Lleida celebra els 750 anys de la creació de la Paeria

Lleida celebra els 750 anys de la creació de la Paeria| Redacció – Fotografia: Ajuntament de Lleida

 

El document original de la concessió de Jaume I a la Paeria, datat l’any 1264, ha presidit aquest dijous al vespre a l’Ajuntament de Lleida l’acte institucional de la commemoració dels 750 anys de la creació de la Paeria. D’aquesta manera la ciutat celebra l’efemèride de la concessió d’un dret que fou un punt clau del procés de creixement de Lleida, que ja es va iniciar amb la Carta de Poblament de 1150. 

L’acte ha estat presidit per l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i ha comptat amb la participació del Dr. Joan Busqueta, que ha fet una Glossa del Privilegi de la Paeria. A la celebració s’hi ha sumat el Consell d’Europa, que de la mà del seu conseller Llibert Cuatrecasas ha lliurat a la Paeria la placa d’Honor d’aquest organisme a la ciutat en reconeixement a la tasca realitzada en benefici de les relacions dels ciutadans europeus i la promoció de la idea d’Europa.
 
Ros ha destacat en primer lloc l’orgull que Lleida pugui celebrar la fita dels 750 anys de la Paeria i ha explicat que quan el rei Jaume I firma el privilegi de concessió de la Paeria, culmina un procés de creixement i de maduració institucional del municipi que es va iniciar amb la Carta de Poblament (1150), un any després que la ciutat es conquerís als sarraïns, de la mà de Ramon Berenguer IV i d'Ermengol VI d'Urgell. El paer en cap, que ha fet un breu recull històric de l’evolució de la Paeria, ha recordat la importància del paper de Ramon Berenguer IV, un dels grans polítics de la història de Catalunya, també a Lleida, donat que va lliurar a la ciutat els instruments adequats per atreure els nou pobladors: la Carta de Poblament. Ros ha remarcat que Ramon Berenguer IV va contribuir a l’aparició del “tercer estat”, la classe popular, en las manifestacions de la vida pública catalana i el poble adquireix la condició de subjecte de dret públic.
 
El paer en cap ha recordat que el sesgle XIII és un període de grans realitzacions per a la ciutat, entre elles la col·locació de la primera pedra de la Seu Vella, el Consolat desenvolupa els regadius i en aquesta època Lleida és la primera ciutat catalana que redacta per si mateixa el cos de la pròpia legislació particular, després dels Usatges de Barcelona. En paraules del paer en cap, la ciutat de Lleida – que compta en aquells anys amb l’Estudi General, la primera única universitat de la Corona d’Aragó- esdevé “puntal en la Corona d’Aragó”.
 
L’alcalde ha recordat també les paraules de Pierre Vilar que reivindicava que “és un territori que ha marcat una forta empremta dins de la història del Principat “. De la mateixa manera que el nostre primer Ajuntament va participar plenament a l’hora de bastir el país després de la conquista, set segles més tard, es va sumar a la tasca de procurar que la democràcia estigués present en tots els àmbits i racons de la ciutat”, ha afegit l’alcalde, qui ha destacat la voluntat conjunta, de tots i els regidors electes des del 1979 “ de fer nostre el llegat dels antics paers per treballar per Lleida”.” Tots, des del govern i des de l’oposició, amb el mandat de la ciutadania, hem contribuït a la construcció de la gran ciutat que Lleida és ara: una ciutat capital”.
 
“Responsabilitat és un concepte polític, competència és un concepte administratiu” 
Pel que fa al moment actual del municipalisme, Ros ha dit que “creiem que les noves lleis que retallen competències municipals, haurien de fixar-se més en responsabilitats que no pas en competències” i ha refermat que la “Paeria sempre considerarà que té responsabilitat sobre l’educació, la convivència o l’atenció als més febles: “responsabilitat és un concepte polític, competència és un concepte administratiu”. Per afrontar el futur, l’alcalde ha remarcat que “després de 750 anys, la ciutat se segueix governant per un ajuntament que, a banda del nom, conserva la mateixa empenta i amb l’esperit d’autonomia i llibertat que van impulsar les fites de la Lleida medieval que varen forjar la ciutat actual i van contribuir a la construcció de la Corona d’Aragó, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa.
 
L’alcalde ha tingut un record especial pels paers en cap que aquest dijous no han pogut estar presents a l’acte però que han tramès unes paraules de reconeixement a la Paeria, l’alcalde ha recollit les paraules que ha tramès Víctor Hellin per carta on explicava el gran record que té de la seva etapa com a alcalde: “De totes les responsabilitats institucionals i polítiques que se m’han demanat al llarg de la meva vida, cap he desenvolupat amb més orgull que la d’alcalde de Lleida”. Per la seva banda, Antoni Siurana, primer alcalde de la Paeria democrática, ha tramès que “Lleida ha estat un model de creixement que ha combinat progrés i participació ciutadana i ha ressaltat especialment la singularitat de la Paeria com a casa de tots, casa de pau”.
 
L’historiador Joan Busqueta, Degà de la Facultat de Lletres de la UdL, ha estat l’encarregat de realitzar una Glossa sobre el Privilegi de la Paeria, analitzant la importància històrica i l’abast d’aquesta concessió que el rei Jaume I va fer a la ciutat. Busqueta ha explicat que al segle XIII és quan culmina la conversió del consolat en Paeria, “anys enrere ja van sorgint els mots paers, però el canvi està en el reconeixement d’aquesta universitas, de la personalitat de la universitat, que s’ha anat conformant mitjançant l’ obtenció dels privilegis que obtenien els veïns i veïnes, i la ciutat era ja només reial i no compartida. La Paeria és l’expressió i la representació institucional d’aquell comú, d’aquell conjunt de veïns amb personalitat jurídica pròpia i els càrrecs s’escolliran pel consell general de la Paeria (…)” Busqueta ha destacat que el punt final d’aquest procès institucional serà l’emergència d’una institució docent adequada que va afavorir el conjunt del país però va aconseguir la formació dels quadres dirigents d’aquest sistema. “Va ser l’ Estudi General a través de Lleida amb què Catalunya es va incorporar al món dels alts estudis a finals del segle XIII”.
 
El document original d’aquesta concessió de Jaume I ha estat exposat durant la celebració de l’acte i, en endavant, en edició facsímil estarà exposat permanentment al saló de sessions de la Paeria
 
Cal destacar que la imatge gràfica del 750 aniversari de la Paeria ha estat dissenyada per alumnes de l’ Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol. El tinent d’alcalde Fèlix Larrosa, que ha estat el comissionat per a l’organització dels actes del 750 aniversari de la Paeria ha explicat en la seva intervenció l’ honor que suposa per l’Ajuntament de Lleida rebre la distinció del Consell d’Europa i el fet que Jaume I amb la seva concessió el privilegi de ser governats per homes de pau, “ demostrava la seva confiança en el paper de les ciutats en la construcció de societats de benestar”.
 
Un símbol de les funcions de la Paeria
Els actes commemoratius a l’entorn de la celebració dels 750 anys de la Paeria inclouen quatre eixos vinculats a les atribucions que la Paeria, com a màxim estament de govern municipals, ha desenvolupat al llarg de la seva història: la Paeria i la Cultura, la Paeria i l’Educació, la Paeria i l’Economia, la Paeria i la Justícia. La celebració del 750 aniversari de la Paeria posarà l’èmfasi en l’impromta cultural de la Paeria com a la principal institució dedicada a preservar la nostra cultura a través de la formació d’artistes, conservació del patrimoni i de les festes populars i la difusió del llegat dels creadors lleidatants. Per recordar aquesta tasca la Banda Municipal de Lleida oferirà un repertori que permetrà conèixer la història de la música a Lleida, coincidint amb aquest aniversari es “reestrenarà” Los ilergetas, obra de Jaume Roig i Torné dedicada a l’Ajuntament de Lleida el 1870, el manuscrit original de la qual es conserva a l’ Arxiu municipal. El concert de la Banda Municipal tindrà lloc el dia 23 de novembre a l’Auditori Municipal Enric Granados. Els narradors del concert seran Esperança Solans i Lluís Herrera
 
La Paeria ha estat també un puntal en el desenvolupament econòmic de la ciutat, des de la Taula de Canvi i Dipòsits de Lleida (les taules on els que es dedicaven als canvis de monedes feien el bescanvi entre les diferents monedes acunyades per les autoritats, entre les quals hi havia la Paeria), passant pel domini de les sèquies, la creació del Montepio o ja en l’actualitat, la creació del Parc Científic. Per visualitzar aquesta aportació històrica de l’Ajuntament de Lleida al pes de l’economia de la ciutat es realitzarà un audiovisual d’alta definició que permetrà conèixer l’evolució econòmica de la ciutat des del naixement de la Paeria. Es presentarà al gener de 2015.
 
La relació entre la Paeria i l’ educació també ha estat estreta històricament. La permanent disposició de la institució municipal a la difusió i l’aprofundiment del coneixement va significar l'establiment de la primera universitat catalana en el regnat de Jaume II, l’antic Estudi General. Una vocació de ciutat educadora que s’ha perpetuat fins a l’actualitat, reflectida en la xarxa d’ Escoles Bressol Municipal, l’aportació a la formació al llarg de la vida mitjançant la Universitat Popular, i l’atenció a la formació adreçada a la inserció laboral dels joves. La celebració simbòlica d’aquesta vinculació històrica entre la Paeria i l’educació es concretarà amb la creació d’un Mural Artístic Commemoratiu, que es realitzarà a partir de la convocatòria d’un Concurs públic internacional per escollir la millor proposta artística mural de temàtica històrica amb referència a la Paeria i la Universitat de Lleida. Se situarà en un espai emblemàtic de l’antic barri universitari de la ciutat, al Centre Històric. El concurs es convocarà al desembre de 2014.
 
El darrer eix de les commemoracions del 750 aniversari se centra en la relació entre la Paeria i la Justícia, donat que al llarg dels anys l’Ajuntament ha esdevingut font de Justícia i Pau. En els seus inicis anava lligada a la impartició de Justícia amb l’anomenat Tribunal de Coltellades; actualment, la justícia està adreçada al foment de la cohesió social o la redistribució dels recursos locals.
 
Per recordar aquesta funció històrica de la Paeria es produirà una obra de teatre que portarà per títol “Setenciam, declaram, condemnam”, una proposta escènica inspirada en els processos judicials del popularment conegut com a Tribunal de Coltellades. Aquesta obra , dirigida per Ramon Molins, recrearà esdeveniments i conflictes aparentment viscuts a l'època moderna, però que un fantàstic viatge a través del temps descobrirà que en realitat, es tracta de fets i de judicis reals recollits des de 1312 en el Llibre de crims, que es conserva a l'Arxiu de la Paeria. Els autors de l’ obra són Pau Castell i Ramon Molins i l’obra es representarà al Teatre de La Llotja al març de 2015.
 
L’acte ha comptat amb una important representació de les principals autoritats de la ciutat, a més d’entitats i associacions culturals i nombrosos exregidors de l’Ajuntament de Lleida de diferents èpoques. En el decurs de la commemoració s’ha comptat a amb la interpretació de quatre peces musicals a càrrec de la compositoria i arpista lleidatana Berta Puigdemassa: Pavana, l’Himne de l’Alegria, Fantasia.