Catalunya Diari

Parlem d’educació inclusiva

Parlem d’educació inclusiva| Javier Giménez

 



Deia la consellera Rigau que l’escola inclusiva, l’escola per a tothom, era un dels eixos bàsics d’actuació del Departament però, quan des de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT (FETE-UGT) de les terres de Lleida analitzem les mesures que es prenen, diuen que, sota el principi de "bona gestió dels recursos", te’n adones que  paraules i fets no quadren. 
 
Alguns exemples: Les Escoles d’Educació Especial, els INS (tècnics d’integració social), els Educadors i els Auxiliars d’educació especial, els EAP’s i els CREDA.
 
Les escoles d’educació especial, a banda d’escolaritzar alumnes amb discapacitats, inclouen un Servei d’atenció, assessorament i seguiment als alumnes; també orienten a mestres i tutors de centres ordinaris. Enguany, l’escola d’ educació especial ha patit una greu retallada de personal, fins el punt que aquest servei, que també atenia unes hores concretes alumnes dels centres ordinaris, on es traslladaven els professionals de l’escola especial, pràcticament ha desaparegut.
 
Determinats centres compten amb un integrador social, tècnic que atén alumnes amb dificultats per motius socio-econòmics, nouvinguts o d’altres característiques que necessiten un seguiment personalitzat; són els INS, que treballen també amb les famílies i l’entorn social de l’alumne. Ha començat el curs i hores d’ara no s’ha definit amb claredat si la jornada la realitzaran en el centre on són adscrits o si  reduiran  el servei al centre per compartir-lo en un altre; amb el consegüent neguit, tan del personal afectat com del centre, que encara no sap com acabar d’organitzar el servei.
 
Hi ha centres ordinaris que tenen adscrits la figura de l’Educador i la de l’Auxiliar d’Educació Especial per donar un suport a l’alumnat amb discapacitat. Els Educadors han vist com se’ls augmentava l’horari d’atenció directa als alumnes, amb l’augment de la pressió psicoemocional que comporta l’atenció a aquest tipus d’alumnat, i en detriment de les hores de coordinació amb els especialistes i d’adaptació del material que necessita l’alumne. Pel que fa als Auxiliars, ens adonem que, sota el principi de "optimitzar i prioritzar recursos", traslladen l’auxiliar per atendre un  alumne d’un altre centre; ens diran que més greu, i no ho dubtem. Però la trista realitat és que  deixa l’alumne veu reduïda una atenció que  necessita; es tradueix en allò que es diu popularment "desvestir un sant per vestir-ne un altre". Sempre es dirà que dotaran l’alumne d’unes hores d’atenció amb personal adient; sí, però més precari: L’alumne veurà com l’auxiliar és amb ell només unes hores; el centre veu que no disposa del  professional tot el temps que l’alumne hi és, i el treballador veu com té un contracte fix discontinu a través d’una empresa externa; sovint amb menys  hores i menys salari (per cert, aquests auxiliars treballen en un centre educatiu però no cobren segons el conveni dels laborals de la Generalitat sinó com a monitors de temps lliure).
 
Realment no quadren les paraules amb els fets. Anunciava la  consellera en roda de premsa d’inici de curs que un altre eix bàsic de Departament era treballar per l’èxit escolar i la detecció precoç de les dificultats; quelcom ben contradictori quan veus que enguany hi ha menys personal als Equips Psicopedagògics i al servei de logopedes del CREDA.
 
L’educació inclusiva, l’escola per a tothom, és cara; ja ho sabíem. Que no ens diguin que aposten per ella, que no ens diguin que el seu objectiu és que l’alumnat amb algun tipus de discapacitat s’integri amb normalitat  al centre ordinari si a l’hora minven els serveis que aquest alumne rep i que la fan possible.
 
Javier Giménez, FETE-UGT Terres de Lleida


Comentaris

envia el comentari