El Ple de la Paeria rebutja declarar Lleida «ciutat republicana»

El Ple de la Paeria ha tombat una moció del PDeCAT per declarar Lleida 'ciutat republicana' i que «no reconegués l'autoritat ni la legitimitat del rei». El PSC, Cs, PP i la regidora no adscrita també han impedit que prosperés la moció, presentada aquest cop per Lleida Lliure de Franquisme, instant l'Ajuntament a retirar els noms de nou carrers que la plataforma considera que «honoren personatges públics vinculats amb la dictadura i el cop d'estat del juliol del 1936». Tot i això, l'alcalde Fèlix Larrosa s'ha compromès a prendre una decisió al respecte després de la reunió prevista amb el Memorial Democràtic. D'altra banda, el Ple ha donat llum verda als tràmits urbanístics per al desenvolupament comercial de Torre Salses, i a la rescissió de la concessió de la discoteca Hill de Gardeny.

 

Pla mig de l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa

Pla mig de l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa | LleidaDiari.cat

 

El Ple de l'Ajuntament de Lleida del mes de setembre ha rebutjat, amb els vots contraris de l'equip de govern socialista, de Ciutadans, PP i de la regidora no adscrita Rosa Mari Salmeron, la moció del PDeCAT i Unió que instava el Ple a declarar Lleida «ciutat republicana», amb l'objectiu que la ciutat no reconegués «l'autoritat ni la legitimitat del rei», arran del discurs pronunciat per Felip VI el 3 d'octubre del 2017, després de la celebració de l'1-O. Un altre dels punts demanava la retirada del bust del rei emèrit Joan Carles I del saló de sessions. La moció també pretenia instar l'Ajuntament de Lleida a reivindicar el resultat del referèndum, a condemnar la «violència policial», a emprendre accions judicials contra els seus responsables, i a exigir la llibertat dels polítics i líders socials empresonats i a facilitar el retorn dels exiliats.

L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, parlant amb la portaveu de Cs, Ángeles Ribes

L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, parlant amb la portaveu de Cs, Ángeles Ribes | LleidaDiari.cat

 

 

Impedeixen que prosperi la moció en contra dels noms de carrers franquistes

PDeCAT, ERC-Avancem i la Crida han votat a favor del text, de la mateixa manera que el Comú tot i que l'agrupació d'electors s'ha abstingut en alguns dels punts. L'alcalde Fèlix Larrosa ha defensat els valors de «compromís social» i de «llibertat» que representen «ser republicà» i que ha assegurat el representen, tal com a reiterat durant la sessió. Els vots del PSC, Cs, PP i Salmeron també han impedit que prosperés la moció de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme per eliminar els noms de nou carrers de la ciutat que «honoren personatges públics vinculats amb la dictadura franquista i el cop d'estat del juliol del 1936».

Els grups del PSC, Cs, PP, i la regidora no adscrita Salmeron votant

Els grups del PSC, Cs, PP, i la regidora no adscrita Salmeron votant | LleidaDiari.cat

 

 

En concret, la petició feia referència als carrers dedicats a Joan Recasens, a l'alcalde Ramon Areny, a l'alcalde Casimiro Sangenís, a l'alcalde Miquel Montaña, a Carmelo Fenech, a Juan Manuel Nadal, a Lluís Besa, a Sangenís Bertran i als germans Recasens. La moció, que ha comptat els suport de la resta de formacions, l'ha defensada Rosa Peñafiel Cantano, néta d'un represaliat pel franquisme. Malgrat els vots en contra de l'equip de govern, Larrosa ha expressat la seva voluntat a acomplir a la Llei de Memòria Històrica i s'ha compromès a prendre una decisió en relació amb la petició que feia la moció després d'escolar l'opinió del Memorial Democràtic en la reunió prevista pel 8 de novembre amb representants d'aquest organisme.