Catalunya Diari

Quatre psicòlegs de Creu Roja Lleida ofereixen suport a familiars de les víctimes dels atemptats terroristes de Barcelona

José Ramón Ropero és un dels membres de l'Equip de Resposta Immediata des de 2006
Imatge de tres dels psicòlegs lleidatans de Creu Roja | Creu Roja

Tres psicòlegs de Creu Roja Lleida han format part del suport que han rebut els familiars de les víctimes dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. Concretament, els lleidatans es van traslladar fins a Barcelona el passat dissabte per atendre a trezte persones, d'entre els quals, hi havia familiars directes de les víctimes i membres del cos diplomàtic dels diferents països. José Ramón Ropero, membre de l'equip de Resposta Immediata de Creu Roja des de 2006, explica que la necessitat més gran que tenen aquestes persones en uns moments tan durs és la de tancar cercles i lligar els tràmits burocràtics el més aviat possible. «Ells tenen la informació i poden reaccionar millor o pitjor, però tenen ganes de tancar el capítol, identificar als familiars, entre d'altres», explica Ropero. Tristesa és, sens dubte, el sentiment predominant entre els afectats, més enllà de la ràbia o la ira. 

En aquest punt, explica el psicòleg, juga un paper molt important la quantitat d'informació que tinguin els familiars. És aquesta també una trava pels psicòlegs que, segons el moment, no saben què és el que els familiars ja coneixen de la realitat de la situació o no. «En suport psicològic la moneda de canvi és la informació. La por més gran és que no saps el que saben», apunta Ropero.

 

El principal tipus de suport que ofereixen aquest tipus d'especialistes és el de l'acompanyament. «Que tinguin una persona de referència per si necessiten qualsevol cosa que els hi puguem facilitar; des de necessitats bàsiques a d'altres més de tipus psicològic», comenta l'especialista. No és una tasca fàcil la d'acompanyar a familiars en moments de tant dolor, és per això, que Ropero admet que «nosaltres també tenim moments de desgast físic, moral i emocional». El que sí que senten de forma inequívoca és la sensació de «ser útils» per poder ajudar als que més ho necessiten.



Comentaris

envia el comentari