La llei electoral a Catalunya hauria beneficiat clarament als partits independentistes

El Parlament de Catalunya en una imatge d'arxiu | CatalunyaDiari.cat
 
El 21-D continua donant peu múltiples debats. El primer, i segurament el més conegut, és el que fa referència als famosos pactes, ja que l’acord entre les forces independentistes —Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP— podria marcar el camí polític a seguir per Catalunya els pròxims quatre anys.
 

Hi ha un debat, però, que ha quedat relegat a un segon pla. I és que la llei electoral a Catalunya —que cal recordar que és la mateixa que la normativa espanyola—, hauria estat clau perquè les forces sobiranistes haguessin sumat un total de 70 escons, claus de pactes i formacions de Govern.

‘L’altre’ resultat del 21-D

Segons explica ‘La Razón’, una simulació del sistema d’Hondt dels 135 escons amb els quals compta el Parlament a una sola circumscripció catalana —Barcelona, Tarragona, Girona o Lleida— mostra un descens dels partits independentistes i un ascens de les forces no nacionalistes. Això sí, sempre tenint en compte el nombre de vots.

 

La festa de Ciutadans al 21-D

La festa de Ciutadans al 21-D | EFE

 

El sistema electoral a Catalunya depèn de les circumscripcions. I amb la llei d’Hondt com a pal de paller, els resultats de Tarragona, Girona i Lleida beneficien aquestes demarcacions amb detriment de Barcelona. Per això mateix, les forces sobiranistes haurien obtingut més escons dels que pertocarien amb un repartiment equivalent al nombre de vots.

 

El nou repartiment

Amb un repartiment d’escons exhaustivament equivalent al recompte de vots, els resultats serien ben diferents.

 

—Ciutadans: La força taronja, guanyadora dels comicis catalans, seguiria sent el primer de la llista però amb dos diputats menys. De 37, passaria a 35.

—Junts per Catalunya: El partit de l’expresident Carles Puigdemont també patiria un sotrac. I és que Junts per Catalunya, que va ser la primera força sobiranista en obtenir 36 escons, en perdria fins a quatre i se situaria amb només 30 escons.

 

—Esquerra Republicana de Catalunya: Molts sondejos indicaven que mantindrien un frec a frec amb Ciutadans que faria Oriol Junqueras un dels grans triomfadors de la jornada. Tot i això, segons el mitjà esmentat, la força republicana perdia encara més força i passaria de 32, a 30 escons.

 

—PSC: La ‘receta Iceta’ hauria funcionat millor del que els resultats van mostrar. El PSC hauria obtingut 19 diputats, dos per sobre dels escons que va obtenir.

 

—Catalunya En Comú-Podem: Els de Xavier Domènech s’erigirien com una de les claus dels pactes, com semblava des d’un principi. En Comú-Podem guanyaria dos escons més, passaria de 8 a 10.

 

—CUP: El partit de Carles Riera seria un dels grans damnificats del 21-D. Tot i això, el repartiment equivalent dels vots faria que la CUP obtingués dos diputats més dels que acredita i es mantindria com la sisena força del Parlament, però amb 6 escons. En té només 4.

 

—PP: La col·lisió liderada per Xavier García Albiol, molt castigada després dels resultats, passaria a obtenir 5 escons. El Partit Popular, doncs, seguiria sent la sisena força però no hauria de formar part del grup mixt.

 

No hi hauria majoria independentista

Les forces independentistes de Catalunya sumarien només 66 escons i es quedarien a les portes d’un pacte per prosseguir amb el full de ruta del ‘Procés’. Així, Puigdemont, Junqueras i Carles Riera potser haurien d’instar a la tercera via, liderada per En Comú-Podem, a pujar al carro del sobiranisme per poder sumar els diputats que es necessiten per la majoria absoluta.

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, parla amb el vicepresident, Oriol Junqueras, al Parlament.

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, parla amb l'exvicepresident, Oriol Junqueras, al Parlament | CatalunyaDiari.cat

 

Tampoc hi hauria una majoria del bloc constitucionalista. Ciutadans, PSC i PP sumarien 59 escons, però podrien pactar amb En Comú-Podem per arribar als 69. Així, amb un escó més del que es necessita per assolir l’anhelada majoria, el Parlament de Catalunya trencaria amb el ‘Procés’ i traçaria un camí ben diferent del dels darrers anys.