|
Si comparem el sistema educatiu actual amb el d'abans, hi ha un abisme, ja que abans es donaven casos de ‘bulling’ i no eren investigats amb clara voluntat de solucionar, ja que el professorat i els respectius directors d'escola, al tenir un desconeixement total sobre aquest tema i al veure estudiants rebutjats, els desorientava, estressava i molestava, sobretot perquè ells els implicava en un tema en que no tenien prou coneixement degut a les mancances educatives que presentava la formació dels docents, no només als col·legis públics, sinó també en concertats i privats, tot i tenir un reglament de règim intern, que poca cosa feia si hi havia un succés violent o discriminatori a l'escola, ja que si algun alumne d'una escola era rebutjat pels seus companys, tot quedava dins de l'escola i poc importava als responsables (a no ser que la família del afectat per ‘bulling’ els hi digués clarament que serien objecte de denuncia en algun mitjà de comunicació).
Només la por a que l'escola on es produïen els fets fos punt d'atenció dels mitjans de comunicació, només això feia reaccionar al professorat i direcció d'escoles i instituts.
Encara que el fenomen del ‘bulling’ o assetjament escolar s'atribueix essencialment als problemes emocionals del personatge victimari i el seu entorn familiar, psicòlegs clínics qüestionen la inacció per part de mestres i professionals de l'ensenyament ,en conèixer aquest tipus de casos, i responsabilitzen a les institucions educatives per 'tolerar' aquesta problemàtica que tenen les escoles des de fa temps. I no només als col·legis públics, sinó també en concertats i privats, que tot i tenir un reglament de règim intern, que poca cosa feia abans, si hi havia un cas de ‘bulling’, ja que si algun alumne d'una escola era rebutjat pels seus companys, tot quedava dins de l'escola i poc importava als responsables (a no ser que la família del afectat per ‘bulling’ els hi digués clarament que serien objecte de denuncia en algun mitjà de comunicació).
Només la por a que l'escola on es produïen els fets denunciables, els feia reaccionar.
Fa deu anys el sistema educatiu no estava preparat per resoldre aquesta problemàtica . Només la por a que l'escola es desprestigiés, de forma pública als mitjans o les denúncies, els feia reaccionar, davant aquest tema.
Humiliar una altra persona, insultar-la o divulgar rumors contra la seva persona, fer-li mal físicament o intencionadament, o només el fet d'ignorar-lo, és pròpiament dit el ‘bulling’. Pot ocórrer a través del mòbil, en persona, escrit, a l'escola, al barri, en algun transport, a casa de l'afectat i fins i tot, ara més que mai, a les xarxes socials. Sigui on sigui, el ‘bulling’ no s'ha de permetre, és inacceptable.
És un problema greu, principalment a les escoles. Des del típic noi amb dificultats que li costa aprendre una determinada matèria i és discriminat, o bé pel seu físic, o per la roba que porta. Fa una dècada, l'educació als col·legis no sabia ni de bon tros les repercussions i la veritat sobre el ‘bulling’.
Alguns professors inclús tal desconeixença l'encaminava a tenir uns alumnes més ben valorats que uns altres, i això feia que els més apreciats per cert professor gaudissin del privilegi de ser els millors o les millors.
Les dades són alarmants també, a la xarxa: El 11,6% dels nois d'entre 12 i 18 anys han patit ciberassetjament segons un estudi recent. Si ets pare i penses que el mestre de l'escola no et fa prou cas és recomanable demanar si el centre té dissenyat algun pla per actuar en situacions maltractaments i qui n'és el responsable. Val la pena demanar cita per parlar amb la direcció del centre i expressa-li les teves preocupacions i la teva voluntat de col·laborar per aturar el maltractament. Si malgrat tot no donen prou garanties que el afectat per ‘bulling’ estarà segur, escriu una carta formal al director exposant els fets i les accions realitzades amb còpia a les autoritats educatives. Si encara no sents que l'escola et dóna suport, es pot arribar a treure el fill del sistema escolar fins que no s'emprenguin accions positives. És un dret dels alumnes estar segurs en els centres.
Josep Maria Castells, activista balaguerí
Només la por a que l'escola on es produïen els fets fos punt d'atenció dels mitjans de comunicació, només això feia reaccionar al professorat i direcció d'escoles i instituts.
Encara que el fenomen del ‘bulling’ o assetjament escolar s'atribueix essencialment als problemes emocionals del personatge victimari i el seu entorn familiar, psicòlegs clínics qüestionen la inacció per part de mestres i professionals de l'ensenyament ,en conèixer aquest tipus de casos, i responsabilitzen a les institucions educatives per 'tolerar' aquesta problemàtica que tenen les escoles des de fa temps. I no només als col·legis públics, sinó també en concertats i privats, que tot i tenir un reglament de règim intern, que poca cosa feia abans, si hi havia un cas de ‘bulling’, ja que si algun alumne d'una escola era rebutjat pels seus companys, tot quedava dins de l'escola i poc importava als responsables (a no ser que la família del afectat per ‘bulling’ els hi digués clarament que serien objecte de denuncia en algun mitjà de comunicació).
Només la por a que l'escola on es produïen els fets denunciables, els feia reaccionar.
Fa deu anys el sistema educatiu no estava preparat per resoldre aquesta problemàtica . Només la por a que l'escola es desprestigiés, de forma pública als mitjans o les denúncies, els feia reaccionar, davant aquest tema.
Humiliar una altra persona, insultar-la o divulgar rumors contra la seva persona, fer-li mal físicament o intencionadament, o només el fet d'ignorar-lo, és pròpiament dit el ‘bulling’. Pot ocórrer a través del mòbil, en persona, escrit, a l'escola, al barri, en algun transport, a casa de l'afectat i fins i tot, ara més que mai, a les xarxes socials. Sigui on sigui, el ‘bulling’ no s'ha de permetre, és inacceptable.
És un problema greu, principalment a les escoles. Des del típic noi amb dificultats que li costa aprendre una determinada matèria i és discriminat, o bé pel seu físic, o per la roba que porta. Fa una dècada, l'educació als col·legis no sabia ni de bon tros les repercussions i la veritat sobre el ‘bulling’.
Alguns professors inclús tal desconeixença l'encaminava a tenir uns alumnes més ben valorats que uns altres, i això feia que els més apreciats per cert professor gaudissin del privilegi de ser els millors o les millors.
Les dades són alarmants també, a la xarxa: El 11,6% dels nois d'entre 12 i 18 anys han patit ciberassetjament segons un estudi recent. Si ets pare i penses que el mestre de l'escola no et fa prou cas és recomanable demanar si el centre té dissenyat algun pla per actuar en situacions maltractaments i qui n'és el responsable. Val la pena demanar cita per parlar amb la direcció del centre i expressa-li les teves preocupacions i la teva voluntat de col·laborar per aturar el maltractament. Si malgrat tot no donen prou garanties que el afectat per ‘bulling’ estarà segur, escriu una carta formal al director exposant els fets i les accions realitzades amb còpia a les autoritats educatives. Si encara no sents que l'escola et dóna suport, es pot arribar a treure el fill del sistema escolar fins que no s'emprenguin accions positives. És un dret dels alumnes estar segurs en els centres.
Josep Maria Castells, activista balaguerí
