Més de 2.000 persones es beneficien actualment d’habitatge social municipal a Lleida, una xifra que s’incrementarà significativament d’aquí a finals d’any mitjançant els acords de cessió o compra de 200 habitatges a entitats bancàries que impulsa la Paeria, que se sumaran als aproximadament 500 habitatges que ja formen part de la Borsa Municipal d’Habitatge.
“Lleida tindrà enguany un total de 700 habitatges municipals que cobriran les necessitats de la ciutat, prioritzant aquells col·lectius més vulnerables”, ha explicat aquest dimecres l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, en el decurs d’una visita a diversos allotjaments ubicats al barri de la Bordeta, que el Banc Mare Nostrum ha cedit recentment a l’Ajuntament de Lleida. Set dels allotjaments cedits són tipus estudi i la resta tenen un dormitori, amb una superfície que oscil·la entre els 37 i els 40 metres quadrats. La propietat els cedeix nous, moblats i amb aire condicionat. El preu de renda mensual és de 185 euros els estudis i 195 euros els allotjaments amb un dormitori. Els allotjaments estan gestionats per l’Oficina Local d’Habitatge a través de la Xarxa de Mediació per al lloguer social. Els habitatges, destinats íntegrament a lloguer social, s’han assignat a col·lectius especialment vulnerables, especialment joves menors de 35 anys, alguns dels quals ja han entrat a viure.
El paer en cap ha destacat que “la política d’habitatge municipal passa en aquests moments per la reconversió d’habitatges de banc en habitatges socials” i que “la Paeria està negociant amb totes les entitats bancàries presents a la ciutat”.
Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge
Lleida comptarà a partir d’aquesta setmana amb un Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge, una iniciativa que converteix la Paeria en un dels primers consistoris de l’Estat en impulsar una eina d’aquestes característiques, que neix amb l’objectiu d’informar sobre les polítiques i procediments en matèria d’habitatge que empra l’Ajuntament de Lleida i que són pròpies o en col·laboració amb altres administracions, com per exemple el cens d’habitatges buits, la comissió tècnica d’habitatge, la borsa municipal d’habitatge, els criteris d’adjudicacions, el registre de sol·licitants de pisos de protecció oficial a Lleida, el funcionament de la xarxa de mediació per al lloguer social, la mesa de valoració per a l’adjudicació d’habitatges per emergències socials, els incentius fiscals i bonificacions relatives a lloguer social existents i, també, exposa les irregularitats en l’ús dels allotjaments, detalla el règim i procediment sancionador per habitatges desocupats i informa dels recursos municipals per fer front a dificultats en el pagament de l’habitatge.
Ros ha explicat que “el Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge a Lleida és un pas més en la ferma aposta de la Paeria per les polítiques d’habitatge, que se suma a diverses iniciatives posades en marxa els darrers mesos com el dret de tempteig exercit en pisos provinents d’execucions hipotecàries, les cessions de pisos d’entitats bancàries per destinar-los a lloguer social, la compra d’alguns d’aquests habitatges, la creació de la comissió municipal d’habitatge o les inspeccions realitzades per la Paeria per corroborar l’existència de pisos buits d’entitats financeres, que permeten aplicar les taxes corresponents”.
Primeres sancions a un banc
L’Ajuntament de Lleida ja ha obert els quatre primers expedients sotmesos a l’aplicació de la taxa de pisos buits, uns expedients que permeten iniciar l’acció sancionadora a un banc propietari de diversos pisos desocupats a Lleida, després que les inspeccions realitzades per tècnics municipals i els detalls de consums facilitats per les companyies d’aigua, llum i gas així ho acreditin.
La Paeria continuarà requerint a les companyies de consums (aigua, llum, gas) els consums registrats en centenars de pisos a Lleida per poder acreditar la seva consideració legal de “pis buit” i poder procedir a les liquidacions a entitats bancàries d’acord amb l’ordenança, que preveu una taxa de 822,26 euros per disposició d’habitatges buits que no es posen a l’abast de la borsa social.
En aquest sentit cal destacar que la Paeria continua les negociacions amb entitats bancàries per aconseguir la cessió de més allotjaments o comprar habitatges per a destinar-los a lloguer social. En aquest sentit, fa unes setmanes també es va formalitzar la compra a Ibercaja d’11 habitatges en diversos barris de Lleida, una operació que s’inclou dins la política d’habitatge de la Paeria.
El paer en cap ha destacat que “la política d’habitatge municipal passa en aquests moments per la reconversió d’habitatges de banc en habitatges socials” i que “la Paeria està negociant amb totes les entitats bancàries presents a la ciutat”.
Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge
Lleida comptarà a partir d’aquesta setmana amb un Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge, una iniciativa que converteix la Paeria en un dels primers consistoris de l’Estat en impulsar una eina d’aquestes característiques, que neix amb l’objectiu d’informar sobre les polítiques i procediments en matèria d’habitatge que empra l’Ajuntament de Lleida i que són pròpies o en col·laboració amb altres administracions, com per exemple el cens d’habitatges buits, la comissió tècnica d’habitatge, la borsa municipal d’habitatge, els criteris d’adjudicacions, el registre de sol·licitants de pisos de protecció oficial a Lleida, el funcionament de la xarxa de mediació per al lloguer social, la mesa de valoració per a l’adjudicació d’habitatges per emergències socials, els incentius fiscals i bonificacions relatives a lloguer social existents i, també, exposa les irregularitats en l’ús dels allotjaments, detalla el règim i procediment sancionador per habitatges desocupats i informa dels recursos municipals per fer front a dificultats en el pagament de l’habitatge.
Ros ha explicat que “el Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge a Lleida és un pas més en la ferma aposta de la Paeria per les polítiques d’habitatge, que se suma a diverses iniciatives posades en marxa els darrers mesos com el dret de tempteig exercit en pisos provinents d’execucions hipotecàries, les cessions de pisos d’entitats bancàries per destinar-los a lloguer social, la compra d’alguns d’aquests habitatges, la creació de la comissió municipal d’habitatge o les inspeccions realitzades per la Paeria per corroborar l’existència de pisos buits d’entitats financeres, que permeten aplicar les taxes corresponents”.
Primeres sancions a un banc
L’Ajuntament de Lleida ja ha obert els quatre primers expedients sotmesos a l’aplicació de la taxa de pisos buits, uns expedients que permeten iniciar l’acció sancionadora a un banc propietari de diversos pisos desocupats a Lleida, després que les inspeccions realitzades per tècnics municipals i els detalls de consums facilitats per les companyies d’aigua, llum i gas així ho acreditin.
La Paeria continuarà requerint a les companyies de consums (aigua, llum, gas) els consums registrats en centenars de pisos a Lleida per poder acreditar la seva consideració legal de “pis buit” i poder procedir a les liquidacions a entitats bancàries d’acord amb l’ordenança, que preveu una taxa de 822,26 euros per disposició d’habitatges buits que no es posen a l’abast de la borsa social.
En aquest sentit cal destacar que la Paeria continua les negociacions amb entitats bancàries per aconseguir la cessió de més allotjaments o comprar habitatges per a destinar-los a lloguer social. En aquest sentit, fa unes setmanes també es va formalitzar la compra a Ibercaja d’11 habitatges en diversos barris de Lleida, una operació que s’inclou dins la política d’habitatge de la Paeria.
