Catalunya Diari

Pisa



Gregorio Luri, pedagog, titulava fa uns dies un seu article d’aquesta manera: “'ornem-hi amb la torre inclinada de Pisa'. Era l’endemà de conèixer-se els resultats de l‘informe Pisa corresponent a l’any 2012. Creiem, però, que el titular, enginyós, no diu res dels pressupòsits ideològics que s’amaguen darrere d’aquest informe amb nom de ciutat italiana i que convé que la comunitat educativa en particular i la societat en general coneguin. PISA (Programa Internacional d’Avaluació d’Estudiants) és elaborat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que és l’organisme internacional que impulsa i coordina les polítiques neoliberals que imperen de fa anys arreu del planeta. Si el llegim ens adonarem que sovintegen expressions com estàndard, lideratge, excel•lència, rendició de comptes, etc. La mateixa música de la LOMCE…i de la LEC. Es vol suplantar l’ideal d’una educació pública, laica, coeducadora, gratuïta, plenament democràtica, al servei de les persones i no de l’economia i de la imprescindible transformació social orientada al bé comú per un model educatiu gestionat a imatge i semblança de l’empresa privada en què una majoria de la població cal que obtingui uns coneixements elementals de cara a la seva incorporació en un mercat de treball cada cop més precaritzat. Les conclusions de PISA propicien la culpabilització del professorat, de l’alumnat i de les famílies, creant una consciència social de catàstrofe educativa amplificada pels mitjans de comunicació que posa en entredit la credibilitat del sistema i prepara l’escenari per a la privatització dels ensenyaments públics. El professor Josep Fontana ha escrit recentment: “L’escola pública està amenaçada a nivell mundial, en una deriva que té molt a veure amb el retrocés dels drets i dels serveis socials que se’ns imposen amb el pretext de la doctrina de l’austeritat”.
 
L’informe PISA avalua només - o millor encara, examina- determinats aspectes de tres matèries. Es tracta d’unes proves realitzades fora de context a una mostra de població escassament representativa (mig milió d’alumnes de 15 anys dels 28 milions que hi ha en el conjunt dels 65 països participants). D’altra banda, la diversitat d’aquest alumnat, de les famílies, del mateix professorat, dels centres educatius i dels propis països és tanta que aquesta variable qüestiona seriosament unes proves altament estandarditzades i que, en conseqüència, poc poden aportar a l’educació i a la seva millora. Només per posar un exemple, els 6.400 estudiants de la ciutat xinesa de Shangai que van participar en les proves van aconseguir els millors resultats però dediquen 13,8 hores setmanals a l’estudi i als deures davant de les 4,9 hores de la mitjana mundial. El fi últim del fet educatiu, malgrat l’OCDE, és despertar en les persones el gust pel saber, la passió per aprendre i possibilitar el creixement integral dels futurs ciutadans i ciutadanes.
 
Per acabar-ho d’arrodonir, aquesta vegada l’informe assenyala la davallada en termes d’equitat del sistema educatiu de l’Estat espanyol -l’únic paràmetre en què en anteriors informes s’estava molt per damunt de la mitjana-, sens dubte com a conseqüència del creixement de les desigualtats que provoquen les polítiques econòmiques que imposen els governs de l’Estat i de la Generalitat, obedients i submisos als dictats de la troika. Cal remarcar, finalment, que la titular del Departament d’Ensenyament, la senyora Rigau, ha relacionat els resultats obtinguts a casa nostra amb el percentatge d’alumnes d’origen immigrant del sistema educatiu català. Una pobra excusa per ocultar altres carències que revela també una escassa capacitat d’anàlisi i que, a més, resulta profundament injusta.
 
Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STES (IAC)



Comentaris

envia el comentari