Puigdemont diu que els catalans haurien de decidir si volen pertànyer «a aquesta UE»

Imatge d'arxiu de Carles Puigdemont | catalunyadiari.cat

 

El candidat de JuntsxCat i president de la Generalitat cessat, Carles Puigdemont, ha plantejat que els catalans «haurien de decidir si volen pertànyer a aquesta UE» i en quines condicions, encara que defensa la Unió i l'euro. En una entrevista del canal públic israelià Canal 1Kan i recollida per La Vanguardia aquest diumenge, assegura que «treballarà per canviar-la», i la defineix textualment com a club de països decadents i obsolets.

 

Per ell, actualment a la UE hi «manen uns pocs, que a més estan molt lligats a interessos econòmics cada vegada més discutibles» i on ell constata que hi ha diverses vares de mesurar.

«No podem donar per fet que, perquè als grans interessos els convé (…) que pertanyem a la UE, la població això ho acceptarà sense cap tipus de crítica», adverteix.En preguntar-se-li llavors si descarta que Catalunya surti de la UE, respon: «Els que no ho descarten són els espanyols i els europeus, perquè no paren de dir que ens quedarem fora de la UE, però qui ha de prendre aquesta decisió són els ciutadans de Catalunya».

 

També creu que aquesta decisió haurien de prendre-la lliurement els altres ciutadans d'Europa: «Volen vostès pertànyer o no a aquesta UE? I en quines condicions? Veurem què diu el poble de Catalunya». Considera que «potser no hi ha molta gent que vulgui formar part» d'aquesta UE, i cita als presidents de la CE i del Parlament Europeu, Jean-Claude Juncker i Antonio Tajani.

 

Per ell, aquesta UE és «insensible a l'atropellament dels drets humans, dels drets democràtics d'una part del territori només perquè una dreta postfranquista té interès en què així sigui».

I s'ha preguntat: «Qui em garanteix a mi un tracte just en un context on hi ha vídeos de dirigents polítics reclamant el meu empresonament i participant en manifestacions amb grups neonazis que demanen el meu afusellament?».

 

«Ens consta la voluntat de l'Estat d'utilitzar la violència per evitar la independència», i també li consta que van haver-hi plans per ocupar amb força policial les institucions catalanes.«Vaig témer que l'Estat espanyol no posés límits a l'ús de la violència per frenar la democràcia», afirma.

 

Alternatives

A més, explica que declarar la independència va arribar a ser l'única opció, encara que considera «clarament que no és l'única solució», però sosté que Espanya té el deure de plantejar la seva solució i dialogar. Puigdemont explica que després de la sentència de l'Estatut es va optar per l'itinerari de l'Estat propi, però «potser pot ser un Estat que tingui una relació confederal, federal, associada amb Espanya o independent», però la resposta sempre ha estat 'no'.

 

Afirma que el calendari que es va plantejar sempre va ser molt llarg, inclosos els suports: «No esperàvem cap reconeixement internacional en hores, dies, setmanes o mesos immediats» a la declaració d'independència, i creu que l'actual falta de suports no prejutja res.

 

Quant a la fugida d'empreses, «es dramatitza el que és el disseny d'una estratègia política de por econòmica», i avisa que les conseqüències econòmiques poden afectar a tota Espanya i Europa.

 

Puigdemont també es refereix a la seva situació judicial plantejant el que defineix com a paradoxa: «Si guanyo les eleccions i sóc investit president, allò que m'hauria portat a guanyar les eleccions és el que em pot portar a presó».