Lleida necessita més que mai un “front comú”

Lleida necessita més que mai un “front comú”| Rosa Palau

 

Novament, el territori lleidatà ha rebut de ple les conseqüències d’una mala gestió econòmica i també, perquè no dir-ho, del centralisme, que encara avui pensa que en segons quines zones de Lleida la gent es mou en bous i mules. Ho dic per les dues notícies negatives que ens han arribat aquests darrers dies: D’una banda, el tancament de Tradema de Solsona, i, de l’altra l’ERO que afecta els paradors de turisme de la Seu d’Urgell, Vielha i Arties i que van acompanyats d’acomiadaments. 
 
Em pregunto, què es pot fer més per enfonsar un país, per acabar amb el progrés dels territoris o per ofegar les famílies? Perquè aquestes darreres notícies no són més que una enèsima reacció a la mala política econòmica dels governs d’aquest país. Si ens atenem al tancament de Tradema, veurem com l’empresa s’escuda en la baixada de l’activitat i que ha entrat en pèrdues. Això no obstant, fa temps que està deslocalitzant la producció i traslladant-la a altres llocs d’Espanya. És l’opció més fàcil i barata, però la més perjudicial per als 142 treballadors, i també devastadora per a una zona que necessita com l’aire que es respira aquest tipus d’indústries. De Tradema, en depenen també 160 llocs de treball indirectes. Cal un esforç i també generositat per totes les bandes, i buscar solucions. Però, malauradament, la reforma laboral que el PP va aprovar aquest any no ajuda gens ni mica a trobar solucions, més aviat a carregar-s’ho tot, tal com sona. Si ens atenem a les xifres, veurem com a Lleida aquesta reforma ha multiplicat gairebé per tres els ERO, i amb conseqüències: els acomiadaments. En canvi, les contractacions no afloren enlloc. Això sí, la precarietat augmenta amb passes de gegant, així com també l’economia submergida. Des dels sindicats defensem la viabilitat de Tradema i lluitarem fins al final perquè es trobin solucions.
 
Pel que fa a l’ERO i tancament parcial dels paradors de Vielha, Arties i la Seu, tornem a reviure aquells temps en què es pensava que per a Lleida ja els està bé. O sigui, hi ha gent situada en llocs de poder com Madrid (però també més enllà de la Panadella) que es pensen que en segons quines zones de Lleida encara ens movem amb carro i mula. Perquè el tancament durant 5 mesos, així com l’acomiadament de treballadors d’aquests emblemes del turisme, serà el primer pas per signar la seva defunció. Qui hagi pres aquesta decisió no entén encara que hi ha comarques que viuen del turisme. El que ha de fer Paradors Nacionals és tot el contrari! Invertir, remodelar-se, actualitzar-se, però no tancar 5 mesos, perquè això farà que el client perdi confiança en aquests establiments. A més a més, el perfil d’usuari dels paradors és de persones de classe mitjana-alta que avui segueixen viatjant perquè poden.
 
Cal dir que aquestes notícies negatives es sumen a d’altres ja conegudes, com la reducció progressiva de les tasques a l’Acadèmia de Talarn, decisions que són injustes i nefastes pel territori lleidatà. Des de Lleida, novament, ens caldria materialitzar d’una forma o d’una altra aquell “front comú” de què tant parlen les institucions. Des d’aquí, animo de nou la Diputació, els ajuntaments, els consells i la resta d’entitats que puguin sumar-se a subscriure i donar forma visible a aquest front per tal d’oposar-se amb fermesa a aquest tipus de greuges contra l’economia i el progrés de les terres de Lleida. Ja n’hi ha prou!
 
Rosa Palau, secretària general de la UGT-Terres de Lleida