La possibilitat d'un confinament domiciliari al Segrià està sobre la taula. Els rumors diuen que es podria aplicar a partir de la finalització de la selectivitat i molta gent està intentant abandonar la comarca per por a perdre les vacances o per no tornar a passar per un període de temps tancat a casa. Això ha fet que molts veïns i veïnes utilitzin molts dels camins rurals que comuniquen la comarca amb altres territoris veïns com la Noguera, les Garrigues, el Pla d'urgell i amb Aragó.
L'objectiu: burlar els controls del confinament perimetral establert pels Mossos d'Esquadra. Concretament, hi ha 25 punts de controls diferents en els principals accessos de la comarca del Segrià i prop de 200 agents. Malgrat això, en una comarca tan àmplia, amb 1.390 quilòmetres quadrats de territori, hi ha moltes carreteres secundàries i camins rurals que permeten burlar el confinament.
[predef]lleidadiari-grup-de-facebook-598[/predef]
«Tothom qui té casa a la montanya o a la platja ja ha fugit o està intentant fer-ho. Ahir van marxar tres dels meus veïns i avui m'escaparé jo juntament amb la meva filla», explica la professora Pilar Lacambra a El Confidencial. Segons apunta el citat mitjà, la dona va aconseguir esquivar un control policial dues hores després de l'entrevista utilitzant un camí situat a l'oest de la comarca.
Llargues cues de trànsit a causa dels controls
Els veïns de la zona també indiquen que aquests camins serveixen per evitar les llargues cues que es generan a causa dels controls dels Mossos d'Esquadra, i no només per fugir de la comarca. «Sabem que la policia no té suficients efectius per ocupar-se dels accessos secundaris. El govern juga amb la bona disposició dels veïns», afegeix.
«Hi ha molta gent que va acabar fins als nassos d'estar a casa durant la quarantena i que no té la menor intenció de tornar a quedar-se atrapada mentre a l'altre costat del Segrià es circula sense restriccions. Totes les entrades a Lleida tenen camins rurals alternatius que estan sent utilitzats per fugir», conclou Lacambra, qui assegura que els seus veïns li deien que se sentien «com fugitius».
