Una recerca liderada per la Universitat de Lleida (UdL) ha detectat per primer cop a Europa la presència d'una espècie de planta invasora resistent a determinats herbicides que afecta, entre altres, als conreus de panís.
Es tracta de biotips de l'Amaranthus palmeri, una mala herba procedent d'Amèrica del Nord, que han trobat a la demarcació de Lleida i també a Osca i que pot superar els dos metres. L'estudi, realitzat conjuntament amb investigadors i investigadores de la Universitat estatal de Carolina del Nord (Estats Units) i l'Institut de Recerques Agràries Finca La Orden – Valdesequera (Extremadura), l'acaben de publicar a la revista internacional 'Agronomy'.
[predef]telegram-lleidadiari-492[/predef]
La recerca ha identificat biotips amb diverses mutacions
La recerca ha identificat biotips amb diverses mutacions que els fa resistents a un tipus d'herbicides molt utilitzats que s'anomenen sulfonilurees i que són inhibidors de l'enzim ALS (acetolactat-sintasa). «A altres grups encara no, però se sap que aquesta espècie pot arribar a desenvolupar també resistències a herbicides com el glifosat, la terbutilazina, la mesotriona i l'àcid 2,4-D, fet que complicaria molt la gestió d'aquesta mala herba, requerint mesures de control més intenses i costoses», explica l'investigador postdoctoral de la UdL i signant principal de l'article, Joel Torra.
L'estudi, en les seves conclusions, assegura que «aquesta espècie agressiva ha arribat contaminant lots de llavors de panís importats per a fabricar farines de pinso i s'està estenent a través de maquinària de recol·lecció» i considera «urgent realitzar una avaluació del seu risc de per desenvolupar estratègies de gestió i erradicació adequades». Aquests processos de dispersió «continuaran si no s'implementen ràpidament mesures preventives», alerten.
Una amenaça pels nostres camps de panís i soja
El catedràtic de Botànica Agrícola i Malherbologia de la UdL Jordi Recasens, coautor de l'article, considera que l'Amaranthus palmeri «és una amenaça pels nostres camps de panís i soja», ja que «el 2018, a Catalunya s'estimaven unes 70 hectàrees de panís afectades, i el 2019 ja eren més de 200. Mentrestant, a l'Aragó han localitzat la presència d'aquesta espècie en 185 camps, equivalent a un 12% de les parcel·les de panís prospectades». També n'han detectat a la província extremenya de Badajoz. «El Servei de Sanitat Vegetal de Catalunya i també el d'Aragó segueixen aquest problema i en fan recomanacions de gestió», recorda.
«Es tracta d'una espècie molt vigorosa que produeix moltes llavors, fins a 600.000 per planta, té un gran desenvolupament, ja que pot passar de 2 metres d'alçada i esdevé molt competitiva amb cultius d'estiu com ara el panís, provocant pèrdues entre un 20 i un 50% de la producció segons la densitat d'infestació», afegeix Recasens.
«Els precedents registrats en altres països sobre la seva problemàtica obliguen a estar en màxima alerta, intentant dur a terme mesures eficaces de contenció i control. Aquest cas evidencia la necessitat d'incloure a les males herbes com a agents nocius de la sanitat vegetal, igual que plagues i malalties, i la necessitat d'una similar regulació administrativa del material vegetal objecte d'importació», reivindica el catedràtic de la UdL.
