Catalunya Diari

Què n’hem de fer de la LOMCE, senyora Rigau?



El proper mes de setembre ha de començar la implantació de la LOMCE, l’anomenada llei Wert. Es tracta de l’enèsima reforma educativa d’ençà de la recuperació de la democràcia i les llibertats en aquest Estat governat pel bipartidisme durant tot aquest temps. El ministre espanyol pretén que els nous currículums s’apliquin a 1r, 3r i 5è de Primària el curs 2014/2015. La LOMCE és una llei retrògrada amb un currículum inversemblant que relega, empetiteix i manipula àrees pedagògicament necessàries com la llengua catalana (i la resta de lenguas cooficiales), la música, la plàstica i el medi social i, en canvi, dóna rellevància a àrees com la religió i el món de l’empresa per tal de satisfer els interessos de la Conferència Episcopal i dels lobbys financers i de l’OCDE. És una llei que posa a la cua qualsevol de les llengües pròpies que es parlen a l’Estat  per situar-les en l’àmbit de les àrees de lliure configuració i que, en principi, estan exemptes de passar les proves externes previstes per a les altres àrees, les anomenades troncals. La llei de l’embut de l’ínclit ministre garanteix a les famílies el dret d’escolaritzar l’alumnat en castellà, amb la qual cosa el sistema d’immersió lingüística vigent a Catalunya de fa més de 30 anys no es podrà continuar aplicant. Quelcom de semblant passa amb l’àrea artística (educació musical, visual i plàstica) que es converteix també en una àrea de lliure configuració; en conseqüència, hi haurà escoles que podran ofertar l’educació musical, o no. Una àrea que potencia la creativitat, l’expressió, l’oïda, la sensibilitat, la disciplina, etc. és menyspreada de forma injustificable alhora que se’n deriva una clara amenaça per a la continuïtat dels docents que la imparteixen. Volem recordar el compromís oral adquirit per la consellera fa unes setmanes en el sentit de garantir-ne el seu ensenyament. Esperem que no ens decebi, un cop més. Quant al medi social, apareix de forma inexplicable a l’educació primària un camp dedicat a l’empresa amb conceptes com emprenedoria i món financer que impliquen que l’alumnat hagi de conèixer, per exemple, quines empreses cotitzen en Borsa. A l’educació secundària és esperpèntica la introducció de l’emprenedoria en àrees com la filosofia. Sembla talment que aquests currículums hagin estat redactats per la patronal del senyor Rosell que no pas per experts en pedagogia.
 
Davant del colossal despropòsit que suposa la implantació immediata de la nova llei costa d’entendre la passivitat de la consellera. Entenem que ja fa tard en manifestar el seu posicionament al respecte i sospitem que hi té a veure l’estreta relació que hi ha entre molts aspectes de la nova norma i la LEC, la llei d’Educació de Catalunya, especialment pel que fa a la inclinació que tenen ambdues lleis cap a la privatització del sistema públic, més enllà del fet que la LOMCE atempta directament contra la immersió lingüística de l’escola catalana. Aquesta indefinició de la conselleria d’Ensenyament ha propiciat diverses iniciatives per explorar formes de desobediència a la reforma educativa del ministre Wert com la que es posà de manifest el passat dia 29 de maig a instàncies del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) i que es concretà en la creació d’un grup de treball integrat per diputats de les diferents forces polítiques del Parlament -excepte el PP i C’s- i membres del MUCE, amb l’objectiu de buscar fórmules per descafeïnar la LOMCE. I és que, tres setmanes abans d’acabar el present curs, què n’hem de fer d’una llei que ens transporta a èpoques predemocràtiques, senyora Rigau?
 
Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs (IAC)



Comentaris

envia el comentari