El major Trapero declina tornar a ser el cap dels Mossos d’Esquadra

Imatge d'arxiu

Trapero al centre, en una imatge d'arxiu. | CatalunyaDiari.cat

 

El major Trapero ha declinat tornar a ser el cap dels Mossos d'Esquadra després de l'oferiment del president de la Generalitat Quim Torra. La reunió entre el president i el major del Cos de Mossos d’Esquadra va tenir lloc ahir a la tarda, 8 de juny, i també va comptar amb la presència del conseller d’Interior Miquel Buch.

 

El motiu de la reunió era que el president oferís a Trapero recuperar el seu antic càrrec, i així pogués tornar a exercir les funcions de cap del Cos de Mossos d’Esquadra. Però el major Trapero, tot i mostrar-se agraït per la proposta, ha decidit declinar la invitació, tal com ha informat el Govern en una nota de premsa.

 

Decisió ja prevista

Aquesta decisió ja estava prevista des de feia temps. L'equip de Trapero ja havia avisat a l'entorn del nou conseller, Miquel Buch, que no volia tornar a ser el cap del cos dels Mossos d'Esquadra, si més no, mentre duri el seu processament. CatalunyaDiari.cat, el dia que va ser nomenat Buch, ja va avançar que era complicat que Trapero acceptés el càrrec però que el Govern de Torra evidenciaria la proposta. Al final, una reunió sense imatges, que el Govern ha comunicat públicament aquest dissabte, 9 de juny, a primera hora. 

 

El president, el conseller i l'equip de la conselleria hauran de treballar ara per decidir qui serà el cap del cos. Si continuarà en el càrrec el comissari Ferran López, actual cap del cos, que va ser nomenat pel ministeri de l'Interior, o si es busca una tercera persona per liderar policialment el cos.

Trapero considera que no seria convenient acceptar el càrrec davant la seva situació processal

La decisió que ha pres l'excap del Cos dels Mossos, cessat per l'article 155 de la CE, estaria motivada per la convicció de Trapero que no seria quelcom convenient, ni per la seva persona ni pel bon funcionament de l’organització policial, tal com ja havia manifestat durant les declaracions davant de l'Audiència Nacional.

 

Així doncs, tot i assumir la inconveniència de tenir aquesta responsabilitat mentre s’allarga la seva situació processal, el major Trapero seguirà duent a terme totes les funcions que li manin fer els responsables del Departament d’Interior, des de la Prefectura de la policia i el comissari en cap dels Mossos, que, de moment, seguirà sent Ferran López.

 

Malgrat la seva decisió, Quim Torra va aprofitar la trobada per agrair de part de tot el Govern català la feina que havia fet Josep Lluís Trapero mentre va estar al capdavant dels Mossos d’Esquadra, destacant el seu servei exemplar a la ciutadania. Cal recordar que Trapero va liderar la desarticulació de l'organització terrorista que van atemptar contra Barcelona i Cambrils el passat mes d'agost.

Carmen Lamela envia a judici Josep Lluís Trapero per organització criminal i sedició

El passat 23 de maig la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va dictar la interlocutòria de conclusions en la causa oberta contra l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari d'Interior César Puig —els dos últims destituïts pel 155. Això suposava posar punt i final a la instrucció d'aquesta causa. Lamela va processar Trapero per un delicte d'organització criminal i dos de sedició pels fets del 20 de setembre i també pel Primer d'Octubre; a Laplana per un delicte de sedició (pel 20 de setembre) i als dos exalts càrrecs d'Interior per organització criminal i únic delicte de sedició (per l'1-O).

 

El 23 d'abril, la magistrada ja havia confirmat els seus processaments i va rebutjar els recursos de les defenses. El dia 23, doncs, va dur a terme el pas definitiu per enviar la causa a la secció primera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, que haurà d'obrir judici oral. Aquesta secció està presidida Concepción Espejel —que també ha presidit el judici dels joves d'Alsasu— i formada pels magistrats Ramon Sáez, Manuela Fernández de Prado, Nicolás Poveda i Eduardo Gutiérrez. A banda d'Espejel, dos magistrats més formaran el tribunal que jutjarà el cas.