El fet que el govern espanyol estigui estudiant la possibilitat de contractar un advocat belga perquè defensi a Pablo Llarena en la demanda civil interposada per Carles Puigdemont i els exconsellers sembla que no ha agradat a tothom. A la pàgina Change.org s’ha creat una campanya de recollida de firmes en contra d’aquesta decisió sota el nom «Llarena, paga’t tu l’advocat».
Aquesta iniciativa ha estat promoguda per «un grup de ciutadans cansats de pagar la malversació per part de l’Estat». I és que creuen que en cas que el govern de Pedro Sánchez contracti un advocat belga per defensar Llarena, s’estaria pagant «amb els diners de tots i totes».
«Si el jutge no ha fet bé la seva feina i, per tant, ha prevaricat, que assumeixi les conseqüències com qualsevol altra persona en el seu àmbit laboral. Us animem a signar la petició si vosaltres també esteu cansats de pagar els privilegis de les classes altres de l’estat», afegeixen els promotors de la campanya, que en menys de 24 hores ja està a punt d’arribar a les 50.000 signatures.
Pedro Sánchez estudia contractar un advocat a Bèlgica
Després de coneixer-se que la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial va decidir acceptar la petició d'empara de Pablo Llarena en considerar la demanda com un «atac planificat» a la independència del jutge, el govern espanyol també es va posicionar al costat del magistrat que investiga la causa contra els líders independentistes.
L'executiu de Pedro Sánchez s'està plantejant la possibilitat de contractar un advocat a Bèlgica, per defensar-lo a ell i a la justícia espanyola. Es tracta, cal dir-ho, d'un procediment habitual, ja que l'Advocacia de l'Estat no té la possibilitat d'actuar fora de les fronteres espanyoles. Això sí, en cas de que aquesta opció acabés tirant endavant, el lletrat belga estaría sota les ordres d'aquest organisme estatal.
De fet, en el comunicat publicat pel CGPJ el passat dijous, s'instava a l'executiu de Pedro Sánchez a prendre totes les «mesures necessàries» per assegurar «la integritat i la immunitat» de la justícia espanyola. De moment, però, no hi ha res confirmat i només és una opció que encara s'està estudiant.
