Catalunya Diari

Pel dret a la salut, defensem la Sanitat pública: no al Consorci

Pel dret a la salut, defensem la Sanitat pública: no al Consorci| Lleidasocial

 



Un fantasma planeja sobre la sanitat pública catalana (que va començar a volar l’any 1995 amb la reforma de la llei de 1990 d’ordenació sanitària de Catalunya i va agafar més embranzida el 2007 amb la llei de reforma de l’ICS) i és el del seu desballestament, amb l’excusa, no contrastada empíricament, que la gestió privada és més eficient que la pública. Els voltors que estan dirigint el sistema sanitari català se’l volen cruspir sense cap mirament. Volen que Lleida sigui el laboratori d’inici d’aquest procés de destrucció de la sanitat pública amb la creació del consorci sanitari format per l’Institut Català de la Salut (ICS) -que gestiona l’Arnau de Vilanova i l’atenció primària- i l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) -que s’ocupa de la gestió dels hospitals Santa Maria i de l’hospital comarcal del Pallars de Tremp-. També comptarà amb la participació de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida) i la Universitat de Lleida.
 
Si haguéssim de fixar una primera data nefasta per a les Terres de Lleida aquesta seria el passat 25 de febrer en que va aparèixer una nota de premsa que publicava el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que deia: “El CatSalut ha rebut del Govern l’encàrrec de proposar en un termini inferior a sis mesos el projecte d’unificar sota la titularitat d’un únic ens jurídic, de naturalesa pública, propi i independent tots els dispositius assistencials... de la zona de Lleida”. En realitat fa referència a la creació d’un ens opac i fora del control democràtic i de la ciutadania; tripijocs econòmics per tal que els amics es puguin enriquir. Tal i com ha passat als hospitals de Blanes i Calella, l’hospital Sant Joan de Reus o a l’hospital Sant Pau (Barcelona), per citar solament tres dels molts exemples.
 
La segona data nefasta és la del passat 31 d’octubre en què el ple de la Paeria de Lleida va recolzar, de forma unànime, “una moció en defensa de la constitució del nou Consorci de Salut de Lleida”. Aquest ple va ignorar, sense tenir-les en compte per a res, les 38.575 signatures de ciutadans contraris a la seva creació. Com diu la Marea Blanca “Fem responsables els 27 regidors del PSC, CiU i PP de Lleida que han votat a favor de la moció pro-consorci la qual cosa permetrà que la sanitat de Lleida escapi del dret públic en allò essencial: no sotmetent-la a la normativa de contractes pública, ni a la llei sobre control i fiscalització de despeses, ni a la llei d’incompatibilitat d'alts càrrecs. Són còmplices de les reformes que imposaran un sistema sanitari més opac, menys democràtic i encara més permissible amb l’entrada de capital i serveis privats, alhora que no assegura millores en la qualitat assistencial que rebran la majoria d’usuàries. Esdevenen còmplices de la privatització de la sanitat i del canvi de model sanitari que CiU està impulsant arreu del país amb reformes com el consorci de Lleida”.
 
Els dirigents polítics continuen exercint la política d’esquena a la ciutadania i vivint en la seva bombolla d’interessos personals.
 
Les 15 raons que la Marea Blanca està mostrant i explicant per rebutjar el consorci són prou clarificadores i contundents, encara que els polítics, per qüestions ideològiques, no les volen escoltar:
1. El consorci no serà 100% públic. Perquè no quedarà sotmès al dret públic en allò
essencial: ni a la normativa de contractes pública, ni a la llei sobre control i fiscalització de despeses, ni a la llei d’incompatibilitat d’alts càrrecs!
2. El consorci facilitarà l’ànim de lucre a la sanitat pública perquè podrà contractar de
manera privada.
3. El consorci serà un forat negre sense control públic de les seves despeses.
4. El consorci podrà contractar a dit i eludirà la normativa administrativa en matèria
d’incompatibilitat d’alts càrrecs.
5. El consorci posa catifa vermella a l’entrada del capital privat. Ja que la modificació dels seus estatuts per part dels òrgans de direcció és un acte unilateral que no implica les
administracions públiques.
6. El consorci fomentarà l’opacitat en la sanitat lleidatana. La fòrmula del consorci es presta a confusió entre interessos públics i privats.
7. El consorci propiciarà la corrupció. La formula ja s’ha mostrat fracassada i sota l’ombra de corrupteles, amiguismes i portes giratòries a altres llocs del territori.
8. El consorci és la porta a la privatització i l’enriquiment de tercers amb la sanitat pública.
9. El consorci considera la sanitat com una mercaderia subjecta a criteris economicistes i no socials.
10. El consorci és una tupinada. Els òrgans del consorci estaran formats només per càrrecs de confiança i persones posades a dit i fomentarà l'opacitat i no garanteix el control rigorós i la informació necessària en la gestió de la sanitat pública lleidatana.
11. El consorci s’imposa antidemocràticament i escapa al debat ciutadà. Han menystingut fins i tot les seves institucions, com el Parlament i el Síndic.
12. El consorci s’imposa contra la majoria de lleidatans, representada per les 38.575
signatures en contra, recollides en tan sols un mes i mig arreu de Ponent i Pirineus.
13. El consorci precaritza als treballadors, sense donar-los garanties de futur i especialment els provinents del GSS.
14. El consorci no assegura millores en la qualitat assistencial que rebran els usuaris.
15. El consorci és una aposta ideològica (SI IDEOLÒGICA), no tècnica. Les reformes es podrien fer perfectament en el marc de l’estructura de la sanitat pública.
 
En definitiva, del que s’està parlant és de diners, no de qualitat ni d’eficiència. Com a ciutadanes hem d’aprendre que quan es parla d’eficiència en realitat es tracta de que ens reduiran i empitjoraran el servei i l’atenció sanitària, a la vegada que les condicions laborals dels treballadors i treballadores es deterioren i es precaritzen. L’objectiu inconfessat és un altre: com un sector (minoritari) de la societat s’ho treballa per apropiar-se de la riquesa d’aquesta. El sector sanitari és un pastís molt cobejat: en aquest cas parlem de 280 milions d’euros de pressupost, la qual cosa fa que alguns es donin empentes per veure si poden quedar-se’n una part, com més gran millor.
 
La sanitat ha d’ésser universal i gratuïta i per tot això cal que sigui pública, sota control parlamentari i de la sindicatura de comptes. L’opacitat abona la corrupció i ja n’estem farts dels “espavilats” que es fan rics a costa dels diners de la ciutadania.
 
Mercè Ciutat i Pere Enciso, portaveus Lleida Social


Comentaris

envia el comentari