Catalunya Diari

Paga el professorat



Les millores, quan es prové d’una situació nefasta i injustificable, remarquen justament que el problema persisteix perquè no es resol del tot, ni de bon tros. Es tracta d’un pegat que en el cas que ens ocupa resulta del tot insuficient, arriba tard i mostra l’escassa sensibilitat del Departament d’Ensenyament envers les necessitats de l’alumnat, la tasca del professorat i la confiança que les famílies fan a l’educació pública. Parlem, és clar, de l’anunci fet per la consellera Rigau en el sentit de flexibilitzar la cobertura de les substitucions dels docents que estan de baixa i que com tothom sap aquest curs del qual ja n’hem consumit un xic més de la meitat, no es fan efectives -encara avui- fins l’onzè dia, almenys. A partir del mes de març aquesta mesura inacceptable des de qualsevol punt de vista es veurà maquillada perquè les baixes dels tutors i tutores a l’educació infantil es cobriran des del primer dia, a l’educació primària a partir del sisè també en el mateix cas i a l’educació secundària de manera immediata si es tracta de la segona baixa simultània (aquí ja cal preguntar-se perquè la flexibilització només té en compte aquells casos en què s’exerceix la funció tutorial). És a dir, que el Departament continuarà sense fer el que és normal en qualsevol país del món que tingui en estima la seva educació pública: substituir des del primer dia el professorat que causa baixa. 
 
 
La qüestió, ja en si mateixa prou greu, encara empitjora si tenim en compte, tal i com va afirmar la Sra. Rigau, que aquesta flexibilització serà possible perquè no s’ha pagat des de l’inici del curs escolar allò que pertoca –el 100% del salari- als i les docents  substituts; els diners obtinguts per aquest mètode injust s’han vist incrementats, a més, pel descens de baixes, obviant, és clar, que aquesta davallada es deu en bona part a les retallades salarials que penalitzen els primers 20 dies de la incapacitat temporal, cosa que comporta que part del professorat vagi malalt a treballar, amb les conseqüències que això pot tenir per a la pròpia salut, la de l’alumnat i la de la resta de companys i companyes del centre. És a dir, que al robatori inicial –pedagògic, de contractació del professorat necessari, de temps per a desenvolupar les tasques que aquest té encomanades, etc.- se n’hi ha d’afegir un segon: el que pateix el professorat substitut i tot aquell altre que causa baixa per malaltia. Considerem impresentables ambdues mesures. No hi ha diners –diuen- per a les substitucions  des del primer dia i per a pagar el salari pertinent al professorat substitut; a part de que això és mentida, volen que ens ho empassem sense més explicacions. Seria tot un detall que a banda de muntar reunions extraordinàries per tal d’aturar la sagnia de diners públics que suposen els innombrables casos de corrupció, es dediqués temps també a trobar el finançament  escaient per a l’educació pública i no fossin necessàries les retallades ni passar la factura de la seva posterior flexibilització un cop vist el despropòsit que suposen –mig any han trigat en adonar-se’n¡-, als propis treballadors i treballadores, és a dir, al professorat.
 
Jaume Añé, portaveu del sindicat USTEC-STEs de les Terres de Lleida



Comentaris

envia el comentari