El president de la Diputació de Lleida parla «d'agressió al món local» després de negar-se a declarar davant del fiscal

Centenars de ciutadans han volgut acompanyar als alcaldes a la sortida dels jutjats de Lleida i Cervera
El president de la Diputació de Lleida i alcalde de Fondarella, Joan Reñé, després de sortir dels jutjats de Lleida
El president de la Diputació de Lleida i alcalde de Fondarella, Joan Reñé, després de sortir dels jutjats de Lleida | LleidaDiari.cat

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, també s'ha acollit al seu dret a no declarar després de comparèixer aquest dimecres com a alcalde de Fondarella (Pla d'Urgell) davant del fiscal per haver expressat la seva voluntat de col·laborar amb l'1-O. A la sortida, Reñé ha qualificat la citació de més de 700 alcaldes com «una agressió al món local innecessària i molt qüestionable» i ha remarcat que no va fer «res mal fet» a l'haver signat el decret de suport al referèndum per atendre «el clam majoritari dels ciutadans del poble». A més de Reñé, també han acudit a la citació de la Fiscalia de Lleida, l'alcaldessa d'Aitona (Segrià) i vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida, Rosa Pujol, i l'alcalde de Bellvís (Pla d'Urgell), Joan Talarn, que tampoc han volgut declarar. Els tres representants municipals han estat acompanyats per unes 150 persones, que s'han concentrat davant dels jutjats de Lleida per donar-los suport. Entre aquests hi havia veïns de les tres poblacions, així com representants de les respectives formacions polítiques, entre els quals l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, que ha volgut estar personalment al costat de Reñé i Pujol.

Paral·lelament, més de 300 persones han acompanyat a cinc alcaldes de Ponent a declarar als jutjats de Cervera citats per fiscalia per donar suport a l'1-O. Hi havia l'alcalde de Cervera, Ramon Royes, la d'El Palau d'Anglesola, Montserrat Messeguer, que també és directora d'Interior a Lleida, el de Guissona, Xavier Casoliva, el de Linyola, Àlex Mases, i el de Golmés, Jordi Calvís. Tots ells s'han negat a declarar i s'han limitat a escoltar les preguntes que els ha fet el fiscal sobre la col·laboració amb el referèndum i si eren conscients del que això comportava legalment. Els alcaldes han lamentat el to i l'actitud dels òrgans judicials, i han arribat a assegurar que s'han mostrat de forma «intimidatòria» a l'hora de formular les preguntes. Les declaracions han començat a les deu del matí s'han allargat més enllà de les dotze.



Comentaris

envia el comentari