|
Tinc una teoria que no sé si la compartireu, i és que penso que la crisis econòmica ens ha fet perdre molt, però guanyar molt més. Em direu que estic boig, però crec que la crisis que hem patit ha servit entre altres coses per educar i fer comprendre a la gent que la forma sistèmica en que vivíem era una fantasia.
Abans, si un jove volia roba, en una setmana podia comprar-se 4 peces de roba i unes sabates. Ara, en una setmana, encara gràcies si li donen calés. La crisis és un indicatiu que ens informa de com haurem de viure les properes dècades.
De crisis n'hi pot haver més, no necessàriament de tipus econòmic, sinó que poden ser també catàstrofes naturals, com ara la descongelació dels pols, totalment amb relació amb el sol que cada cop ho té més fàcil per envair la terra de raig ultraviolats.
Les persones estem fetes per treballar, per tenir parella, tenir amics, però també estem fetes per reflexionar. Crec que és un bon moment per qüestionar-nos si som bons practicants del catolicisme, del budisme, o de qualsevol religió. Hem deixat de creure en el que crec que mai hem de deixar de creure. Un ésser superior, existeix. Segur. Sinó no estaríem a la terra. Però els humans tenim unes limitacions que fan que aquesta part que considerem religió passi a ser ‘cultura del espiritualisme’.
La gent podrà parlar de política, de successos, alguns de documentals, els més joves d'electrodomèstics, ordinadors, smartphones i noves tecnologies. I llavors la filosofia morirà.
Crec que els humans des de que neixen haurien de tenir el que se'n diu a l'Argentina ‘la educació prohibida’, és a dir, que formin als nens i nenes de les escoles no només per sumar, restar, multiplicar, dividir, fer càlcul, i llengua catalana i espanyola.
Us recomano de veure una pel·lícula que s'anomena ‘L'Educació Prohibida’ és un documental que es proposa qüestionar les lògiques de l'escolarització moderna i la forma d'entendre l'educació, fent veure a l’espectador experiències educatives diferents, no convencionals que plantegen la necessitat d'un nou paradigma educatiu.
‘L'Educació Prohibida’ és un projecte realitzat per joves que van partir des de la visió dels qui aprenen i es van embarcar en una recerca que cobreix 8 països realitzant entrevistes a més de 90 educadors de propostes educatives alternatives. La pel·lícula va ser finançada col·lectivament gràcies a centenars de coproductors i té llicències lliures que permeten i encoratgen la seva còpia i reproducció.
‘L'Educació Prohibida’ es proposa alimentar i disparar un debat reflexió social sobre les bases que sostenen l'escola, promovent el desenvolupament d'una educació integral centrada en l'amor, el respecte, la llibertat i l'aprenentatge. La crisis que hem patit ha servit entre altres coses per educar, i fer comprendre a la gent que la forma sistèmica en que vivíem era una fantasia.
Abans, si un jove volia roba, en una setmana podia comprar-se 4 peces de roba i unes sabates. Ara, en una setmana, encara gràcies si li donen calés. La crisis és un indicatiu que ens informa de com haurem de viure les properes dècades.
De crisis n'hi pot haver més, no necessàriament de tipus econòmic, sinó que poden ser també catàstrofes naturals, com ara la descongelació dels pols, totalment amb relació amb el sol que cada cop ho té més fàcil per envair la terra de raig ultraviolats.
Les persones estem fetes per treballar, per tenir parella, tenir amics, però també estem fetes per reflexionar. Crec que és un bon moment per qüestionar-nos si som bons practicants del catolicisme, del budisme, o de qualsevol religió. Hem deixat de creure en el que crec que mai hem de deixar de creure. Un ésser superior, existeix. Segur. Sinó no estaríem a la terra. Però els humans tenim unes limitacions que fan que aquesta part que considerem religió passi a ser ‘cultura del espiritualisme’.
La gent podrà parlar de política, de successos, alguns de documentals, els més joves d'electrodomèstics, ordinadors, smartphones i noves tecnologies. I llavors la filosofia morirà.
Crec que els humans des de que neixen haurien de tenir el que se'n diu a l'Argentina ‘la educació prohibida’, és a dir, que formin als nens i nenes de les escoles no només per sumar, restar, multiplicar, dividir, fer càlcul, i llengua catalana i espanyola.
Us recomano de veure una pel·lícula que s'anomena ‘L'Educació Prohibida’ és un documental que es proposa qüestionar les lògiques de l'escolarització moderna i la forma d'entendre l'educació, fent veure a l’espectador experiències educatives diferents, no convencionals que plantegen la necessitat d'un nou paradigma educatiu.
‘L'Educació Prohibida’ és un projecte realitzat per joves que van partir des de la visió dels qui aprenen i es van embarcar en una recerca que cobreix 8 països realitzant entrevistes a més de 90 educadors de propostes educatives alternatives. La pel·lícula va ser finançada col·lectivament gràcies a centenars de coproductors i té llicències lliures que permeten i encoratgen la seva còpia i reproducció.
‘L'Educació Prohibida’ es proposa alimentar i disparar un debat reflexió social sobre les bases que sostenen l'escola, promovent el desenvolupament d'una educació integral centrada en l'amor, el respecte, la llibertat i l'aprenentatge. La crisis que hem patit ha servit entre altres coses per educar, i fer comprendre a la gent que la forma sistèmica en que vivíem era una fantasia.
Josep Maria Castells, director del portal digital de Balaguer Elmercadal.info
