Catalunya Diari

Perquè hem d’anar a la manifestació del 23F?

Perquè hem d’anar a la manifestació del 23F?| Mercè Ciutat i Pere Enciso

 


Avui ningú pot negar que s’està vivint una molt greu crisi econòmica. La principal manifestació de la mateixa és el progressiu increment de l’atur per gent que ha perdut la seva feina o per persones que es volen incorporar al mercat laboral i no poden, doncs el nostre sistema econòmic no és capaç de generar suficient ocupació.


Per solucionar el problema els nostres dirigents polítics, bons seguidors de la ideologia conservadora (neoliberal), apliquen mesures que tenen per objectiu beneficiar a les grans entitats financeres i a les grans empreses. La resta d’agents socials: petits i mitjans empresaris, treballadors autònoms, treballadors en atur, pensionistes i jubilats, nens i nenes, etcètera no són rellevants, no són un problema, són "peces" del taulell d’escacs que es poden sacrificar.



Aquesta actitud dels nostres dirigents polítics ha  provocat un descontentament social que ha donat lloc a l’aparició de focus conflictius que sorgeixen com a bolets, però no "importa" mentre els dirigents econòmics (financers) estiguin contents i satisfets.



Quins són aquests conflictes? Els detectem en l’ensenyament, des de la més tendra infància (escoles bressols cada vegada amb menys recursos i insuficientment dotacions). L’Educació bàsica i secundària, amb l’increment d’alumnes per aula i menys professorat. La Universitat: increment de taxes i matrícula i reducció de professorat.



Conflictes en la sanitat. Cada vegada amb menys professionals i reducció de les prestacions sanitàries. Les llistes d’espera es van acumulant. Tot això complementat amb una política de disseny per privatitzar la sanitat, que acabarà afectant la qualitat del servei rebut i els costos del mateix (la sanitat dels EUA és de les més cares i és fonamentalment privada).



Conflictes relacionats amb la judicatura. L’actual govern ha aconseguit una fita històrica:  posar d’acord advocats, jutges, magistrats, fiscals, treballadors dels jutjats. És un fet que la política de taxes genera un prejudici brutal sobre el ciutadà i especialment a qui no disposa de diners per poder presentar denúncies contra els abusos. La finalitat: aconseguir uns diners i afavorir a asseguradores i d’altres.



La política de retallades en serveis socials. La reducció pressupostària està perjudicant de forma molt agressiva a aquells segments de la societat, els de menys ingressos, per aconseguir ajuts econòmics per solucionar els problemes de subsistència de moltes famílies en estat de necessitat: el canvi en la llei de la dependència perjudica els familiars de les persones dependents, ajuts a menjadors, etcètera. En un moment en que les famílies veuen reduir els seus ingressos l’administració pública retalla les partides socials.



Els estafats pel sistema financer, els estalviadors que van dipositar els seus diners en productes segurs com eren les Preferents i el Deute subordinat, perdent els estalvis de la seva vida en aquest producte tòxic.



Els estafats pel sistema financer per les hipoteques. La política d’avarícia sense límit dels dirigents financers van concedir hipoteques a gent que no disposava de suficients recursos, l’únic país que les concedia per sobre del valor del pis. Ara, la culpa és solament de qui va signar no de qui la va concedir. S’està estigmatitzant a aquesta població, milers de famílies, se’ls està expulsant de la societat i se’ls vol negar una segona oportunitat deixant-los tirats al carrer.



L’atur. Una societat que està per sobre del 25% de la població activa (uns 6 milions de persones) en situació d’atur i sense expectatives ni esperances tot i que  una part emigra, seguint el consell dels nostres dirigents polítics. Com a conseqüència d’aquesta situació d’excés d’atur les persones que treballen, cada vegada més, ho estan fent en pitjors condicions: menys salari, sense horari i cada cop amb menys drets.



El jovent, se’ls hi frustra el present i escatima el futur. Més del 50% de les persones joves que volen treballar no ho poden fer, no hi ha feina. Per tant, no es poden independitzar de la mare i del pare, han de continuar vivint en la casa familiar, no poden conviure amb la seva parella, ni plantejar-se tenir filles i fills. Bé hi ha una solució, emigrar. Ara es parla dels minijobs, feina a temps parcial que els ingressos (uns 400 euros) els permeten poder fer consum de cap de setmana però no viure fora de la llar familiar.



La gran víctima de la crisi torna a ser la dona, la qual pot comprovar, dia a dia, que és qui  carrega amb feina per les retallades socials de les administracions (escoles bressols, llars de jubilats, dependència, etc). Les seves nòmines continuen estant molt diferenciades de la dels homes. El nivell d’atur és elevat i són el sector de més contractes a temps parcial, ja que necessiten una part del dia per atendre  la família.



Els treballadors públics i privats, ja que estan veient com de mica en mica els ingressos provinents de la nòmina permeten adquirir menys coses. La pobresa a Espanya està augmentant, supera el 25%. Hi ha 1,8 milions de llars que no disposen de cap ingrés. La pobresa s’està focalitzant en infants i gent molt gran, però també en famílies monoparentals. Cada vegada més, en les escoles de zones amb menys recursos hi ha nenes i nens insuficientment alimentats, la política de no finançar els menjadors escolars està provocant que molts hagin perdut el millor àpat del dia.



Segur que ens deixem sectors i arguments que ens donen la raó per protestar, per dir PROU!, estem farts del ningú neix al que els ciutadans estem sotmesos. Per aquestes raons des de @lleidasocial demanem als ciutadans de Lleida (ciutat i província) que es manifestin el proper dia 23F, per fer-se visibles als dirigents polítics i econòmics, que no s’és indiferent a les polítiques d’austeritat que estan empobrint a les famílies i a les persones.



Denunciem que els nostres dirigents utilitzin el missatge de la manca de recursos i la necessitat de les retallades, per a encobrir una clara estratègia de desmantellament dels serveis públics, afavorir els interessos privats de determinats grups econòmics i la mercantilització d’aquests serveis. Una sanitat escapçada, escurça l’esperança de vida; una educació retallada comporta persones fàcilment manipulables així com una societat que cada cop es troba més relegada al llindar de la pobresa i fins i tot de l’exclusió social i moral.



Reclamem l’aplicació d’un model alternatiu per sortir de la crisi i que s’aturin les agressions contra els drets de les persones. La defensa de l’Estat del Benestar i dels drets socials, és l’única via per garantir la justícia i la cohesió. Ja n’hi ha prou de reclamar eficiència en els serveis públics. Ja n’hi ha prou d’aplicar conceptes propis de l’empresa privada a la gestió del benestar del comú. L’empresa privada té un objectiu: assolir beneficis. La gestió pública en té un altre: el benestar general i generalitzat de les persones.



LLUITAREM Pel dret a una vida digna!

El 23F, tots hem de formar part d’una DE LES mareES a les 17.00 hores:

PORTEM SAMARRETES I BANDEROLES DE COLOR.



Mercè Ciutat i Pere Enciso, portaveus de @lleidasocial




Comentaris

envia el comentari