Catalunya Diari

Preveuen transformar la zona dels Camps Elisis de Lleida

L'Ajuntament accepta incloure la Mariola com a barri on invertir si es vol edificar en zones d'expansió, al perímetre de la ciutat

Camps Elisis de Lleida
Imatge d'arxiu dels Camps Elisis de Lleida | from.cat

El nou Pla d'Ordenació Urbanística (POUM) que proposa l'Ajuntament de Lleida preveu transformar per complet els Camps Elisis i els seus voltants en vint anys. L'alcalde de la ciutat, Fèlix Larrosa, ha concretat aquest dijous que el nou POUM preveu traslladar el recinte firal a la zona de l'antiga Hípica i crear així un «complex firal de referència, més modern que reforci la capitalitat de Lleida com a centre de negocis», en una superfície de dotze hectàrees i mitja. Així, on són ara els pavellons s'hi podrien construir 371 habitatges.

Per altra banda, la Paeria plantejava que, com a condició per edificar en zones d'expansió, al perímetre de la ciutat, les empreses haguessin d'invertir també al Centre Històric. La Generalitat ha proposat incloure també la Mariola i la Paeria ho farà. L'objectiu és aconseguir rehabilitar o reconstruir 2.100 habitatges, entre el Centre Històric i la Mariola.

  • NOU SERVEI DE LLEIDADIARI: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

El nou document del POUM, per abans de les eleccions

L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha destacat en una trobada amb periodistes que la Comissió Territorial d'Urbanisme ha donat el seu vistiplau al model plantejat pel nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Lleida i n'ha destacat les seves característiques innovadores. Pel que fa als terminis d'aprovació provisional del POUM al ple municipal, l'alcalde ha assenyalat que ha iniciat una ronda de contactes amb els portaveus dels grups municipals per tractar sobre aquesta qüestió. Ara, ha afegit, s'hauran de fer les modificacions que es considerin oportunes per incorporar les observacions de la comissió i quan estigui llest el document s'establirà el calendari per la seva aprovació provisional. El paer en cap ha afirmat que confia que serà abans de les eleccions.

Entre les principals característiques d'aquest nou mapa urbanístic s'hi troben l'aposta per la contenció del creixement urbanístic; la designació de sòl urbanitzable no delimitat com a gran reserva pel creixement demogràfic futur de la ciutat vinculant el seu desenvolupament a la inversió en la regeneració del Centre Històric; la renovació del teixit urbà de l'Eixample de la ciutat per guanyar qualitat urbana; les previsions d'habitatge social; les dotacions de zones verdes i equipaments; la definició de l'Horta com a espai singular a consolidar per potenciar l'activitat agrària; la posada en marxa de nous sectors econòmics com el de Torreblanca-Quatre Pilans amb una aposta especial per la logística; i l'impuls al patrimoni amb el Pla especial del riu Segre i el Pla especial del Turó de la Seu Vella.

La gestió de l'Horta i el Centre Històric

Larrosa ha explicat que la Comissió d'Urbanisme ha plantejat algunes consideracions de caràcter tècnic que no qüestionen el model proposat i que ara s'analitzaran per valorar la seva inclusió en el document que es portarà a l'aprovació del ple. Entre altres, fan referència a la regulació de les urbanitzacions amb dèficits a l'Horta i als mecanismes de gestió per vincular la inversió al Centre Històric amb el desenvolupament de nous sectors urbanitzables a la perifèria, una possibilitat que també s'ampliarà a la Mariola. «Per cada metre quadrat de sostre que desenvolupi al Centre Històric, es podran qualificar terrenys que permetin desenvolupar deu metres quadrats de sostre al perímetre de la ciutat», ha explicat el coordinador tècnic municipal de plantejament urbanístic, Joan Blanch.

Felix Larrosa amb periodistes
Pla general de la roda de premsa per valorar l'informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme sobre el POUM | LleidaDiari.cat

 

Blanch ha especificat que al Centre Històric hi ha 7 àrees d'innovació social i urbana, que requereixen tirar a terra els edificis existents i construir-hi de nous, i 9 àrees de rehabilitació urbana, que requereixen la rehabilitació dels edificis existents. En total al centre històric es podria actuar al voltant de 1.800 habitatges i a la Mariola en uns 300. Pel que fa al perímetre de la ciutat on es podria edificar de nou, Blanch calcula que s'hi podrien construir uns 19.400 habitatges.


Comentaris

envia el comentari