Lleida estudia els beneficis d’una teràpia neuroprotectora en els primers moments d’aparició d’un ictus

Imatge d'un laboratori

Lleida impulsa l’assaig clínic REMOTE-CAT per estudiar els beneficis d’aplicar una teràpia neuroprotectora en els primers moments d’aparició d’un ictus | LleidaDiari.cat

La Unitat d'Ictus del Departament de Neurologia de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV), el grup de Neurociències Clíniques de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), la Universitat de Lleida (UdL) i el Servei d'emergències mèdiques han posat en marxa l'assaig clínic REMOTE-CAT per a estudiar els beneficis d'aplicar breus episodis de compressió al braç per tal d'incrementar la circulació intracranial, en els primers moments en què una persona ha patit un ictus.

 

L'avaluació d'aquesta teràpia segura, simple i de baix cost, anomenada condicionament isquèmic remot (CIR), permetrà saber si la seva aplicació aporta un tractament neuroprotector abans que el pacient arribi al servei d'urgències d'un hospital i contribueix a millorar l'atenció mèdica a pacients que han patit un ictus.

 

[predef]telegram-lleidadiari-492[/predef]

 

Cicles d'inflat i desinflat a l'ambulància

La teràpia CIR consisteix en aplicació de cicles d'inflat i desinflat, de 5 minuts cada un, a l'ambulància, abans de l'arribada al centre hospitalari, i continua a l'hospital, si és necessari. L'estudi comptarà amb la participació de 5 centres (l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, l'Hospital de Bellvitge, l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, l'Hospital del Mar de Barcelona i l'Hospital de Sant Pau de Barcelona) i 572 pacients adults diagnosticats de sospita d'ictus dins de les 8 hores des de l'inici dels símptomes. S'esperen que els resultats del projecte estiguin disponibles en 2022. Fins al moment s'han reclutat 80 pacients. L'èxit del projecte es basa en la coordinació de l'atenció del pacient durant el trasllat en ambulància i l'atenció a l'Hospital.

 

El facultatiu de la secció de Neurologia de l'HUAV, professor de la UdL i responsable del grup de Neurociències Clíniques de l'IRBLleida, Francesc Purroy, afirma que «aquest projecte permetrà veure si una acció simple i de baix cost que es comença durant el trasllat en ambulància té un efecte neuroprotector en els pacients amb ictus agut i millora la seva evolució».

 

La primera causa de discapacitat en adults i la segona causa de demència a Espanya

L'ictus és una malaltia freqüent que es considera la primera causa de discapacitat en adults i la segona causa de demència a Espanya. A més, és la principal causa de mortalitat en dones i la segona en homes. A nivell mundial, cada dos segons algú pateix un ictus isquèmic. Segons dades del Pla director de malalties cerebrovascular a Catalunya es produeixen 13.000 nous casos. En l'actualitat, només hi ha dos tractaments disponibles per tractar l'ictus isquèmic: l'eliminació del coàgul a través de l'administració de fàrmacs i/o l'extracció del coàgul mitjançant un dispositiu mecànic (trombectomía mecànica).

 

Malauradament no tots els pacients poden beneficiar-se d'aquests tractaments existents. Les teràpies neuroprotectores, com la que es proposa en aquest estudi, podrien proporcionar una nova opció terapèutica per als pacients que no són candidats per a aquests tractaments. El grup de Neurociències Clíniques té evidències en models animals que demostren que CIR té un efecte favorable després d'un ictus. Per això, s'ha proposat aquest estudi multicèntric liderat pel Dr. F, Purroy de l'IRBLleida.

 

Programa codi ICTUS

El programa codi ICTUS de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), el CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), la Unitat d'Ictus de l'Hospital de Bellvitge, el Servei d'Emergències Mèdiques de l'Hospitalet de Llobregat, la Unitat d'Ictus del Departament de Neurologia de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, el grup de Recerca Neurovascular del Departament de Neurologia de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques-Hospital del Mar, el Departament de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, la secció de Neurorradiologia i la Unitat de Ressonància Magnètica del Departament de Radiologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, la Universitat Autònoma de Barcelona, i la Unitat d'ictus de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, també col·laboren en la recerca.

 

La recerca és possible gràcies a les ajudes de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (FP: 2017 SGR 1628), l'Instituto de Salud Carlos III, la Unió Europea (ERDF A way to make Europe) (FP: Project PI17-01725) i INVICTUS, xarxa de malalties vasculars cerebrals.