Per contra, PDeCAT, ERC, la Crida per Lleida i el Comú de Lleida, es van posicionar a favor de la retirada.

Pla general on es pot veure l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, acompanyat de professionals dels mitjans de comunicació | LleidaDiari.cat

 

 

Finalment, més enllà dels carrers amb noms franquistes, Larrosa ha fet un balanç dels seus primers mesos com a alcalde després que Àngel Ros deixés l'alcaldia per convertir-se en el nou ambaixador d'Espanya a Andorra. Larrosa ha manifestat que la seva proposta política es basa en quatre eixos com les persones, els barris, la revolució verda i la capitalitat de la ciutat.



Comentaris

envia el comentari