La Paeria desvela els noms de dones que tindran un carrer a Lleida

Substituiran a partir de la setmana vinent els noms d’Alcalde Areny, Alcalde Recasens, Sangenis Bertran i Germans Recasens, que seran retirats per la seva vinculació amb el cop d’estat feixista del 1936
Reproducció de les plaques | LleidaDiari.cat

L'Ajuntament de Lleida farà efectiu per decret aquesta setmana el canvi de quatre noms de carrer vinculats al cop d'estat franquista del 1936 per noms de dones que han tingut un paper rellevant a la societat, en compliment del compromís anunciat pel paer en cap, Fèlix Larrosa, el passat 15 de novembre. Els nous noms que passaran a integrar-se al nomenclàtor són els de Joana Raspall, les Germanes Mirabal, Rosa Parks i Dolors 'Lolín' Sabaté. Inicialment s'instal·laran plaques provisionals de vinil, mentre no es col·loquen les definitives.

 

El canvi de noms, que s'aborda després d'un minuciós procés de documentació històrica, reflecteix una doble voluntat. Per una banda, es vol esborrar el reconeixement de la ciutat a figures que es considera que no el mereixen, per la seva vinculació i compromís amb el cop d'estat feixista i la dictadura. D'altra banda, es pretén pal·liar el desequilibri que presenta el nomenclàtor de la ciutat, que tradicionalment no ha valorat en la seva justa mesura les aportacions a la societat que fan les dones. El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha destacat que amb aquesta mesura es busca minvar "un greuge històric a la ciutat per la poca presència de noms de dones al nomenclàtor", alhora que amb l'eliminació de 4 noms vinculats al cop d'estat franquista s'adeqüen els reconeixements que s'inclouen als carrers als valors de democràcia, justícia social i llibertat que defensa Lleida.

 

La història de quatre dones importants 

Dolors 'Lolín' Sabaté és la nova denominació del carrer Sangenis Bertran. 'Lolín' Sabaté (1920-1999) fou una lleidatana, veïna de la Bordeta, infermera de professió i amb una compromesa trajectòria com a activista social i feminista, des del seu compromís com a creient catòlica. Va estar vinculada durant tota la seva vida a la parròquia de la Bordeta i com a infermera va acudir sempre a ajudar en qualsevol mena de cura als seus veïns. Va ser impulsora a Lleida de l'Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC), compromesa tant amb la religió com amb la lluita obrera. Fruit d'aquest compromís va iniciar la guarderia dels Magraners.

Imatges de les plaques dels nous carrers de Lleida | LleidaDiari.cat

 

 

L'any 1963 es trasllada a Madrid en ser nomenada presidenta d'HOAC Femenina i el 1967 és elegida secretària adjunta del Moviment Mundial de Treballadors Cristians, amb seu a Brussel·les, des d'on es va vincular amb la Teologia de l'Alliberament. El 1971 torna a Barcelona, on entra en contacte i forma part de l'Assemblea de Catalunya. L'any 1972 demana el trasllat a l'Hospital General Moscardó, actual Arnau de Vilanova, on va lluitar per aconseguir millores laborals i la professionalització de la professió i l'atenció sanitària. Joana Raspall serà el nou nom de l'avinguda Alcalde Areny. Raspall (1913-2013), escriptora, lexicòloga i bibliotecària de Sant Feliu de Llobregat, és especialment reconeguda per la seva dedicació al teatre i la poesia infantil, pionera a Catalunya, però també va ser una destacada activista cultural i en favor de la llengua catalana i va escriure teatre, contes i novel·les per a adults.

 

Entenia la poesia com un vehicle per a l'educació dels sentiments i volia apropar-la als infants i als joves, per fer que se l'estimessin. La seva dedicació als infants a través de la literatura, amb moltes visites a escoles, la va fer molt estimada. El nom de Joana Raspall havia estat proposat per la Regidoria d'Igualtat, el Casal de la Dona i el grup municipal d'ERC-Avancem. Germanes Mirabal substituirà el nom de Germans Recasens. D'aquesta manera es vol retre homenatge a la lluita de les germanes i activistes polítiques Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal. Van lluitar fermament contra la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo a la República Dominicana i van acabar assassinades a mans de la policia secreta d'aquest dictador el 25 de novembre de 1960. L'ONU va decretar la data del 25 de novembre com el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones i la Paeria els hi vol retre també un homenatge com a símbol de la lluita contra la violència masclista, que és una prioritat a la ciutat.

 

Per últim, el nom de Rosa Parks lluirà a l'actual avinguda Alcalde Recasens. Rosa Louise McCauley (1913-2005), segons el seu nom de soltera, és una de les dones activistes més famoses pel seu paper pioner en la lluita contra la segregació racial i pels drets civils als Estats Units. El seu gest de negar-se a cedir el seient a una persona blanca i moure's a la part del darrere d'un autobús a Montgomery, Alabama, l'1 de desembre del 1955, va ser una espurna que va impulsar el moviment social pels drets civils que va transformar els EUA als anys 50 i 60 del segle passat. El nom de Rosa Parks havia estat proposat per l'associació Dona Balàfia.



Comentaris

envia el comentari